El passat 20 de febrer l’Associació Empresarial de Publicitat va presentar al Palau Robert de Barcelona l’"Estudi de la Inversió Publicitària a Catalunya 2016”, elaborat per ARCE Media i Media Hotline. Els números permeten fer titulars optimistes: creix un 4,1% la inversió publicitària i augmenta un 2,1% el nombre d’anunciants respecte a l’exercici anterior. Tanmateix, cal interpretar aquestes dades en context i amb certa profunditat per tenir clar que l’alegria no és eufòria (encara). 

El passat 10 de febrer va tenir lloc a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona una sessió per a presentar la nova Gramàtica de la llengua catalana i l'Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans. La sessió va anar a càrrec de la Secció Filològica i s'adreçà a docents i professionals lingüístics de l'àmbit universitari: professorat, investigadors i personal dels serveis lingüístics de les universitats. 

El 2016, l'esperada proposta de modificació de la Directiva de Serveis de Comunicació Audiovisual va realçar el paper clau de l'autoregulació. En el context actual i en un sector com l'audiovisual, en constant evolució tecnològica, el reconeixement i el foment de sistemes d’autoregulació o corregulació poden resultar més essencials que mai per garantir l’efectiu compliment de la nova regulació. 

Fa un temps que escric sobre selfies a Instagram en el context del projecte selfiestories. A propòsit de la desaparició de Kim Kardashian en aquesta xarxa, i de la seva posterior reaparició, en el present article m'agradaria aprofundir en aquest incident des de la perspectiva de la narrativa personal, així com interpretar-la com un altre indici (més) del que podríem entendre com el final del selfie.

Des del seu naixement el 2011, la revista COMeIN no ha parat de créixer: l'any passat es van superar les 14.600 visites mensuals (amb més de 12.300 visitants únics), es van fregar les 18.000 pàgines vistes també en un mes i es van depassar les 500 subscripcions. Ara, a més, la revista acaba de donar a llum el seu primogènit: el llibre recopilatori Profesionales de la información y la comunicación. Lo que hacemos y lo que haremos (Editorial UOC). 

L'evolució que el sistema mediàtic ha experimentat des de finals del segle XX fins a l'actualitat és evident. La multimedialitat, la digitalització de continguts, la convergència, la hipertextualitat, l'obertura comunicativa i les xarxes socials són només alguns dels canvis que han impactat en les rutines productives i en l'ecosistema informatiu.  

Immersos com estem en un entorn d’informació digital i en xarxa, en el nostre dia a dia som actors pel que fa a la difusió de continguts. Això ens atorga un cert poder de decisió, i també la consegüent quota de responsabilitat, la qual cosa mereix alguna reflexió sobre les nostres accions.

El 18 de desembre va tindre lloc un debat a Twitter, també anomenat tweetxat, organitzat per #ffpaciente, una iniciativa pensada per a facilitar la interacció entre els pacients actius i els professionals de la salut.

Hi ha molts angles possibles a l'hora d'abordar les accions de protesta per part de molt diversos col·lectius coincidint amb la presa de possessió de Donald Trump com a President dels Estats Units. El que he triat jo per a aquest article és, de fet, una cosa profundament nord-americana: l'ús de la cultura popular com a eina de protesta cívica i política.

Estem a començaments d’any i, darrerament, això comporta que les principals companyies de comunicació facin una previsió sobre les noves tendències mundials en aquest àmbit. Aspectes com la intel·ligència artificial, el big data o les noves formes de contingut semblen ser claus en les estratègies de comunicació de les marques.