La Unió Europea elabora un gran volum de lleis i documentació especialitzada que és traduït de manera sistemàtica a les diferents llengües oficials. Aquest conjunt de lleis i disposicions constitueix el cabal comunitari europeu, que conté el conjunt del dret comunitari vigent. En el procés de traducció del dret comunitari vigent a les llengües oficials de la Unió Europea s'ha creat una gran base de dades terminològica multilingüe que s'anomena IATE. Amb el temps aquesta base de dades ha esdevingut un recurs imprescindible de consulta de la terminologia pròpia de la legislació europea.

La compareixença d’un portaveu (polític), ja sigui en el debat d’investidura o per defensar la seva innocència davant les acusacions de corrupció, pot ser un bon moment per a analitzar, més enllà del discurs, tot allò que comunica amb el llenguatge no verbal. La tendència és analitzar els personatges mediàtics, però tenir nocions del que es diu amb la comunicació no verbal i, per tant, saber preparar i entrenar gairebé la totalitat del que es comunica té gran utilitat en el dia a dia, des d’una entrevista de feina fins a l’aula, com a docents o estudiants.

Fa unes poques setmanes hem pogut assistir a un dels retorns més esperats de la televisió recent: la nova ‘mini’ temporada de la sèrie clau dels anys noranta The X-Files (Expedient X). L’objectiu d’aquest article no és tant valorar aquest retorn –que també- com contribuir a la reflexió sobre la importància atorgada a la noció de revival, utilitzada explícitament en aquest cas, però aplicable a tot un seguit de fenòmens culturals recents i propers en el cinema i la televisió contemporànies.

 A l’hora de planificar una campanya, un dels punts més importants és el de decidir el mix de mitjans que s’utilitzarà i quin pes d’inversió tindrà cadascun. La creixent evolució d’Internet com a mitjà publicitari es consolida mentre, en paral·lel, la televisió continua liderant els rànquings d’inversió publicitària. Pot arribar a substituir Internet a la televisió en la planificació de mitjans publicitaris?

To Kyma. Dues paraules. Un documental. L’has vist? Has de veure’l. Tots l’hauríem de veure! A Lesbos, la realitat més dura, la més cruel, conviu amb la bondat més compromesa i generosa. Socorristes que, dia rere dia, nit rere nit, arrisquen la seva vida per salvar altres vides. Periodistes que, a través de les seves càmeres, ens submergeixen en un mar de sentiments amb un objectiu: conscienciar per actuar!

La felicitat està de moda. A Harvard, una de les universitats més prestigioses del món, s’ha fet popular un curs impartit per Tal Ben Shahar que ensenya precisament com ser més feliç. Les emocions, siguin positives o negatives, influeixen en la felicitat i en el nostre comportament. Joshua Freedman, empresari de NexusEQ no en té cap dubte: “no només som racionals, tenim emocions. Estem enviant missatges emocionals constantment i de forma automàtica. Les emocions, sense que diguem res, afecten com pensem i com actuem”. En aquest sentit, la recerca en neurociència és clara: si es vol entendre les persones i influir-hi, cal comprendre les seves emocions. Sobre la intel·ligència emocional fa molt temps que s’escriuen coses. Sobre les emocions en els negocis, també. Sobre les emocions en la satisfacció dels clients i dels usuaris (dels sistemes d’informació), cada cop més.

La globalització del futbol és un fenomen d’especial interès des del punt de vista de la comunicació. El FC Barcelona i el RCD Espanyol de Barcelona serveixen per a explicar la importància de la comunicació en la repercussió mundial de dues entitats esportives d’origen local.    

La indumentària dels diputats electes, els gestos realitzats en seu parlamentària o les fórmules que han emprat els polítics a l’hora de prometre el càrrec han posat darrerament el focus en les formes com a eina de comunicació del poder i, en definitiva, en el protocol i l’etiqueta.

L’acumulació d’evidències sobre errors experimentals i d'anàlisi comesos en ciències naturals, socials i/o aplicades, constatats a partir de l'examen de reproduïbilitat dels resultats publicats en revistes científiques de prestigi comença a ser preocupant per a la comunitat científica. El fenomen demostra la manca de rigor en els processos de revisió peer-review, la manca de recursos en els sistemes d’avaluació qualitativa de les comissions d'experts així com certa propensió a l’error i a la laxitud en l’activitat investigadora quan aquesta està associada a la pressió per publicar i a la necessitat de reconeixement dels mèrits en el sistema científico-acadèmic. Diverses iniciatives s’estan desenvolupant per tal de neutralitzar l'allau de publicacions de resultats científics irreproduïbles. Es tracta de dissenyar sistemes d'avaluació oberta i de correcció de resultats amb l'objectiu d'assegurar la qualitat i la consistència del progrés del coneixement científic.

Els humans tenim una sorprenent capacitat per acumular sabers, per emmagatzemar-los i difondre'ls. La nostra habilitat per compartir informació i la nostra capacitat per emmagatzemar-la són les peces fonamentals de l’engranatge que ha permès i permet la nostra evolució i transformació com a espècie.