Una exposició de Walker Evans pot semblar un viatge al segle XX. No obstant això, la seva manera d’entendre la imatge dialoga amb el nostre present saturat de pantalles. En la mostra Walker Evans. Now and Then, en el KBr Fundació MAPFRE, s’aprecia que les seves fotografies no sols documenten una època, sinó que ens ensenyen a llegir signes, a interpretar el quotidià i a qüestionar com mirem avui. I aquí comença aquest diàleg entre cultura visual i educació.
Quan observem una imatge d’Evans, no trobem espectacularitat. Trobem façanes, aparadors, treballadors anònims, cartells arrencats, objectes funcionals que estan fora del cànon del que és «bell» (Mora, 2008). L’ordinari. El que gairebé ningú es deté a mirar. En el col·loqui amb el comissari de l’exposició, David Campany, apareixia aquesta idea de la sobrietat. Fins i tot el disseny més humil pot ser bell perquè neix de la seva pròpia funció. Tal vegada per això, Evans es repetia: «Don’t be arty», com si digués: menys postureig i més mirada (Campany, 2014).
Evans va comprendre, a la seva època, que el món ja estava ple d’imatges. No pretenia embellir-ho, sinó desxifrar-lo. Per a ell, la fotografia no era només representació; era signe, relat, una manera de llegir la realitat (Freund, 2002). A American Photographs (Evans, 1988), publicat pel Museum of Modern Art (MoMA), Evans insistia en la importància de la seqüència. És a dir, que les imatges havien de «llegir-se» en l’ordre proposat, perquè aquest ordre construeix un significat. En un temps de consum accelerat d’imatges, aquesta idea cobra encara més sentit.
Avui dia vivim en una sobreexposició audiovisual permanent (Fontcuberta, 2016). Scrolls infinits, stories efímeres, algorismes que jerarquitzen el visible i el predictible. Mirem molt, però llegim el que veiem? La pregunta no és menor en un context en el qual la competència comunicativa també inclou la capacitat d’interpretar críticament les imatges. Aquí és on l’art es converteix en una eina pedagògica potent.
El KBr Fundació MAPFRE acull l’exposició d’Evans fins al 24 de maig de 2026
Font: foto de Nella Escala
Integració de les arts amb les tecnologies digitals en l’educació primària
La meva recerca se centra en la integració de les arts amb les tecnologies digitals en l’educació primària per a desenvolupar competències clau i fomentar una implicació més activa de l’alumnat en el seu procés d’aprenentatge. En aquest punt, em sembla important matisar que la integració de les arts no consisteix a «afegir una activitat creativa» al final ni a usar l’art com a complement. La integració real ocorre quan l’art es converteix en el mitjà per a construir i mostrar la comprensió d’un tema, connectant una forma artística amb el contingut curricular en un procés creatiu compartit (Silverstein i Layne, 2010). En aquesta línia, m’interessa la idea d’utilitzar l’art com a dispositiu per pensar críticament (Eisner, 2021). Recordo, en una entrevista amb Alba Bartrina, directora de la Escola Lluís Castells, que proposava usar l’art contemporani com disparador inicial per obrir el pensament crític i contraposar-lo a altres elements de l’entorn per construir aprenentatges (Escala et al., 2025; Jové Monclús, 2025). I l’obra d’Evans, encara que no sigui contemporània en termes històrics, funciona com un potent punt de partida per mirar el present.
Imaginem una fotografia seva projectada a l’aula. Silenci inicial. Temps per observar. Preguntes obertes inspirades en les Visual Thinking Strategies: què està passant aquí?, què et fa pensar això?, què més podem trobar? No es busca la resposta correcta, sinó l’argumentació. La imatge es converteix en un espai de diàleg (Yenawine, 2013).
En aquest primer moment, ja s’activen les competències comunicatives, com ara la interpretació, l’escolta, la formulació d’hipòtesis i el respecte a les opinions dels altres. Mirar es converteix en un acte reflexiu. I aquí entra una altra picada d’ullet del col·loqui que Campany rescata de Labour Anonymous: el mateix Evans adverteix que desconfiem de la lectura ràpida, de pensar que «a vegades un barret és només un barret» i quedar-nos aquí. Un detall pot dir molt si el mirem en context o amb un gest. Per tant, en temps de judicis exprés, aquesta és una lliçó important per una educació democràtica.
