L’acumulació d’evidències sobre errors experimentals i d'anàlisi comesos en ciències naturals, socials i/o aplicades, constatats a partir de l'examen de reproduïbilitat dels resultats publicats en revistes científiques de prestigi comença a ser preocupant per a la comunitat científica. El fenomen demostra la manca de rigor en els processos de revisió peer-review, la manca de recursos en els sistemes d’avaluació qualitativa de les comissions d'experts així com certa propensió a l’error i a la laxitud en l’activitat investigadora quan aquesta està associada a la pressió per publicar i a la necessitat de reconeixement dels mèrits en el sistema científico-acadèmic. Diverses iniciatives s’estan desenvolupant per tal de neutralitzar l'allau de publicacions de resultats científics irreproduïbles. Es tracta de dissenyar sistemes d'avaluació oberta i de correcció de resultats amb l'objectiu d'assegurar la qualitat i la consistència del progrés del coneixement científic.

Els humans tenim una sorprenent capacitat per acumular sabers, per emmagatzemar-los i difondre'ls. La nostra habilitat per compartir informació i la nostra capacitat per emmagatzemar-la són les peces fonamentals de l’engranatge que ha permès i permet la nostra evolució i transformació com a espècie.

El passat 26 de gener vam entrevistar, en el marc del Postgrau en Distribució audiovisual: VoD i nous models de negoci UOC-filmin, a Pablo Romero Sullà, Director de continguts de Yomvi. Amb ell parlem de Yomvi, de les seves estratègies de programació i continguts, i dels canvis que està vivint la televisió amb la irrupció del consum sota demanda.

Dades per construir informació de la qual extreure coneixement és una cadena de valor que ha existit sempre, subjacent als avanços de la humanitat. Comporta uns processos i un tractament per tal que les dades siguin fiables, actuals i pertinents. La gestió d'aquestes dades fonamenta la presa de decisions. A més volums de dades més precisió en la informació extreta. D'aquí la rellevància de les tecnologies que gestionen les dades: ERP, CRM… i big data. Quines competències i perfils professionals hi ha al darrere?

WhatsApp, servei líder de missatgeria instantània, suma centenars de milions d'usuaris i suscita enorme interès. La recent eliminació de la quota de subscripció genera curiositat sobre una estratègia que accentuarà el seu paper d'intermediari entre empreses i usuaris sense recórrer a insercions publicitàries. Un canvi que reobre la reflexió sobre la presència dels mitjans de comunicació en aquesta plataforma i les formes de whatsappejar experimentades i que podrien desenvolupar.

En Un séptimo hombre, John Berger i Jean Mohr narren, en una combinació de text i fotografies, algunes experiències de treballadors emigrants en l'Europa dels anys 60. El llibre, que es va publicar per primera vegada l’any 1973, tenia l'objectiu explícit de mostrar fins a quin punt l'economia de les nacions riques d'Europa havia passat a dependre de la mà d'obra procedent de les nacions més pobres.

Per a molts, Apple és una marca que enamora. Tot i això, ni tan sols aquells que metafòricament matarien per un iPhone podran romandre indiferents a la realitat que acaba de desvelar Amnistia Internacional: desenes de persones moren cada any extraient el mineral emprat en la fabricació de les bateries d'aquests adorats smartphones.

D’una manera o una altra tothom té construïda una vida digital. Per a uns el món digital és una extensió de la pròpia existència: hi resideixen, hi participen, hi construeixen, hi estan immersos, absorts. Per a altres el món digital és un lloc de visita, hi passegen, l’observen, l’utilitzen, se’n desprenen, l’obliden. Ja siguem residents o visitants, i com en el joc de vida, tots tenim recels digitals: saturació informativa, privacitat, pèrdua de temps, superficialitat. Ara bé, fins a quin punt els nostres dubtes són compartits per altres persones? Una visió conjunta, ens pot ajudar a gestionar millor les nostres individualitats i prendre millors decisions al respecte?

El científic té nous reptes al davant. Sí, com sempre, deveu pensar. I és cert, quan no és la crisi (persistent, encara), és l’aparició de les tecnologies de la informació i la comunicació. I, si no, el treball col·laboratiu, el Publish or Perish (ara ja en determinats quartils), l’anglès, l’espai europeu, els Horizons… En tot cas, però, parlant d’alguns dels nous reptes que esmentàvem, n’hi ha dos que l’obliguen, més que altres, a repensar-se de forma molt rellevant. Les dades i la ciència oberta. I els esmentem plegats perquè quan es visualitzen de forma conjunta és quan prenen el sentit de disrupció que podrien tenir. Sí, ho esmentem dient “podrien”, perquè caldrà comprovar que efectivament aquests possibles canvis són ben assumits per la comunitat científica.

La utilitat i el futur de les biblioteques estan en dubte per a alguns. I ara que, per culpa de la crisi, els recursos escassegen encara més si és possible, per què cal invertir a fer una biblioteca si hi ha Internet?, realment són útils?, per a què serveixen? Aquestes qüestions, per absurdes que ens puguin semblar, són en el pensament de més d'un polític i de més d'un ciutadà. Però sense aturar-nos a rebatre amb sòlids i obvis arguments el valor que tenen les biblioteques per a la societat, dedicarem aquest article a un potser menys reconegut però que, malauradament, i per les circumstàncies que travessa el nostre país, està en auge: el valor social.