«Saved by the bell hooks», el llegat d’una tradició? feminista

La mort de bell hooks als 69 anys el passat 15 de desembre ha coincidit amb un boom de l’autora i activista –referent del feminisme negre i interseccional– a Espanya, on han estat traduïts i publicats nou dels seus llibres entre el 2020 i el 2021 per diverses editorials: Traficantes de Sueños (Teoría feminista: de los márgenes al centro, 2020, i Afán. Raza, género y política cultural, 2021, traduïts al castellà per Ana Useros), Bellaterra (Funk sin límites. Un diálogo reflexivo con Stuart Hall, 2020, i El deseo de cambiar. Hombres, masculinidad y amor, 2021, traduïts per Javier Sáez), Tigre de Papel (La voluntat de canviar, traduït al català per Marta Pera), Paidós (Todo sobre el amor. Nuevas perspectivas, 2021, traduït per María José Viejo), Katakrak (Feminismoa denon kontua da. Politica pasio, 2020, traduït al basc per Amaia Apalauza), Consonni (¿Acaso no soy yo una mujer?, 2020, traduït per Gemma Deza) i Capitán Swing (Enseñar a transgredir. La educación como práctica de la libertad, 2021, traduït per Marta Malo).

Un dels seus traductors, Javier Sáez, reflexionava sobre aquesta tardança, sorprès que, fins al 2017, amb la publicació d’El feminismo es para todo el mundo (Traficantes de Sueños, traduït per Beatriz Esteban, Lina Tatiana Lozano, Mayra Sofía Moreno, Maira Puertas i Sara Vega), no hi hagués un interès per traduir i publicar hooks en castellà. Sáez llegeix molt bé el context d’aquest «boom bell hooks» a Espanya, que ha viscut els últims anys denúncies globals com el #MeToo i el #explicaHo o #cuentalo, l’energia i l’alegria col·lectives de les vagues i marxes feministes del 2018 i els debats cada vegada més encesos i àrids sobre la quarta onada, la identitat feminista o la Llei Trans.

Noves interpretacions de l’enfocament feminista de hooks

Serà interessant seguir les interpretacions que fan d’aquestes lectures les noves generacions en un moment complex dins del feminisme. L’enfocament feminista de hooks passa per la denúncia incansable del patriarcat de manera articulada amb el racisme i el capitalisme, com aquesta construcció moderna supremacista blanca i colonial que reprodueix i manté els privilegis socials i de classe dins un marc binari en què les identitats sexuals i de gènere se suposen fixes i monolítiques.

En aquest sentit, la precarització de les joves (i no tan joves, perquè sovint s’assumeix la precarietat com una transició juvenil i no com una imposició sistèmica) les fa més conscients dels privilegis i de les vulnerabilitats inherents a les desigualtats de classe i d’origen social, geogràfic, ètnic. La seva formació i presa de consciència feminista es produeix en paral·lel a les crítiques al capitalisme neoliberal i la crisi climàtica, però també als debats sobre què és el «feminisme» o la «dona», als qüestionaments descolonials de «les altres feministes» –indígenes, negres, transsexuals, immigrants– al feminisme hegemònic. Com indica Ochy Curiel, antropòloga i activista dominicana, «no es tracta d’incloure o no les dones negres o pobres, això és molt neoliberal, la diversitat inclou, però no».

bell hooks va ser de les primeres que va qüestionar la utopia de la «sororitat universal», però mai no va perdre de vista que «el feminisme és per a tothom» i, mentre era acadèmica i professora universitària (va fer classes a Yale, Oberlin, Berea College de Kentucky), el seu compromís la va portar a triar un estil d’escriptura accessible i directe, que també arribés a les classes més pobres i pogués transformar la societat. En el seu text clàssic del 1994, «La teoría como práctica liberadora», hooks va escriure que «Vaig arribar a la teoria perquè estava patint –el dolor al meu interior era tan intens que no podia continuar vivint–. Vaig arribar a la teoria desesperada, volent comprendre –entendre allò que passava al meu voltant i dins meu–. Sobretot, volia que el dolor desaparegués. Vaig veure en la teoria un lloc per guarir».

Aquesta voluntat popular, juntament amb la seva manera d’assumir la teoria com a manera d’entendre les complexitats del món que ens envolta per sobreviure i situar-nos-hi, obren una via important des de la qual sortir de l’asfíxia del feminisme acadèmic. Aquesta voluntat didàctica, de sumar forces a la lluita feminista, també la va portar a dedicar part de la seva obra a obrir un diàleg amb els homes, especialment amb els d’esquerres i amb els negres, el compromís de classe o les lluites antiracistes dels quals manquen sovint de sensibilitat o perspectiva de gènere, un assumpte «menor» històricament relegat a causes «més urgents».

Feminisme i canvis generacionals

Tanmateix, la seva visió del feminisme tampoc no ha sortit indemne dels debats i canvis generacionals dels darrers anys. La seva crítica del 2016 a Beyoncé, de la qual l’àlbum Lemonade va ser descrit per hooks com a «negoci capitalista» i el seu vídeo musical com un exemple de «l’ús i del consum del cos de les dones negres com a mercaderia que s’ha fet des de l’esclavitud», va obrir un cisma amb les joves negres, que veuen en la cantant un model d’empoderament i una icona cultural. Algunes joves feministes van acusar hooks de no entendre les manifestacions i els llenguatges del feminisme contemporani, en què les imatges, en les seves múltiples formes i variants, tenen un paper molt important.

Aquests canvis culturals en els llenguatges, representacions i comunicacions són a la base de molts prejudicis i discussions del feminisme contemporani. La mateixa bell hooks va ser la protagonista fa poc del tumblr viral saved by the bell hooks, creat per l’artista Liz Laribee en què les seves cites s’insereixen amb fotogrames de la popular sèrie Saved by the bell. I és que, com sabia hooks, l’activisme va trobant i es va adaptant a llenguatges, canals i formes des dels quals anar transformant les coses.

A El feminismo es para todo el mundo va escriure: «La política feminista està perdent força perquè el moviment feminista ha perdut definicions clares. Tenim aquestes definicions. Reivindiquem-les. Compartim-les. Tornem a començar. Fem samarretes i adhesius, postals i música hip-hop, anuncis per a la televisió i la ràdio, cartells i publicitat a tot arreu, i qualsevol tipus de material imprès que parli al món sobre feminisme. Podem compartir el missatge senzill, però potent que el feminisme existeix per posar fi a l’opressió sexista. Comencem per aquí. Deixem que el moviment torni a començar». Aquesta voluntat de recuperar, qüestionar, reinventar, transformar i, sobretot, no perdre de vista que l’objectiu és múltiple i compartit, és una tradició del feminisme que bell hooks representa i per la qual val la pena lluitar.

Citació recomanada

PUJOL OZONAS, Cristina. «Saved by the bell hooks», el llegat d’una tradició? feminista. COMeIN [en línia], gener 2022, no. 117. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n117.2205