Aquest podria semblar un article tardà sobre els Premis Oscar. Però no. Certament, el 1986, el film Memòries d'Àfrica s’enduia diversos Premis Oscar enmig de certa polèmica sobre els seus mèrits reals. Com aquest any, diguem. Però m'interessa anar una mica més enrere, fins a 1982, moment en què triomfava a les llistes de tot el món una cançó anomenada Africa, interpretada per la banda nord-americana Toto. Més de tres dècades després, potser no ens recordem molt de Memòries d'Àfrica, però Africa s'ha convertit en una mena de cançó d'Internet, a cop de mems i versions. Aquesta és ─una part─ de la història.

Anteriorment en aquesta revista hem parlat sovint de la problemàtica que el fenomen de les fake news representa per a la política i el periodisme. Així mateix, és cert que ha estat en aquests dos àmbits on s’ha donat a conèixer àmpliament, i ara el terme fake és emprat com a primera resposta per a rebatre molts discursos, premisses ideològiques i fins i tot propostes programàtiques. Trump va obrir la porta i ha marcat el final de la crisi i l’inici d’una era en la qual les grans afirmacions i les dades són emprades, deformades i desconstruïdes fins al no reconeixement. Als Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació en vam fer una jornada juntament amb el Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada del Departament de Justícia català. Aprofitem per recomanar-vos la visió de les diferents ponències.

Reconeguda amb el prestigiós Leadership Award 2018 del Club de Marketing, Montse Lavilla és una apassionada de la publicitat, de l’àmbit online i de la docència “per les possibilitats d'aprenentatge non stop” que suposen. És un luxe comptar a la UOC amb una professora col·laboradora com ella i que ens dediqui aquí uns minuts per parlar sobre la professió, la formació i un futur que no espera perquè cal adaptar-se a canvis continus. 

Guillermo de Oliveira era realitzador de publicitat i curtmetratges, viatger i cinèfil amant de les localitzacions més emblemàtiques de la història del cinema. En l'actualitat ha dirigit el seu primer llargmetratge documental, ha contribuït a desenterrar un cementiri i ha estat nominat als Goya. Això últim, gràcies a Desenterrando Sad Hill, un film que va començar a gravar en 2015 quan va conèixer un grup de fans d’El bueno, el feo y el malo (Sergio Leone, 1966) disposats a tornar a la vida el mític cementiri de l'escena final de la pel·lícula mig segle després del rodatge.

La irrupció tecnològica de nous mitjans, formes i fonts  d’informació i de comunicació, l’ampliació i creixement del seu abast i participació, així com la necessària immediatesa que implica l’activitat professional periodística estan introduint una categoria diferenciada en l’àmbit que s’ha vingut a definir com a periodisme de qualitat. La diferència pressuposa l’existència d’un periodisme de baixa qualitat, i per tant fa referència a un estàndard desitjable, la qual cosa obliga a redefinir-lo. Aquest article es pregunta sobre quines són les característiques que garanteixen l’excel·lència en el periodisme que permeten valorar-lo respecte d’altres formes.

Segons l'últim informe mundial sobre la felicitat -  World Happiness report 2018 - Finlàndia és el país més feliç del món. La clau, per als autors de l'informe, està en el seu envejable sistema de benestar públic, tot i que altres asseguren que el motiu de tant goig es troba a la sauna, als nabius silvestres i en la pràctica del kalsarikännit. Tanmateix, per a alguns experts, el secret de la felicitat, sigui al país que sigui, resideix en la nostra capacitat d'expressar-la en paraules. O dit d'una altra manera, en la nostra habilitat per donar sentit a les emocions a través del llenguatge.  

El passat 31 de gener la majoria dels mitjans es van fer ressò de la notícia que s'havia elaborat un mapa de l'assetjament a les dones a Madrid. El resultat obtingut és del fruit del treball col·laboratiu de les pròpies joves de fins a 30 anys que han anat marcant 850 localitzacions. Però no és, ni de bon tros, l'únic cas de col·laboració al voltant del tema del feminisme. Diferents iniciatives de la Fundación Mujeres o les mobilitzacions que es van donar al voltant del 8 de març del 2018, entre altres, són alguns exemples. 

Storytelling, gamification, branded content, transmedia, tuit-comunicats, escape rooms… Tots aquests ingredients ajuden a les marques a captar l'atenció de les seves audiències de forma no intrusiva en un entorn comunicatiu cada vegada més saturat de continguts. En l'àmbit digital canvien les formes però no la base: l'objectiu de la comunicació segueix sent arribar als públics de la forma més efectiva possible.

Quines són les claus d’un esdeveniment exitós? Una idea creativa original? Un bon fil conductor? Un bon ritme? El factor Wow? Míriam Riera Creus, professora col·laboradora del Màster universitari de Comunicació Corporativa, Protocol i Esdeveniments de la UOC, reflexiona sobre els elements que marquen la diferència en la producció d’esdeveniments.