#saveManifest: quan fans –i plataformes– salven una sèrie de televisió

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La sèrie té un concepte molt potent: l’avió 828 de Montego Airlines en un vol de tornada de Jamaica a Nova York pateix unes turbulències i, quan aterra, els seus passatgers descobreixen que han transcorregut pràcticament cinc anys, amb tot el que suposa per a les persones implicades dins i fora de l’avió. La raó d’aquest lapse és, clar, un total misteri. I és que Manifest és un bon exemple de sèrie alineada amb el que J. J. Abrams denomina la “caixa de misteri”, és a dir, una ficció seriada que gira completament al voltant d’un misteri de base, com una mena de trencaclosques que enganxa als espectadors, estimula la creació de col·lectius de fans que comparteixen múltiples teories i manté les expectatives, temporada a temporada, fins a la resolució final. En definitiva, porta una forma de serialització tradicional a un extrem en el qual la sèrie es converteix en el procés de resolució d’un gran misteri de fons. I la resolució esdevé la seva raó principal de ser. És la fórmula de sèries tan diferents com Lost, Fringe, Flashforward, The leftovers, Utopia, Kyle XY, The OA, Debris o Wandavision, per exemple. 

 

En aquests casos, una cancel·lació de la sèrie esdevé particularment frustrant per als seguidors, ja que implica que la caixa del misteri quedi entreoberta, però sense clausura ni gratificació final. I si hi arribem, les expectatives sobre el final poden ser tan altes que generin decepció després de tota la inversió emocional i de temps dels seus fans (Lost segueix sent el cas més il·lustratiu). Evidentment, una bona sèrie, igual que una bona pel·lícula no pot descansar exclusivament en la resolució d’un misteri, sinó que ha de proporcionar en el viatge un seguit de plaers, que poden arribar a partir dels personatges, el to narratiu i visual atractius, un seguit d’arcs i subtrames sòlides que ens resultin interessants i alhora prou autònomes del gran misteri per permetre l’entrada d'espectadors nous o espectadors casuals, així com successius cliffhangers que ens deixin amb ganes de més. Però en les “caixes del misteri”, sempre tindrem la vista posada en el gran final.

 

I de cop i volta, després de tres temporades, aquest 2021, aquesta caixa del misteri és cancel·lada per la NBC. Això dona el tret de sortida a una campanya per part dels fans de la sèrie, els Manifesters, per tal d’aconseguir fer canviar d’idea a la cadena. Això no és nou. De fet ens podríem remuntar a la sèrie original d’Star Trek (també de la NBC) i a casos més recents com Veronica Mars, Firefly (que es va estendre a través del llargmetrarge Serenity), Chuck, Arrested development, Sense8, The Expanse, Brooklin nine-nine o Lucifer. Però en molts casos, la pressió dels fans no va aconseguir recuperar sèries tan sustentades en el misteri com Flashforward, Dark Matter o The OA, que es van deixar els seus misteris de fons sense resoldre. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Què té d’especial el cas de Manifest? Com es comenta a l’entrevista, la sèrie va ser creada pensant en una network, és a dir, amb anuncis, un temps mil·limetrat per episodi i la subjecció a una graella de programació. Tot això fa que l’equip de guionistes hagi de tenir en compte on anirà un tall de publicitat, l’ajust a una durada estàndard o si en una setmana determinada no s’emetrà un episodi per algun esdeveniment important. En el cas d’un producte tan serialitzat, això va acabar afectant els ratings setmanals; però en el moment en què la sèrie als Estats Units es va poder veure a Netflix, amb la possibilitat de veure tots els capítols disponibles a demanda, Manifest es va convertir en una de les sèries de més èxit de l’empresa d’streaming. Igual que a Espanya, on la sèrie es pot veure a HBO i s’ha situat entre les més vistes. El que van fer els fans, més enllà de la campanya de Twitter #saveManifest, encoratjada per productors i actors de la sèrie, és aconseguir que Manifest se situés en el número 1 de les sèries de Netflix. Això obria les portes a negociar amb Netflix algun tipus de tancament i resolució de la caixa del misteri, no només per motius artístics o sentimentals sinó econòmics: Manifest demostra funcionar bé com a sèrie apta per a fer maratons d’episodis, és a dir, el binge watching. Com indica un article de Pop Culture, el que ha mogut a Netflix és fonamentalment analitzar els seus propis números, tot i que això no és incompatible amb el fet que hagin pres bona nota de la base de fans i l’atenció generada per la campanya, que ha influït sense dubte a fer pujar aquests números. Tal com indica Marta Gené Camps a l’entrevista, és un cas similar al de Lucifer, que, en ser cancel·lada per Fox, una altra gran network, va passar a mans de Netflix. Ara el futur de Manifest passarà per una temporada final de 20 episodis (a NBC eren de 10), en un anunci fet el 28 d’agost, o com ho posarien els nord-americans, el 8-28, igual que el número del vol de Montego Airlines. Aquest rescat permetrà resoldre el  trencaclosques i refermar la capacitat dels fans i els seguidors entusiastes per fer la seva contribució, no suficient, però necessària, per a defensar i protegir els productes culturals amb què se senten implicats, en una mena d’estrany i misteriós equilibri entre el capitalisme financer i la connexió emocional.

 

 

 

 

Lenny Kravitz: Fly away (1998)

Elvis Presley - Mystery train (1956)

The Cramps - Mystery plane (1980)