Una fontanera, jove, d’esquerres i ecologista que ha denunciat l’abús d’alcohol entre els parlamentaris britànics en hores de feina. Així es presenta, la Hannah the plumber Spencer, una de les noves figures polítiques femenines amb una popularitat creixent al Regne Unit. Té 34 anys i és diputada del partit dels Verds per l’àrea de Manchester (Gorton i Denton). Però per què la podem considerar una veu única i diferent dins dels lideratges polítics femenins en el marc de les democràcies occidentals?
El primer motiu és que no ha arribat a la política amb les credencials tradicionals que, especialment al Regne Unit, caracteritzen els polítics (i menys encara les que caracteritzen les dones que es dediquen a la política). No té formació universitària, no va acabar els estudis bàsics i es dedica professionalment a un sector altament masculinitzat com és la fontaneria. No ha estudiat en cap centre educatiu d’elit privat com sí que ho fan una gran part dels membres del Partit Conservador britànic i una part dels membres del Partit Laborista. Cal recordar que, al Regne Unit, les dones que estudien en un centre d’elit privat tenen fins a un 20 % més de probabilitats d’acabar treballant en una posició de lideratge. La Hannah no sols no té les mateixes credencials educatives que els seus companys i companyes de la House of Commons, sinó que té una experiència professional molt diferent de la resta d’ells. Sabem que, tot i que hi ha molts diputats laboristes que venen d’una família de classe obrera, molt pocs d’ells tenen experiència professional adulta treballant en un lloc de feina obrer. En canvi, la «Hannah the plumber» sí que té aquesta experiència professional.
Aquesta experiència obrera és un dels elements més originals d’aquesta nova figura. En les darreres dècades, els partits Verds d’esquerres gaudeixen de molta popularitat entre les classes urbanes i educades, i així són molts dels seus líders. La Hannah, per contra, ve dels afores de Manchester, Gorton i Denton, lluny de les zones més afluents del sud de l’illa britànica. La Hannah va entrar al parlament després de guanyar una byelection, que es produeix quan un diputat deixa el seu càrrec i la circumscripció electoral (Gorton i Denton) torna a convocar eleccions. És especialment significatiu guanyar un seient a la House of Commons; per guanyar-lo has de quedar únicament i exclusivament la primera de la llista. El sistema britànic first pass the post només atorga un diputat per cada circumscripció, el més votat. Els segons, tercers i quarts candidats no obtenen cap diputat. Per tant, guanyar un diputat per al Partit Verd, com a partit més petit, és tota una fita.
Un nou estil planer adreçat a les zones populars
El tercer punt d’originalitat de la «Hannah the plumber» és el contingut de les seves intervencions i el seu to. «Al Sud de Manchester tothom paga el preu complet per una pinta [de cervesa], però per algun motiu dins el Parlament és més barat i alguns (parlamentaris) en beuen abans de votar», va declarar la Hannah al Parlament el passat 21 de maig mentre rebia crits de desaprovació dels diputats a la House of Commons. El consum d’alcohol dins del perímetre del Parlament sempre ha estat un secret de domini públic força conegut, però mai mencionat de forma tan directa en debats públics. Resulta obvi que hi ha un element populista en el format de la seva intervenció, parlar dels privilegis de la classe política, però la temàtica de la seva intervenció ha trencat un tabú. També és diferent el to i la seva forma de presentar-se, és una figura feminitzada amb una estètica allunyada dels vestits clàssics i els talls de cabells curts d’altres líders femenines britàniques (Theresa May, Nicola Sturgeon, Ruth Davidson). La seva veu és suau i dolça, força diferent de les veus presidencialistes que moltes figures polítiques femenines adopten.
El partit dels Greens està en un procés de rebranding i d’apropament als votants de les zones més populars del Regne Unit que els està resultant reeixit. En les darreres eleccions locals de maig el seu líder, Zack Polanski, va declarar el bipartidisme britànic «mort» després que el seu partit hagués guanyat en diverses ciutats d’Anglaterra i País de Gal·les. Polanski s’havia fet viral durant la campanya gràcies a un vídeo en el que ell corria per un pàrquing al sud de Londres mentre denunciava la pujada del cost de la vida. L’èxit del vídeo no era tant l’escenari, que ja hem vist en altres campanyes, sinó pel ritme i el contingut del seu missatge: planer, curt i amb un to de suport i comprensió. Un estil que també s’observa en algunes de les intervencions de la Hannah.
Els reptes del lideratge femení polític sempre han estat difícils i, en l’actual context d’ascens dels partits d’extrema dreta amb un discurs clarament antifeminista, encara ho són més. Per això, les figures com «Hannah the plumber» són elements clau per mantenir discursos i visions del món alternatives.
Imatge de Portada:
Retrat parlamentari oficial de la Hannah Spencer. Font: UK Parliament
Citació recomanada
TÀRREGA, Mariola. «“Hannah la fontanera” i el nou lideratge polític femení». COMeIN [en línia], juny 2026, no. 166. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n166.2641