El següent pas és connectar. Si observem un retrat de treballadors anònims, podem preguntar-nos: qui fa avui els treballs menys visibles en la nostra comunitat?, quines desigualtats romanen naturalitzades? Aquí, la imatge es vincula amb problemàtiques actuals i amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, com ara la reducció de les desigualtats o la construcció de comunitats més inclusives. El passat funciona com a mirall crític del present.
Després toca crear. Des d’una metodologia inspirada en el design thinking, l’alumnat pot dissenyar una recerca visual sobre el seu entorn, documentar oficis invisibles del barri, fotografiar «signes» que parlin del consum o de la precarietat, o construir una seqüència narrativa que dialogui amb la comunitat escolar. Si el projecte adopta un enfocament d’aprenentatge basat en projectes o d’aprenentatge-servei, el creat pot sortir de l’aula i convertir-se en una aportació a la comunitat. La fotografia deixa de ser objecte de contemplació i es converteix en una eina d’anàlisi i producció cultural.
En un moment en el qual l’alfabetització mediàtica és un desafiament central per a l’educació, aprendre a llegir imatges en profunditat resulta tan important com aprendre a llegir textos. John Berger ens deia a Maneres de mirar que la manera en què veiem les coses està influïda pel que sabem o creiem (Berger, 2016). L’escola no pot romandre aliena a aquesta construcció de la mirada. I per treballar-la, també importa una cosa molt pràctica com és l’accés. No sempre és possible visitar un museu o un altre espai cultural, però la Fundació MAPFRE ofereix recursos digitals per acostar-se al projecte expositiu, i Google Arts & Culture també permet explorar en línia part del seu treball, ampliant les possibilitats d’ús educatiu fins i tot en contextos amb recursos limitats. El museu cap en la pantalla, però la seva profunditat depèn del diàleg que es generi al seu voltant.
Potser la vigència d’Evans no radica en la nostàlgia, sinó en la seva raó de sobrietat. En la seva desconfiança de l’espectacular. En la seva atenció al quotidià. En la seva convicció que la fotografia pot ser una forma de pensament. Si una imatge del segle passat aconsegueix incomodar-nos avui, és perquè continuem necessitant aprendre a mirar. I tal vegada aquesta és una de les tasques més urgents de l’educació contemporània.
Per saber-ne més:
BERGER, John (2016). Modos de ver (3a ed.). Barcelona: Gustavo Gili.
CAMPANY, David (2014). Walker Evans: The Magazine Work. Göttingen: Steidl.
COLEMAN, Allan Douglas (2006). «Walker Evans». En: STEPAN, Peter (ed.). Iconos de la fotografía: el siglo XX, pàg. 72. Barcelona: Electa.
EISNER, Elliot W. (2021). El arte y la creación de la mente: el papel de las artes visuales en la transformación de la conciencia. Barcelona: Paidós.
ESCALA, Nella; ROMEU, Teresa; GUITERT, Montse (2025). «Arts integration with digital tools in primary schools: Innovative pedagogical practices in Catalonia». International Journal of Educational Research Open, vol. 9, 100538. DOI: https://doi.org/10.1016/j.ijedro.2025.100538
EVANS, Walker (1988). American Photographs (Fiftieth Anniversary Edition). Nova York: The Museum of Modern Art.
FONTCUBERTA, Joan (2016). La furia de las imágenes: notas sobre la postfotografía. Barcelona: Galaxia Gutenberg.
FREUND, Gisèle (2002). La fotografía como documento social (2a ed.). Barcelona: Gustavo Gili.
JOVÉ MONCLÚS, Glòria (2025). Hilos y Artes. Proyectos de aprendizaje y de vida [Fils i Arts. Projectes d’aprenentatge i de vida]. Barcelona: Octaedro Editorial.
MORA, Gilles (2008). Walker Evans (Photopoche). Barcelona: Lunwerg Editores.
SILVERSTEIN, Lynne B.; LAYNE, Sean (2010). «What is arts integration». The John F. Kennedy Center for the Performing Arts [en línia]. Disponible a: https://www.kennedy-center.org/globalassets/education/resources-for-educators/classroom-resources/artsedge/article/arts-integration-resources/what-is-arts-integration/definingartsintegration.pdf
YENAWINE, Philip (2013). Visual Thinking Strategies: Using Art to Deepen Learning Across School Disciplines. Cambridge, Massachusetts: Harvard Education Press.
Imatge de Portada:
Entrada a l’exposició Walker Evans. Now and Then. Font: foto de Nella Escala.
Citació recomanada
ESCALA, Nella. «Què passa si una fotografia del passat ens convida a mirar el present?». COMeIN [en línia], abril 2026, no. 164. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n164.2625
