
A vegades, per comprendre una trajectòria migratòria i educativa, no n’hi ha prou amb preguntar: també cal escoltar. El pòdcast Sonidos que cuentan historias. Relatos sonoros de aprendizaje y migración, elaborat en el marc del projecte MyWay, parteix d’aquesta idea. La proposta explora com la veu, els silencis i els paisatges sonors poden convertir-se en una via per comprendre l’experiència viscuda i produir coneixement des d’altres registres.

Aquest article proposa entendre el dibuix no pas com una fase prèvia al resultat final, sinó com una pràctica de pensament en si mateixa. A partir d’aportacions de la teoria del disseny, de la cognició visual i de l’ètica de la cura, es reflexiona sobre les condicions temporals i materials de la docència contemporània en les disciplines visuals. En un context marcat per l’acceleració i la fatiga digital, es defensa la necessitat de dedicar temps al dibuix com una decisió pedagògica que afavoreix processos reflexius, sostenibles i situats.

La comunicació és una ciència relativament recent; també ho són la psicologia i la genètica, per exemple. Va haver-hi un bum científic en el segle XIX a moltes àrees del coneixement del qual va sorgir la psicologia (abans, els problemes que tracta els assumia la filosofia) i va haver-hi una altra explosió al llarg del segle XX que va originar el fenomen de la comunicació com a nova ciència del tesaurus de sabers.

The Pitt (Max, 2025-) s’inscriu en la tradició del drama mèdic televisiu nord-americà inaugurada per ER (NBC, 1994-2009), sèrie creada pel novel·lista i metge Michael Crichton. La continuïtat creativa entre totes dues produccions és significativa.

Aquest 2026, el Festival Internacional de Cinema de Barcelona - Sant Jordi (BCN Film Fest) celebra la seva 10a edició com una proposta cultural ja plenament consolidada, coincidint amb el centenari de la seva seu principal: els barcelonins Cinemes Verdi. Així, un any més, les roses i els llibres tornen a compartir protagonisme amb les pel·lícules en la Diada de Sant Jordi.

Una exposició de Walker Evans pot semblar un viatge al segle XX. No obstant això, la seva manera d’entendre la imatge dialoga amb el nostre present saturat de pantalles. En la mostra Walker Evans. Now and Then, en el KBr Fundació MAPFRE, s’aprecia que les seves fotografies no sols documenten una època, sinó que ens ensenyen a llegir signes, a interpretar el quotidià i a qüestionar com mirem avui.

Com a consumidora habitual de continguts sobre disseny, fa uns dies va arribar al meu feed d’Instagram el vídeo d’un creador que destacava el paper de les xarxes socials visuals en la propagació d’un minimalisme mal entès. Segons la seva anàlisi, el concepte de «bon disseny» de Dieter Rams –«el bon disseny és el menor disseny possible»– s’ha deformat vers a una uniformització visual aclaparadora.

La nova aliança entre la UOC i 3Cat obre un espai estable de recerca aplicada sobre narratives, hàbits de consum i formats emergents en un ecosistema audiovisual en constant transformació.

ELa ciència no acaba en el laboratori ni en la publicació d’un article en una revista d’alt impacte. En el paradigma actual, la recerca només completa el seu cicle quan el coneixement retorna a qui el finança i el necessita: la societat. Sota aquesta premissa, vaig participar en el recent Congrés CoDI, en el qual es va debatre, entre altres aspectes, com la Ciència Oberta i la comunicació científica estratègica són les claus per democratitzar el saber i afrontar les complexitats del segle XXI.

El passat 11 de febrer d’aquest 2026, el Hub de Recerca de la UOC va acollir la presentació dels resultats del congrés Expanding the Margins. Research in Design 2024 (EXM24), el llibre amb les publicacions resultants i el llançament de la nova edició per al desembre de 2026. Un camí que va des de la consolidació de propostes teòriques fins al compromís del disseny contra el feixisme.