En les societats actuals, competitives, frenètiques i saturades d'informació, hi ha una demanda imperiosa de creativitat. Van a l’alça les solucions innovadores, d'idees trencadores, tot el que és desigual, disruptiu, original o, per utilitzar una expressió de moda, “outside of the box”. Els beneficis de la creativitat semblen, en efecte, il·limitats: en les arts la creativitat impulsa noves formes d'expansió i revitalitza la cultura, en les ciències ajuda a resoldre problemes complexos, i per moltes organitzacions i empreses es tradueix directament en beneficis econòmics. Podem afirmar que la nostra societat sempre ha reverenciat les ments extraordinàriament creatives, ja sigui Steve Jobs o Sigmund Freud. Però, què motiva la creativitat humana? Què és el que marca la diferència entre les persones altament creatives i les que no ho són tant?

Aquest curs 2014-15 els Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació (ECIC) de la UOC celebrem el nostre 15è aniversari. Amb motiu d'aquesta efemèride, hem preparat un programa d'activitats que es prolongarà fins a ben entrada la primavera de 2015 i que anirem desvelant a poc a poc. Aquest article constitueix un mer avenç. És el nostre teaser.

Alfred Hitchcock va deixar nombroses frases per a la posteritat, no en va és considerat un dels grans mestres de la història del cinema. La seva influència pot rastrejar-se en tot el cinema posterior i les seves perles de saviesa se citen amb reverència. Sobre la relació que ell mantenia amb el públic de les seves pel·lícules, Hitchcock intentava aplicar sempre un principi molt clar: al públic, deia, “dóna-li plaer, el mateix que n’obté quan desperta d'un malson”.

“(Del ár. ṣaḥrāwī, gentilicio de [aṣ] ṣaḥrā'u l-kubrà, el gran desierto, el Sahara).1. adj. Perteneciente o relativo al desierto del Sahara. 2. adj. Perteneciente o relativo al antiguo territorio español del Sahara. 3. com. Sahariano”. Fins a aquí, les definicions canòniques que la Real Academia de la Lengua dóna d'aquest gentilici avui plenament acceptat, d'ús generalitzat en la literatura i en els mitjans de comunicació i clarament definitori, de manera molt particular en la seva segona accepció.

L’acció de lobbisme que es basa en influir sobre un grup d’individus o organitzacions molt influents sobre el tema objecte de decisió es coneix com a lobbisme d’altura o grasstop lobbying. Per la seva condició d’institució investigadora i assessora, els think tanks ―també coneguts com laboratoris d’idees― sovint són objecte d’aquest tipus de lobbisme. Tanmateix, una informació publicada pel The New York Times ha posat en entredit l’essència d’aquestes organitzacions: la credibilitat i el rigor.

Les professions van evolucionant al ritme que ho fan les noves necessitats organitzatives i socials. Sovint aquesta evolució es produeix d'una manera progressiva, motiu pel qual hi ha etapes de transició en què els professionals s'han d'acomodar als canvis constants que s'esdevenen en la professió que han dut a terme de manera estable durant els darrers anys. En aquest article observarem quina evolució es constata en les professions pròpies de l'àmbit de la informació i la documentació.

El passat 9 de setembre, durant l’esdeveniment especial d’Apple a Cupertino, Califòrnia, per presentar l’iPhone 6, vam assistir a un moment inesperat i de conseqüències també inesperades. Sobre l’escenari, Tim Cook (CEO d’Apple) i Bono (‘CEO’ de la llegendària banda de rock U2, que va oferir una breu actuació), van encetar un diàleg distés durant el qual el cantant va convidar Cook a enviar el seu nous disc, Songs of Innocence, en aquell mateix moment, automàticament i de manera gratuïta als centenars de milions d’usuaris d’iTunes. I així es va fer. Un moment històric que semblava destinat a canviar el rumb de la indústria musical. Però potser no com esperaven.

Quan arriba el moment de buscar un indret per marxar de vacances, la tendència és anar lluny, com més lluny millor. A vegades, però, ja sigui per qüestions econòmiques o per disposar de pocs dies, mirem més a prop, al costat de casa. No us recomanarem destinacions, ni guies de viatge, si no que us presentem el projecte Microcatalunya: un viatge pels pobles més petits. Una iniciativa independent que té voluntat de servei al territori.

Aquest és el cinquè article que dediquem a aquests nous rols professionals sorgits de l'activitat dels mitjans socials. Hem parlat de les característiques de cada un d'ells, de les seves competències, de les seves similituds i diferències. I fins i tot ens hem aventurat a fer pronòstics sobre el seu futur i les seves respectives capacitats de consolidació i permanència en el temps. Al principi, els dibuixàvem com a perfils oposats, gairebé rivals, i després hem vist que, en realitat, són complementaris.