Del 15 al 19 de setembre del 2014 es va celebrar reeixidament la"Measurement Week", una acció global liderada de manera local per cadascun dels membres d'AMEC (International Association for Measurement and Evaluation of Communication) als seus països d'origen, amb la finalitat de compartir coneixement en matèria de mesurament i big data. La "Measurement Week" seguia l'impuls de l'AMEC Submit 2014, que tingué lloc a Amsterdam els dies 11 i 12 de juny, un esdeveniment de màxim nivell que es va endinsar en les tendències en mètriques d'intangibles. En aquest article es descriuen algunes de les idees principals que van sorgir en el marc d'aquest esdeveniment, incloent-hi el punt de vista d'un dels participants destacats, Jesús Bélmez (Insight Manager d'ACCESO).

El passat 11 i 12 de juny es va celebrar a Amsterdam l'AMEC Submit 2014, un esdeveniment de màxim nivell centrat en la medició i avaluació de la comunicació, que es va endinsar en les tendències en mètriques d'intangibles. En aquest article es descriuen algunes de les idees principals que van sorgir en el marc d'aquest esdeveniment.

Les polítiques i directrius europees (i per extensió nacionals) sobre dades presenten reptes i oportunitats. De forma àmplia les dades obertes (open data) o, de manera més específica, la gestió de dades de recerca (research data management) són dos àmbits en els quals els professionals de la informació tenen un rol a exercir. Ara bé, estem els documentalistes preparats (i disposats) a ocupar el nostre paper en el món de les dades? “les universitats” adapten amb agilitat les competències requerides per les noves demandes professionals? 

En aquestes últimes setmanes s’ha anunciat la revitalització de diverses franquícies clau de la cultura popular contemporània. Així, Twilight, Harry Potter, Breaking Bad, Star Wars, Twin Peaks i fins i tot Mad Max han estat objecte de notícies o avançaments sobre el seu futur imminent, per a delit dels seus seguidors. En els casos de més llarga trajectòria, alguns dels seus fans s'han dedicat des de fa temps a la creació d’històries pròpies i en l'actualitat s'arriba fins i tot parlar de la batalla pel control dels “universos expandits”. I jo no puc deixar de fer-me una pregunta: de debò volem “saber-ho tot”?

L'ús de les xarxes socials ha introduït una manera nova de comunicar-se, relacionar-se amb persones i organitzacions que pertanyen a un mateix sector professional. Alhora, aquest fet ha impulsat la creació de noves plataformes que permeten filtrar, agrupar, compartir i donar visibilitat a continguts informatius que fins fa pocs anys eren propietat gairebé en exclusiva de qui creava aquests continguts. Aquest canvi de model de comunicació i relació dels professionals també ha incidit de manera clara en el desenvolupament del treball terminològic.

Ja hem parlat en anteriors articles sobre la força amb què han emergit en els últims anys comportaments relacionats amb el fenomen de compartir, propiciats per aquesta ja llarga crisi. Don Tampscott (2011), l'autor de Wikinomics, afirmava que "compartir és crear riquesa" i posava com a exemple el cas d'IBM, que va donar 400 milions de dòlars en programari a Linux i es va concentrar a desenvolupar un negoci multimilionari de maquinari lligat a aquest nou programari.

Cultura i innovació es donen de la mà a la plaça de les Glòries de Barcelona. El Teatre Nacional de Catalunya (TNC), la torre Agbar, l'Auditori, la Farinera del Clot, el nou Mercat dels Encants, el districte tecnològic 22@, la Biblioteca Josep Benet i recentment el Museu del Disseny. Una part de la ciutat que està en ple procés de transformació, amb edificis que no et deixen indiferent per la seva arquitectura i altres per ser rellevants en l'agenda cultural. 

Queden pocs dies per dir adéu al 2014, un any que ens ha dut una sèrie de fenòmens de comunicació massiva que de ben segur recordarem durant força temps.  

Alejandro Casona, poeta i dramaturg de la generació del 27, deia que parlar poc, però malament, és parlar massa. L’actual president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, no acostuma a parlar massa, però diu moltes ‘coses’ que donen per a una antologia de titulars periodístics. En aquest article es recullen alguns exemples de la cosificació del seu discurs polític i se n’apunten algunes possibles causes.

Per tots és sabut que la tesi anunciada per Chris Anderson al llibre The Long Tail no ha estat només un revulsiu per als grans negocis intermediadors de la distribució de continguts. Han aparegut nous agents a la cadena de valor de la indústria del vídeo: el VoD (vídeo on demand), amb Netflix al capdavant, o els MCN (multichannel network), amb YouTube com a principal exponent, són alguns dels casos que, probablement, estan sent més comentats i estudiats. Però aquesta nova manera de concebre la indústria ha afavorit els productors (encara que alguns no ho vegin així), per tal d’estendre i donar a conèixer els productes audiovisuals.