Bip bip. Són les 9 del vespre d’un dijous i rebo un correu electrònic al compte de la feina. Qui deu ser a aquestes hores? “Hola, Txell. T’escrivim del restaurant X de Manresa. Ens ha agradat molt el teu llibre Working happy i voldríem convidar-te a un sopar-tertúlia un dia de cada dia. Al nostre restaurant fem esdeveniments cada mes i creiem que seria un reclam molt xulo”.

Els professionals de la informació de l'àmbit hispà/iberoamericà sempre hem estat proclius a compartir informació –ho tenim en l’ADN- i novetats vinculades a la nostra disciplina i, a més, hem sabut aprofitar les possibilitats de l'aprenentatge social. Reforçats per un sòlid networking fomentat durant anys per iniciatives com EXIT o E-LIS, els bibliotecaris i documentalistes millorem la nostra pràctica diària a través d'entorns col·laboratius. Des de les llistes de distribució com IWETEL fins als blocs com Biblogtecarios o Dokumentalistas, els professionals de l'àmbit sempre ens hem mantingut al corrent de les últimes tendències del sector i hem après els uns dels altres. Aquest article no és més que un petit retrat, pràcticament una instantània, de com aquesta pràctica va en augment i com ens agrupem en comunitats, compartim i ens fem més forts.

L’1 de juliol entra en vigor la nova Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana (LOPSC). La redacció, defensa i aprovació d’aquesta norma ha suscitat un debat intens i una onada de crítiques entre aquells que la consideren una mordassa legal que limita drets fonamentals dels ciutadans reconeguts en la Constitució. Entre els aspectes més conflictius i que han suscitat alarma entre entitats nacionals i internacionals, experts i professionals, es troben algunes infraccions que fan referència a la celebració de manifestacions i a l’ús de certes imatges i que, per tant, impacten sobre l’exercici de la llibertat d’informació, d’expressió i de reunió.

Queda quelcom a dir del referèndum sobre la independència d’Escòcia i la seva comparativa amb el fet català? Alfons Luna pensa que sí. El seu amic Archie celebra amb flegma el resultat electoral escocès i trenca per uns instants la seva avorrida quotidianitat. Ha influït la informació dels diaris en la seva decisió? Ho desconeixem. De fet ignorem si Archie té el costum de llegir el diari. Però sí que podem saber com es van posicionar els mitjans de comunicació públics i privats durant la campanya sobre la independència escocesa i esbrinar algunes de les raons (i sentiments) que van condicionar el vot dels ciutadans.

Et passes anys investigant sobre les claus creatives de la viralitat publicitària, poses metafòricament sota el microscopi centenars de vídeos, conclous que el detonant dominant per al contagi en la mostra analitzada és la diversió i... un dia despertes amb aquest titular: La Fundació Arrels presenta el “vídeo viral més avorrit del món”. Està clar que si els investigadors badallem serà per l’efecte de la son o de la gana, no pas per avorriment.

Biblioteconomia i ciències de la informació: educació i recerca (Library and Information Science: education and research) sembla un títol prou ampli i interessant per a abordar la gairebé totalitat de la disciplina i generar discussió entre col·legues i experts. El congrés, però, en la mesura que ha anat evolucionant el text que llegiu, ha quedat en segon terme. En un simposi internacional, repetidament emergeix –confio que no sigui una dèria personal, sinó malauradament prou generalitzada– un mateix tema: les mancances en les competències en llengua anglesa. Què falla? Com podem millorar-ho?

Els propers dies 26 i 27 de juny, al Disseny Hub de Barcelona, té lloc la primera edició a casa nostra del Learn Do Share, una iniciativa nascuda als EUA de la mà de Lance Weiler i actualment present a més de deu ciutats i tres continents. La UOC, a través dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació, som partners acadèmics d’aquest esdeveniment -gratuït prèvia inscripció- i a través d’aquest article intentaré explicar-vos per què, simplement, no us el podeu perdre.

El passat 24 d'abril Elsevier, la major editorial de libres de medicina i literatura científica del món, va anunciar el llançament de la plataforma Elsevier Publishing Campus, definida com a free online training platform for researchers. La plataforma inclou un gran nombre de recursos dissenyats per a donar suport formatiu i d'assessorament a la comunitat científica.

Fa un parell d'anys escrivia en aquesta mateixa revista De creativitat i altres mals actuals, un article a propòsit de la lectura del llibre El aprendizaje de la creatividad (2013), on José Antonio i Eva Marina parlaven d'una possible "bombolla" de la creativitat. D'una manera similarment reveladora, fa unes setmanes va arribar a les meves mans La estetización del mundo, de Gilles Lipovetsky i Jan Serroy (2015). Els autors suggereixen que vivim en l'època del capitalisme artístic, on l'art -més concretament, la seva dimensió estètica- impregna l'economia, els mercats... en definitiva, forma part intrínseca del capitalisme, àmpliament acusat d’enlletgir i destruir-ho tot durant tants anys.

Després del bombardeig que hem patit amb notícies i estudis de mercats focalitzats en els Millenials, els anunciants comencen a estar interessats en un nou consumidor: la Generació Z. Aquests joves -alguns amb prou feines arriben a la majoria d’edat- han crescut amb Facebook i YouTube, i ja han estat etiquetats com a addictes a les pantalles. Són la primera generació realment digital.