Arran de la inesperada victòria de Donald Trump en les eleccions presidencials estatunidenques, he tingut l'oportunitat d'analitzar la seva estratègia electoral per a diversos mitjans de comunicació. La pregunta que ha sorgit cada vegada de forma inevitable és: ha propiciat Facebook la victòria del candidat republicà? Encara que ho hagi negat el mateix Zuckerberg, en aquest article sustento que sí.
La indústria del videojoc i del joc digital configura un sector econòmic de gran importància en l’actualitat. Tot i formar part de l’ecosistema mediàtic i tractar-se d’un objecte cultural, la imatge social del videojoc ha estat marcada per la presència d’una visió crítica i de nombrosos prejudicis. En aquest context, el paper de la dona, i més concretament de la dona gamer, també ha estat en el punt de mira; la qüestió de fons és distingir quan es parla de batalles fictícies o, pel contrari, d’un entorn real d’hostilitat.
L’any 1973 s’estrenava mundialment Westworld (presentat a Espanya amb l’estrany títol d’Ànimes de metall), un film de ciència-ficció sobre un parc temàtic dissenyat per a visitants d’alt poder adquisitiu i poblat per robots, d’aparença pràcticament indistingible d’un ésser humà, programats per satisfer les fantasies i els desitjos dels ‘convidats’. Més de quaranta anys després, en un panorama audiovisual totalment diferent, torna Westworld, ara en forma de sèrie estrella d’HBO cridada, diuen alguns, a ser la successora de Joc de Trons (i d’altres que de Lost) i que serà probablement la punta de llança de l’entrada a Espanya de la nova plataforma de vídeo sota demanda HBO Go.
Fa uns dies, la revista Time ens sorprenia incloent al youtuber Rubius com un dels joves més influents per a les noves generacions. Tot i tenir més de 20 milions de subscriptors, ell mateix afirmava sentir-se sorprès amb aquesta notícia, potser no essent prou conscient de la repercussió que ha aconseguit a les xarxes socials. Els nous mitjans de comunicació i les campanyes que s’hi duen a terme han posat de moda una nova paraula, els influencers, que ja han esdevingut tot un fenomen del qual tothom en parla.
Quan el desembre del 2015 Thomas H. Davenport, cofundador del International Institute for Analytics (IIA), anunciava les 2016 Analytics Priorities and Predictions en un live webinar moderat pel IIIA Lead Faculty, Robert Morison, i el IIA’s Research Director, Daniel Magestro, Ph.D, situava en primera posició la tecnologia cognitiva entre les principals tendències en analítica per al 2016 (PrWeb, 2016).
Hi ha un proverbi africà que diu: “Si vols anar ràpid, camina sol; però si vols arribar lluny, camina acompanyat”. Aquest proverbi recull molt bé la filosofia de la xarxa temàtica Maredata, en la qual participa la UOC i sis universitats espanyoles més, i que posa el focus en les dades de recerca. Repassem el darrer acte que ha organitzat en el marc de la International Open Data Conference (IODC) i aprofitarem l’ocasió per a presentar els objectius de la xarxa.
La por ven i el negoci al voltant de la percepció de seguretat no para de créixer. Ja no es tracta d'assegurar les nostres cases, cotxes, viatges, la nostra salut o fins i tot la nostra vida i, com no!, la nostra mort, sinó que ara arriba el torn dels nostres fills i de la seva vida digital.
Love is in the air o, millor dit, al núvol. Les tecnologies digitals impregnen gairebé tots els aspectes de la nostra vida, incloses les qüestions del cor. Aplicacions com Tinder, Match.com o eHarmony, estan transformat dràsticament la manera en què ens connectem, establim vincles socials o ens enamorem. És igual si el que busquem és una trobada sense compromís, un amor per a tota la vida o, simplement, trencar la rutina. El cas és que les aplicacions de cites en línia estan revolucionant la manera com experimentem l’idil·li o l'amistat...
Actualment sovint sentim a parlar de gestió de dades, dades massives o big data, dades en obert o open data, o linked open data. De fet, hi ha una idea força arrelada que totes les organitzacions necessiten gestionar dades per a crear informació i coneixement per a l’acció, per a prendre decisions. En definitiva, per a crear valor. A més, les administracions públiques, en compliment de la legislació de transparència i reutilització d’informació pública, generen un major volum de dades que han de gestionar. El volum de negoci, que depèn de la qualitat de dades, és considerable i s’incrementa al llarg dels anys.