Per a tots aquells que estem implicats en R+D, els projectes formen part del nostre dia a dia. Estem atents a convocatòries, generem idees de potencials projectes, muntem equips, definim els projectes i presentem sol·licituds i, si tenim la sort de ser escollits i rebre finançament, gestionem el dia a dia del nostre projecte, sempre amb la meta clara: assolir allò a què ens vàrem comprometre inicialment. Però, en tot aquest intens procés, capitalitzem tot el coneixement que estem generant? En aquest article volem parlar de les eines que ens aporten les metodologies de gestió de projectes i que faciliten l’aprenentatge de l’equip i de l’organització.  

Pinterest és una xarxa que, malgrat l’augment d’ús, encara resulta una mica desconeguda. En el meu cas particular, la faig servir més habitualment en l’aplicació de tauleta, per cercar idees que em resolguin algun “problema” (utilitzant la terminologia de disseny) quotidià o expressiu: tant buscant solucions a exercicis plantejats als meus estudiants (per exemple la creació d’un disseny d’un patró visual a partir d’un mòdul i una retícula), com per idees de decoració o, simplement, imatges suggerents. Tot això ho vaig organitzant en taulers per temes. Fa un temps algú em va dir que això s’assemblava a una tècnica utilitzada en el camp del disseny: els mood boards. En les línies següents analitzo la xarxa social visual tenint en compte les seves possibles connexions amb el món del disseny. 

La Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern, encara que en la ment de la majoria sigui un instrument de detecció i prevenció de la corrupció, és un instrument més a disposició de les administracions públiques i les empreses d'un territori per crear intel·ligència i, per tant, riquesa i desenvolupament territorial. Per tal que això tingui lloc, solament s'ha d'aprofitar i explotar la informació i les dades contingudes en els sistemes d'informació i en els documents que formen part dels expedients administratius. S'està aprofitant i explotant la informació? Com s'aconsegueix? Què s'està fent? 

 Any 2045

El nostre cinema és insospitat. Va arrencar l'any amb la notícia que Alejandro Amenábar rodarà aquesta primavera un film sobre la Guerra Civil i la seva memòria històrica, aquí i en castellà, cosa que no feia des de Mar adentro (2004). Torna, per tant, un dels dos temes clàssics que se suposen al cinema espanyol: el conflicte entre les dues Espanyes. L'altre és la comèdia, no solament madrilenya.  

En els darrers anys hem assistit a un gran canvi d'hàbits en el consum mediàtic dels consumidors, provocat sobretot per l'auge dels formats multipantalla i les xarxes socials. 

El passat 30 de novembre va tenir lloc la cerimònia de lliurament dels premis als millors treballs finals de les titulacions oficials dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). La convocatòria d’aquests premis té com a objectiu reconèixer els projectes més destacats que han portat a terme els estudiants de les titulacions de grau i de màster universitari durant el curs 2016-2017.

Durant les festes nadalenques, entre reflexions d’un any molt convuls i els reptes per al proper, em vaig posar a pensar en quines eren aquelles persones que, tot aportant continguts a Twitter, em feien créixer acadèmicament. És cert que molts dels perfils que segueixo són institucions que fan una bona cura de continguts i que ens aporten molt, però bona part de les seves publicacions són notícies per a estar al dia de les novetats en el nostre món.

L'internet més social i d'intercanvi ha suposat en els darrers anys l'oportunitat per a nombrosos artistes de mostrar els seus treballs al públic massiu. Així, les xarxes socials són avui dia un nou aparador expositiu i una incubadora d'artistes que han anat creixent i revaloritzant-se d'una manera que de no haver estat pels nous canals i l'ús de les tecnologies hauria estat pràcticament impossible, donada la complexitat i la idiosincràsia del mercat de l'art.