Escoltar les trajectòries: joves migrants, pòdcast i producció de coneixement

Hi ha experiències que no s’expliquen del tot amb dades, categories o entrevistes convencionals. Narrar no és simplement descriure el succeït, sinó dotar de sentit al viscut, articular passat, present i futur, i situar-se enfront dels condicionants que travessen la biografia d’hom. Però com aproximar-nos a la complexitat d’aquestes experiències? Quines formes de relat ens permeten acostar-nos als seus matisos?

Aquestes preguntes estan en l’origen de Sonidos que cuentan historias. Relatos sonoros de aprendizaje y migración, un pòdcast elaborat en el marc del projecte «Trayectorias educativas y urbanas de jóvenes migrantes en tiempos de pandemia (MyWay)». Des d’un enfocament qualitatiu i narratiu, aquesta recerca explora barreres educatives i urbanes que condicionen les trajectòries vitals de joves migrants a Barcelona i cerca comprendre, des d’una perspectiva situada, com aquestes barreres es fan presents en les seves experiències quotidianes.

En aquest context, aviat vam veure que la paraula oral o escrita, sent fonamental, no sempre és suficient per donar compte de tot el viscut. Hi ha records, emocions i aprenentatges que no sempre troben fàcilment el seu lloc en un relat lineal. Això es fa especialment visible quan treballem amb joves amb trajectòria migrant, les vivències de la qual estan travessades per desplaçaments, canvis de llengua, processos d’adaptació, pèrdues, experiències de pertinència, vincles i reconstruccions de futur.

Des d’aquesta perspectiva, ens interessava comprendre els recorreguts educatius i vitals dels i les joves no pas com a trajectòries lineals, sinó com a processos complexos en els quals s’entrellacen experiències quotidianes, afectes, relacions i marcs estructurals que obren o limiten possibilitats. Així, la desigualtat deixa d’aparèixer com una condició abstracta i es torna experiència encarnada: alguna cosa que es viu, es recorda i es ressignifica en el curs dels trajectes.

Escoltar, en aquest context, no significa només registrar testimoniatges. Significa obrir un espai perquè l’experiència s’expressi d’altres maneres. Significa reconèixer que no tot pot dir-se de la mateixa manera i que, a vegades, el so permet accedir a capes de sentit que quedarien fora d’una entrevista més convencional. Va ser precisament en aquets punt on la dimensió sonora va començar a cobrar força en la recerca.

La proposta del pòdcast neix d’una convicció senzilla, però important: que la veu, els silencis i els paisatges sonors també produeixen coneixement. A vegades, per comprendre una trajectòria migratòria i educativa, no n’hi ha prou amb preguntar; també cal escoltar. Perquè el so no sols acompanya el relat: també pot activar-lo, ampliar-lo i situar-lo d’una altra manera. Pot retornar-nos l’atmosfera d’una experiència, la textura d’un record o la intensitat emocional d’un moment viscut.

Des d’aquesta perspectiva, el pòdcast es va plantejar no sols com un producte final del projecte, sinó també com una eina metodològica capaç d’explorar l’experiència des d’altres registres. Escoltar l’experiència viscuda implicava també assajar altres formes de recerca més atentes a la memòria, a l’emoció i a la complexitat de les trajectòries migratòries i educatives.

Un pòdcast cocreat amb joves

El pòdcast es va desenvolupar amb tres joves en col·laboració amb Transpirenaica Social y Solidaria, una entitat que va exercir un paper important en el procés. La seva mediació no sols va facilitar el contacte, sinó que també va ajudar a generar un marc de confiança i acompanyament imprescindible per treballar des de l’escolta i el reconeixement.

Les i els joves participants provenien del Congo, el Marroc i Guinea Equatorial, i havien arribat a Espanya durant la seva infància o adolescència. Al llarg del temps havien construït trajectòries educatives marcades per aprenentatges, vincles i projectes personals. El pòdcast va permetre combinar diferents registres sonors i crear un entorn de cocreació i aprenentatge compartit, integrant-se així en part del mateix procés de recerca. Fragments musicals, sons ambientals vinculats a la infància, la família o els contextos d’origen van funcionar com disparadors de la memòria. A partir d’aquests, els relats personals es van entrellaçar amb sonoritats evocadores d’emocions i experiències significatives. D’aquesta manera, el so es va convertir en un mitjà per narrar processos d’aprenentatge, experiències migratòries i moments d’inflexió en les seves trajectòries vitals i educatives.

