Dos anys després del confinament per frenar la covid-19, tornen els grans esdeveniments, per a alegria d’un sector que s’ha vist forçat els darrers temps a adaptar-se a un context molt complex, que en un primer moment el va abocar a una paralització total. L’espectacle de la final de la Super Bowl i la gala dels Òscars ens han mostrat que tornen els grans espectacles presencials retransmesos en directe a escala mundial.
Si la mort de José Pérez Ocaña, Ocaña, interrompia el retrat més radical de la Transició espanyola l’any 1983, quasi quaranta anys després, els adeus de Miguel Gallardo i de Pau Riba segellen una etapa a Barcelona i a l’Estat espanyol narrada per l’underground cultural. Es resisteixen a l’epitafi definitiu unes poques figures com Nazario Luque Vera, Nazario.
En el primer lliurament d’aquest article, el professor Marc Compte va analitzar el flamant acord de patrocini entre Spotify i el FC Barcelona partint del que comporta l’entesa, de la situació en què es troba actualment la multinacional sueca i de les expectatives generades arran de l’anunci d’aquesta col·laboració. En aquest darrer lliurament, l’autor analitza el llegat del patrocini de Rakuten per al Barça durant aquests darrers anys i també ens ajuda a albirar el futur del patrocini esportiu.
En l’àmbit del disseny, les decisions que prenem, quan projectem un objecte, un espai o una aplicació digital, per exemple, tenen un alt impacte en la societat, des de la sostenibilitat ambiental fins al respecte pels drets humans, passant per l’accessibilitat i l’atenció a la diversitat, en l’espectre més ampli del seu significat. El fet de posar-se en la pell de l’altre (to put yourself in someone’s shoes), doncs, ha de formar una part essencial del procés de disseny.
Quan Neus Ballús va recollir el premi Gaudí 2022 a la millor pel·lícula va dir que «les dones no només hem arribat al cinema per fer òperes prima: hem vingut per quedar-nos». Aquesta frase sintetitza un procés de més de vint anys en què hem viscut un canvi generacional en el cinema espanyol que ha anat acompanyat de la incorporació, la visibilització i el reconeixement de les dones en el sector cinematogràfic.
Fa uns quants dies, es va confirmar l’oferta de patrocini de Spotify com a partner global del FC Barcelona a partir del juliol del 2022 i durant les properes quatre temporades. En el moment d’escriure aquestes línies, les xifres exactes de l’operació encara no s’han fet públiques i l’acord està subjecte a l’aprovació dels socis del Barça el proper 3 d’abril. La meva intenció no és valorar l’encert o no d’aquesta col·laboració (tot i que apunti prometedora), sinó més aviat analitzar què en podem esperar d’aquí als propers anys, d’aquest patrocini i d’altres de similars.
Com a part de l’anomenada Democràcia Participativa, s’han dissenyat nombroses tecnologies molt sofisticades basades en internet, com el vot electrònic. Aquest sistema evoluciona reforçant la seva legitimitat per mitjà de tecnologies com blockchain, que permet verificar la transparència del vot ciutadà. Gràcies a internet, s’ha expandit la possibilitat de participar en el debat social de diverses maneres, més enllà dels sistemes habituals i històrics.
El Banc de Santander ha anunciat la posada en marxa, durant el segon trimestre del 2022, d’una agència publicitària interna o in-house: LaSanta. Es tracta d’un altre gran anunciant que es planteja gestionar de manera directa la creativitat i la presència en mitjans. Però, no es tracta d’un fenomen nou. La creació d’agències publicitàries in-house, que actuen de manera paral·lela i complementària a l’activitat de les agències externes, ha estat una constant al llarg de la història de la publicitat.
Els llibres, les biblioteques i les dones tenen papers similars i invisibles durant els conflictes bèl·lics. La tasca social de les biblioteques és àmpliament coneguda, sempre al rescat de la societat. Ho hem vist en les diferents crisis que hem anat travessant al llarg d’aquest segle. A les dones, se’ls atribueix les conegudes tasques de suport i cures. I, d’altra banda, també en paral·lel, ambdues pateixen conseqüències terribles i devastadores.
En aquest article, de diferents maneres, sense sortir-me de l’àmbit de la cultura i de la comunicació, abordo la qüestió de la fragilitat d’allò que ens envolta, d’allò impermanent, de com malgrat que ens agrada creure el contrari, no tot està disponible i res ho estarà per sempre. Que necessitem la nostra voluntat, les nostres millors virtuts, per acceptar la pèrdua, però també per seguir en la cerca d’allò perdut, la inquietud cap a la bellesa encara per descobrir, per cuidar-la i compartir-la, mentre sigui possible. Serveix per al nostre ensopit dia a dia, i serveix, per descomptat, per al drama del poble ucraïnès.
Els articles publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca