En el marc del projecte de recerca «EU-VOS Patrimoni cultural immaterial. Per a un programa europeu de subtitulat en llengües no hegemòniques»  (CSO2016-76014-R) del grup Estudos Audiovisuais de la Universitat de Santiago de Compostel·la, la professora Judith Clares-Gavilán entrevista a David Mitjans, distribuïdor i responsable d’adquisicions a A Contracorriente Films. 

Compleixen el Triple Balanç les agències i consultores de comunicació, publicitat i relacions públiques nacionals? El Triple Balanç defineix que les empreses han d'avaluar els seus resultats basant-se en tres aspectes: Profit (balanç econòmic), People (balanç social) i Planet (balanç mediambiental). Triple Balanç és, segons el meu punt de vista, Triple Èxit perquè garanteix que l'empresa compleix els més alts estàndards de sostenibilitat. 

El passat 6 de desembre es publicava una nova Llei Orgànica per a la protecció de les dades personals. Conscients els legisladors de la importància de la irrupció d'Internet i de les ingerències i riscos que pot suposar per a la privacitat, dedica especial atenció als anomenats drets digitals. L'eliminació de barreres i la popularització de nous serveis d'informació i comunicació han ampliat l'abast del rastre que deixa la dada personal a la Xarxa pel que en els últims anys es donen avenços, tant jurídics com normatius, cap a la consolidació del dret a l' oblit i la defensa de l'exercici d'altres drets propis de l'entorn en línia. 

El IV Seminari d’Edició Científica va posar el focus en cinc dels reptes de les revistes científiques. Els seminaris, organitzats per la biblioteca UOC on hi assisteixen els responsables de les revistes de la universitat, tant les acadèmiques com les divulgatives ja s'han consolidat com un punt de trobada, ideal per compartir, aprendre plegats i desvirtualitzar-nos. En el darrer em van convidar, juntament amb el Dr. Ernest Abadal, per a explicar-los aquells reptes que han d'afrontar les revistes a curt termini en el context de la ciència oberta, on les polítiques, directrius europees i, recentment, el Plan S marquen el ritme i el camí a seguir. El marcador del compte enrere ja ha començat i s’aturarà l'1 de gener del 2020. Som-hi! 

Sense importar massa quina sigui la teva ideologia o orientació, estaràs d'acord, benvolgut lector, en què vivim temps molt polítics. Tot és polític, i, per tant, tots els temps ho són, però no em negaràs que en aquesta segona dècada del segle XXI s'observen (i de fet es viuen) canvis i riscos que semblaven cosa oblidada fins fa amb prou feines un parell de dies. Potser sigui el moment de recuperar certs referents que no hauríem d’haver oblidat.  

El 28 de desembre passat Netflix va presentar una proposta guardada amb calculat semi-secretisme. Un format inèdit de la prestigiosa sèrie distòpica Black Mirror, de Charlie Brooker, en forma de llargmetratge interactiu. L'impacte -i la polèmica- han estat notables: el futur de l'audiovisual? Un experiment innovador encara que limitat en el seu abast? Un truc caduc deutor de fórmules ja esgotades i de poc calat? Jo estic a mig camí entre les dues primeres opcions i en aquest COMeIN donaré alguns apunts de perquè. En qualsevol cas, crec que Black Mirror: Bandersnatch mereix molta atenció com a ficció interactiva. Si vols seguir (no spoilers), endavant. 

Podríem haver triat un títol per l’article com ara “Plan S: allò del que tothom parla” seguint la moda dels pescaclics, però no tot s’hi val per a ser llegit en una era d’infoxicació també acadèmica. Anteriorment en aquesta mateixa revista hem reflexionat sobre com, poc o molt, les coses es mouen en l’àmbit de la comunicació científica. Accés obert com a objectiu: per a alguns massa a poc a poc, i per alguns massa ràpid. Doncs bé, enguany podem dir, atès el ressò, que estem davant d’un dels veritables punts d’inflexió, aquells fets que serveixen en el futur per explicar els canvis en el passat. Parlem del Plan S, i el terrabastall que ha generat en la comunitat científica. Veiem-ne els fets, les conseqüències, i algunes idees a apuntar. 

El proppassat 2 de juny el prestigiós setmanari The Economist va publicar en la seva edició impresa dins de la secció tecnologia trimestral un article que tractava la temàtica sobre com l'augment de la quantitat i la qualitat de dades així com la vigilància estan transformant els sistemes de justícia. 

Poques manifestacions humanes poden resumir de manera tan ràpida i sintètica l’evolució de les societats al llarg de la història com ho fa la publicitat. En només vint segons, una pàgina, un bàner... els anuncis repliquen models i valors socials, projecten aspiracions humanes, recorren a emocions latents en cada època. L’any 2018 ens ha deixat un retrat social en forma d’anuncis publicitaris sobre grans temes de reflexió.