Escoltar més enllà de les paraules

Una de les aportacions més interessants d’aquesta experiència és que desplaça el so del lloc secundari que sovint ocupa en la recerca. Aquí no apareix com un acompanyament estètic, sinó com a part central del procés de coneixement. Els sons no il·lustren una història ja tancada, sinó que ajuden a evocar-la, organitzar-la i dotar-la de sentit.

El pòdcast va permetre explorar dimensions que solen quedar fora dels formats acadèmics més tradicionals. La veu no transmet només informació: també comunica accents, ritmes, vacil·lacions, seguretats i afectes. Els ambients sonors, per part seva, situen els relats en una atmosfera concreta i connecten la memòria amb espais, vincles i emocions. Tot això amplia la comprensió de les trajectòries migratòries i educatives, no pas com a processos lineals, sinó com a recorreguts plens d’interrupcions, suports, barreres i possibilitats.

Aquesta forma de treball resulta especialment valuosa quan investiguem amb joves amb trajectòria migratòria. En lloc de reduir les seves experiències a categories com ara vulnerabilitat, adaptació o integració, el pòdcast permet acostar-se a les seves històries des d’una lògica més oberta, situada i relacional. Escoltem no sols el que han viscut, sinó també com ho narren, quins records activen, quins sons associen a moments clau del seu recorregut i quins sentits construeixen sobre el seu propi aprenentatge.

En els seus relats s’aprecien amb claredat els processos de transició, les decisions educatives i els aprenentatges acumulats des de la seva arribada al país. També es fan visibles les barreres estructurals que travessen els seus recorreguts, però al costat d’elles emergeixen els suports, les xarxes i les formes d’agència que sostenen la continuïtat. En aquest sentit, el pòdcast va funcionar com una metodologia d’ampliació expressiva, capaç de capturar dimensions de l’experiència que difícilment haurien emergit només a través de mitjans verbals o escrits.

Investigar des de l’escolta i la cura

Aquí també hi ha una important dimensió ètica. Produir coneixement amb altres persones implica preguntar-se sempre com representem les seves experiències i des de quin lloc ho fem. En aquest sentit, el treball sonor afavoreix formes de participació més horitzontals, perquè reconeix que no tot coneixement passa pel llenguatge acadèmic ni per les maneres convencionals de narrar.

La cocreació del pòdcast va enfortir precisament aquesta agència. Les persones participants no van ser només font d’informació, sinó coautores d’una narració que entrellaça memòria, emoció i reflexió. I aquest desplaçament no és menor: suposa entendre la recerca menys com a extracció de relats i més com a espai de trobada, escolta i construcció compartida de sentit.

En un moment en què la universitat i la recerca estan cridades a buscar formes més obertes de comunicar i produir saber, experiències com aquesta mostren el potencial del so com a eina metodològica i narrativa. Escoltar també pot ser una manera d’investigar, de cuidar i de comprendre.

Tal vegada aquí resideix una de les principals aportacions d’aquest treball: recordar la importància d’escoltar les veus de joves migrants no com a testimoniatges perifèrics, sinó com a sabers capaços d’interpel·lar les nostres maneres d’investigar, educar i representar l’experiència. En aquesta escolta s’obre també una possibilitat d’«obrir esquerdes», en el sentit que planteja Catherine Walsh: esquerdes des de les quals qüestionar marcs rígids, reconèixer altres formes de coneixement i avançar vers pràctiques de recerca i educació més inclusives.

Imatge de Portada:

Foto de dona amb micròfon. Font: Pexels/www.kaboompics.com.

Citació recomanada

MARTINS, Inés; CREUS, Amalia. «Escoltar les trajectòries: joves migrants, pòdcast i producció de coneixement». COMeIN [en línia], abril 2026, no. 164. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n164.2630