La vaga de guionistes contra el màrqueting de les plataformes

En el seu discurs d’acceptació del premi Llorer d’Honor de WGA (Writers Guild of America, el sindicat de guionistes nord-americà) al mes de març passat, Charlie Kaufman (Com ser John Malkovich, Oblida’t de mi!) va fer un al·legat a la seva professió en contra dels executius del sector audiovisual:

«I have dropped the ball, I have wasted years seeking the approval of people with money. Don’t get trapped in their world of box office numbers. You don’t work for the world of box office numbers. You work for the world. Just make your story honest and tell it. They’ve tricked us into thinking we can’t do it without them. The truth is they can’t do anything of value without us.»

Discurs de Charlie Kaufman

Font: YouTube

El context d’aquest discurs és una tensió creixent en la indústria perquè el passat 1 de maig finalitzava el conveni entre la patronal, la poderosa Aliança de Productors de Cinema i Televisió (AMPTP) i el sindicat de guionistes, que ha rebut el suport del 97,95 % dels seus 11.500 membres per anar a la vaga si no s’arriba a un acord. El nucli de les discrepàncies és la demanda que fan els guionistes que les seves compensacions evolucionin al ritme de la indústria, ja que han vist com el seu nivell d’ingressos disminuïa, la seva vida a ciutats com Los Angeles es precaritzava i, en canvi, els beneficis de les plataformes i els seus executius es disparaven: el CEO de Warner Discovery, David Zaslav, va rebre 39,3 milions de dòlars el 2022; Ted Sarandos (Netflix), 40 milions; Reed Hastings (Netflix), 34 milions; Bob Bakish (Paramount Global), 32 milions.

El nucli de les discrepàncies és pels residuals, el pagament que es fa als autors d’una pel·lícula o sèrie per les contínues emissions o reproduccions de les seves obres. Aquest pagament ja va estar en el centre de les negociacions de la vaga del 2007 per incorporar precisament el VOD i el DVD a les seves clàusules.

No obstant això, en el sistema de les plataformes es produeix una paradoxa: d’una banda, són serveis de pagament d’HBO els que van posar els guionistes en el centre de la indústria, cosa que va generar una nova figura professional, el showrunner, com a autor total, un productor executiu-guionista que dirigeix tota la producció d’una sèrie, en controla tots els aspectes estètics i narratius del desenvolupament, gestiona relacions amb estudis i cadenes, i contracta i coordina els equips de guió. Amb tot, el múscul de les writer’s rooms ha disminuït considerablement a mesura que s’ha anat separant la producció de l’escriptura de les sèries.

Negociacions amb el focus en qüestions laborals

L’expansió de les mini rooms és una de les pedres angulars de la negociació actual. En lloc de generar pilots de sèries, els executius encarreguen a un petit equip de guionistes escriure múltiples guions per a una hipotètica primera temporada de sèrie per donar una idea als productors de per on pot anar la història i el potencial pressupost necessari. Aquí es produeix una escissió entre el showrunner (un guionista que també exerceix funcions de productor executiu) i el productor que dona idees i encarrega guions, però que en el fons no escriu.

Aquest procés ha portat al fet que els guionistes que reben la franja mínima de la forquilla del conveni hagin passat del 33 % el 2013 al 49 % el 2023. I a fer insostenible per a cada vegada més guionistes mantenir una carrera i una vida de manera sostinguda a les grans ciutats que concentren les produccions audiovisuals. Per això, l’al·legat de Kaufman entre «ells i nosaltres», els que escriuen i els que no. I el fet de posar en valor quina peça de l’entramat és més prescindible.

Mentrestant, anem seguint l’estat de les negociacions i els debats, una petita victòria dels guionistes ha estat veure com aquesta amenaça de vaga ha servit per posar el focus mediàtic en les qüestions laborals, els valors materials i la sostenibilitat de la feina en les indústries creatives. Perquè fa gairebé una dècada que llegim i escoltem les benaurances de les plataformes a través dels mitjans de comunicació i una part important de l’acadèmia que han assumit, amb molt poca crítica si no amb una esbalaïdora alegria, el marc proposat per elles mateixes: l’«era de les plataformes» està marcada per la «novetat» tecnològica que genera uns «impactes» i «disrupcions» beneficiosos per a totes; en aquesta nova era, ja no som lectors, oïdors o espectadors, sinó «consumidors de contingut»; per tant, hi ha «creadors de contingut», un indefinit perfil professional que no s’encasella en les «antigues» categories de guió, productor, director; aquest «contingut» és la imatge de la marca de la plataforma i imprimeix el seu segell de qualitat; el seu objectiu és «generar subscriptors» i engagement; les plataformes «coneixen» els gustos dels consumidors i adapten els «continguts» a aquests suposats gustos i preferències; els «consumidors» hem entrat en una nova era en la qual som el centre; la «llibertat» i la «disponibilitat» dels «continguts» a la carta és total…

Podríem aprofitar aquesta situació per reflexionar sobre les tensions que es produeixen entre el màrqueting de les plataformes i el sistema laboral en el qual operen. Perquè una mica de perspectiva històrica i tradició crítica ens permet parlar de «propietat», «feina assalariada», «plusvàlua», «drets d’autor», «valor del treball», «monopoli», conceptes molt coneguts des dels orígens dels mitjans de comunicació i la indústria del cinema que, a les últimes dècades, s’han anat escorrent per les clavegueres del debat públic en el procés de convertir les indústries culturals en les indústries creatives contemporànies.

Per saber-ne més:

BEAUREGARD, Luis Pablo (2023, abril). «Hollywood se acerca al precipicio con una inminente huelga de guionistas». El País [en línia]. Disponible a: https://elpais.com/cultura/2023-04-18/hollywood-se-acerca-al-precipicio-con-una-inminente-huelga-de-guionistas.html?event=go&event_log=go&prod=REGCONTADOR&o=popup_regwall

EL PAÍS (2007, novembre). «Los guionistas de Hollywood, en huelga indefinida a partir del lunes». El País [en línia]. Disponible a: https://elpais.com/cultura/2007/11/02/actualidad/1193958012_850215.html

GORIN, Alison (2020, febrer). «‘Ant-Man And The Wasp: Quantumania’ Has A Franchise Record Opening Weekend». Culture slate [en línia]. Disponible a: https://www.cultureslate.com/news/ant-man-and-the-wasp-quantumania-has-a-franchise-record-opening-weekend

LUCÍO, Alba (2023, abril). «Guía para productores que no escriben (pero firman el guión)». Blog guionistas [en línia]. Disponible a: https://bloguionistas.com/2023/04/20/guia-para-productores-que-no-escriben-pero-firman-el-guion/

SAINATO, Michael (2023, abril). «Hollywood writers vote on strike: ‘At stake is the viability of TV as a career’». The Guardian [en línia]. Disponible a: https://www.theguardian.com/media/2023/apr/15/tv-writers-strike-streaming-wga-amptp

WGA ON STIKE (2023, març). «Writers are not keeping up». WGA ON STRIKE [en línia]. Disponible a: https://www.wgacontract2023.org/updates/bulletins/writers-are-not-keeping-up

Citació recomanada

PUJOL OZONAS, Cristina. «La vaga de guionistes contra el màrqueting de les plataformes». COMeIN [en línia], maig 2023, no. 132. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n132.2330