Durant les festes nadalenques, entre reflexions d’un any molt convuls i els reptes per al proper, em vaig posar a pensar en quines eren aquelles persones que, tot aportant continguts a Twitter, em feien créixer acadèmicament. És cert que molts dels perfils que segueixo són institucions que fan una bona cura de continguts i que ens aporten molt, però bona part de les seves publicacions són notícies per a estar al dia de les novetats en el nostre món.

L'internet més social i d'intercanvi ha suposat en els darrers anys l'oportunitat per a nombrosos artistes de mostrar els seus treballs al públic massiu. Així, les xarxes socials són avui dia un nou aparador expositiu i una incubadora d'artistes que han anat creixent i revaloritzant-se d'una manera que de no haver estat pels nous canals i l'ús de les tecnologies hauria estat pràcticament impossible, donada la complexitat i la idiosincràsia del mercat de l'art. 

El joc s'ha convertit en un dels principals protagonistes del nostre oci. A més dels esports d'equip i els videojocs, a poc a poc han anat apareixent altres tipus d'entreteniments en què el joc és el gran protagonista. De la mà d'aquest fenomen ha anat sorgint la tendència a aprendre de manera col·laborativa sobre la dinàmica del joc, tant des del punt de vista del jugador com del que el crea. En aquest article parlarem de com es generen aquests interessos per aprendre de l'experiència lúdica de l'altre.

En aquesta entrevista a Laura Arnaiz, cap d'Enllaços, Comunicacions i Serveis Centrals de Telefónica-Movistar+, analitzem l'estratègia de subtitulat que segueixen a Movistar+ i reflexionem sobre la viabilitat i rendibilitat de la difusió fílmica en llengües minoritàries. L’any 2014 Movistar+ va arribar a un acord amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (Direcció General de Política Lingüística) i amb la Viceconselleria de Política Lingüística del Govern Basc per promoure la subtitulació de pel·lícules i sèries en català i en eusquera. L'any 2016 la pràctica totalitat de les pel·lícules que va estrenar Movistar+ Estrenos van incorporar subtitulació opcional en català i eusquera. El mateix amb les sèries de Movistar Series i Movistar Series Xtra.  L’any 2017 l'acord amb les dues entitats seguia vigent i l'objectiu era aconseguir els mateixos números obtinguts durant l'any anterior. 

En la intersecció de les arts i l'activisme, cada vegada són més els creatius i realitzadors socialment compromesos que recorren a la realitat virtual per interpel·lar la nostra consciència i enfocar la nostra atenció en els immensos desafiaments humanitaris del nostre temps. En un moment històric en què l'aporofòbia, el populisme i les notícies falses estan a l'ordre del dia, les tecnologies virtuals sensorials i immersives es veuen com una eina poderosa per ajudar-nos a connectar emocionalment amb les experiències dels altres, generar compromís ètic i expandir la nostra capacitat d'empatia social.  

Cada inici d'any comencen a sonar fort les prediccions i expectatives per al proper. Experts en mitjans socials no s'escapen d'aquesta temptació i ens brinden els seus particulars auguris sobre el que vindrà en els mesos següents. En format breu resumim dotze de les tendències que més han ressonat aquestes darreres setmanes en blogs i canals de referència. A finals d'any podrem fer balanç de quines, efectivament, han donat la campanada. 

Anòmal és l'adjectiu que millor defineix les eleccions al Parlament de Catalunya celebrades el passat 21-D. No obstant això, ni tan sols la urgència amb què van ser convocades justifica els errors de principiant detectats en els cartells electorals de les principals forces polítiques. 

Els Escape Rooms (també coneguts popularment com a Room Escapes o Escape Games) s’han convertit en una de les iniciatives d’oci més importants i en expansió dels darrers anys. Si no n’heu fet un, segur que coneixeu algú proper que n’hagi fet. En aquest article, avanço el contingut d’una sèrie d’entrevistes a dissenyadors d’Escape Rooms de Barcelona (un dels principals centres neuràlgics d’aquesta activitat), que he realitzat com a part d’un material sobre storytelling per al Grau de Disseny i Creació Digitals de la UOC.

Fa algun temps que observo com els videoclips musicals representen rols de gènere que s'expressen en gran mesura a través del ball, és a dir, de la relació del cos amb la música. Un exemple molt extrem d'això és el reggaeton, els estàndards visuals del qual, no cal aprofundir-hi molt, són altament sexistes, i en molts casos denigrants per a les dones. No obstant això, no tot és carn. O així ho vull pensar. Hi ha espai per a l'expressió de models alternatius? En aquest article repasso alguns videoclips musicals que m'han interessat darrerament des de la perspectiva dels arquetips de gènere. 

La informació pública i les dades obertes són recursos per a empreses, ciutadania i administració pública. La reutilització d'informació i les dades obertes són font de beneficis i obren oportunitats de desenvolupament econòmic i optimització de recursos. No obstant això, l'accés i l'obtenció de dades, la seva explotació per elaborar més dades i crear productes, la seva anàlisi i generació de productes i serveis de valor afegit presenta reptes que han de ser resolts per impulsar el potencial de la reutilització d'informació pública (sector infomediari).