Setmanes enrere vaig assistir a una conferència del professor Maximino San Miguel, director de l'Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes complexos (IFISC) de Palma de Mallorca, titulada "Sistemes complexos, fenòmens socials i Big Data". I encara que he de confessar que algunes de les idees que va exposar es van escapar del meu limitadíssim coneixement, una d'elles em va impactar especialment, tant que he considerat oportú dedicar-hi aquestes línies. "Darwin no entenia la cooperació", va afirmar el Dr. San Miguel al principi de la seva presentació. I és cert, en el context de la teoria de la selecció natural no hi té cabuda. Gairebé una dècada parlant de cooperació i de col·laboració i no m’havia adonat d’aquesta idea.  

En els darrers anys la difusió de l’actualitat terminològica ha sofert una significativa transformació. Va començar essent un butlletí distribuït en paper, més endavant passà a ser un contingut tramès periòdicament per correu electrònic –format que actualment encara es manté ben arrelat–, per a esdevenir un contingut multiformat fàcil de distribuir i compartir. Ara l’actualitat terminològica es difon diàriament per mitjà de webs institucionals, blogs personals, plataformes en línia o eines que permeten crear i compartir informació, i, en paral·lel, es dóna a conèixer a les xarxes socials.

El parèntesi de la Setmana Santa permet gaudir d’una processó de lectures pendents i retrobar autors que sovint professen la provocació com a litúrgia intel·lectual. És el cas del llibre que titula aquest article i que el filòsof Alejandro Piscitelli subtitula oportunament com la religió digital en l’era de les pantalles ubiqües. L’autor s’uneix als qui pensen que els cinc-cents anys transcorreguts des de la primera Bíblia de Gutenberg són un mer parèntesi entre el món oral de la llarga història prèvia a l’invent de la impremta i l’oralitat secundària que suposa Internet.

Què passa quan reuneixes en un antic cinema de barri dos cuiners, un esportista-youtuber, un professor d'innovació, dos músics, una periodista, un cineasta, una investigadora i un públic amb més de 200 agents immobiliaris? Una col·lisió fantàstica d'idees, informació i experiències amanida amb molta, molta passió. Això és el que va tenir lloc en l'últim congrés d’agents immobiliaris de Calafell, anomenat #AIC15.

El camí de la formació està ple de decisions, i una de les més complicades tant per als pares com per als fills és decidir on han d’estudiar i què han d’escollir. De l’escola bressol al col·legi, fins a finalitzar l’educació secundària obligatòria, continuant per l’institut i la universitat, si es vol. El mes de març és clau, ja que el calendari fa coincidir les jornades de portes obertes amb els salons (Ensenyament i Futura) i les preinscripcions. 

Els selfies són molt perillosos. Terribles. Una de les manifestacions més recents de la seva perillositat és que són la causa del contagi de polls entre els nens, ja que apropen els seus caps excessivament per entrar en l'enquadrament de la càmera (i és molt pitjor si utilitzen Instagram, el format del qual és quadrat i l’espai més estret que en un format apaïsat).
He de reconèixer que quan vaig escoltar la notícia en diversos telenotícies em va produir certa hilaritat. Tanmateix, si ho mirem amb una mica de perspectiva veiem que això és, simplement, una expressió més de la consideració negativa que es té de la pràctica, especialment en els mitjans de comunicació tradicionals. Per què aquesta voluntat de desacreditar i imbuir de perillositat una pràctica social d'aquest tipus?, quines són les idees o assumpcions que hi ha al darrera d’aquesta interpretació?

Seguint el marc d'idees desenvolupades entorn de la "Measurement Week" organitzada per la International Association for Measurement and Evaluation of Communication (AMEC) del 15 al 19 de setembre, aquest article tracta el fenomen del big data com a font d'informació estratègica de la mà d'un dels participants destacats, Jesús Bélmez (Insight Manager d'ACCESO), i ho fa centrant-se en el seu valor d'ús estratègic i en els seus límits metodològics.

La salut és una de les qüestions més delicades, i alhora transcendents, que afecten el conjunt dels mortals. L'interès i preocupació que desperta s'observa en la cerca i demanda d'una informació que doni resposta als dubtes que els ciutadans es plantegen. Internet es converteix així en font de consulta habitual i canal per verbalitzar o compartir inquietuds. Davant d'aquesta situació, es multiplica la producció de continguts en un entorn en què conflueixen veus autoritzades amb d’altres no professionals. L’anunci recent del nou servei d'accés a informació sobre salut dins del Knowledge Graph de Google ha vingut a reobrir la reflexió sobre la necessitat de desenvolupar una e-Health literacy i sobre el rigor informatiu.

Aquest proper mes d’abril se celebrarà a Barcelona la segona edició del Handmade Festival. L’any passat va moure més de 20.000 visitants i va comptar amb més 150 expositors. El sector de l’handmade o del Do It Yourself (DIY) està cada vegada més de moda. Aquelles tasques que fa uns anys semblaven pròpies de les nostres àvies s’han convertit en allò més modern, potser gràcies a l’auge de l’estètica vintage i hipster, potser a causa d’una crisi econòmica que ens ha fet espavilar-nos i veure que som capaços de fer coses sense haver de gastar-nos tants diners... Sigui com sigui, aquest fenomen fa temps que dura i tot apunta que seguirà creixent en els propers anys.

A finals del segle XIX les relacions socials encara estaven marcades per uns codis estrictes que s’havien de complir de manera escrupolosa. Seguint rígides normes d’etiqueta, qualsevol acció -des de peticions de ball a rebre o realitzar visites- s’havia de dur a terme d’idèntica manera per encaixar en el rígid marc moral de l’època. Res millor que un dels membres més excels de l’alta societat deixés per escrit com comportar-se davant dels compromisos socials. Així fou com el 1883 apareixia la primera edició del Código o deberes de buena sociedad de Camilo Fabra i Fontanills, alcalde de Barcelona de gener a abril de 1893 i marquès d’Alella.