Les protestes a favor de Palestina i en contra de la violència de l’Estat d’Israel a la Universitat de Colúmbia (Nova York) l’abril de 2024 són molt més que un esclat puntual de ràbia. Aporten molts significats per a una gramàtica renovada de la revolta. D’entrada, són l’enèsima emergència del moviment estudiantil global, que arrencaria a la mateixa universitat l’abril del 1968. Però també ens parlen de les profundes vinculacions entre educació superior i interessos financers de dubtosa base ètica.
Quan el dijous 18 d’abril diversos col·legues de la Universitat de Colúmbia em feien arribar les primeres notícies sobre la improvisada acampada al campus d’algunes dotzenes d’estudiants, res no feia pensar que l’escalada del conflicte faria que la xerrada que havia de fer una setmana després s’acabaria suspenent. La poc hàbil reacció de la presidenta de la institució, Minouche Shafik, invocant la policia a intervenir al campus seria l’inici d’una onada expansiva de protestes als campus de Nova York, primer, i de la resta del país i d’algunes ciutats a Europa, després.
Acampada de protesta a la Universitat de Colúmbia, a Nova York
Font: Andres Kudacki / AP (2024)
La capacitat que té Colúmbia de ser el focus de l’atenció internacional i de marcar agenda és digna d’estudi. Té a veure amb una autoconsciència col·lectiva que busca la influència sabent-se part d’uns pocs elegits. «Quan vas a Colúmbia, saps que vas a una institució que té un lloc d’honor en la història de la protesta nord-americana, i que sempre que hi hagi un moviment, saps que Colúmbia serà allà», afirma per a Associated Press Mark Naison, un professor d’història i estudis afroamericans a la veïna Universitat de Fordham. Naison seria un participant destacat a les manifestacions de 1968 (Hajela, 2024).
També entre l’alumnat actual hi ha un sentit de pertànyer a un llegat. Així ho afirma l’estudiant Ongele en el mateix reportatge. El passat històric de la protesta és una de les raons per les quals va triar Colúmbia des de la seva terra natal, Califòrnia, perquè «nosaltres no només tenim el privilegi, sinó la responsabilitat de continuar a la pell dels que ens van precedir», afirma.
Universitat de Colúmbia, escenari de protestes en el decurs de la història
Font: Compte de Columbia Students for Justice in Palestine a X (@ColumbiaSJP)
Però el pes de la història és tossut. Tot i que Naison reconeix elements comuns amb el moment actual, en destaca de diferencials: avui assistim a una confrontació, inexistent llavors, entre un «grup de persones que veuen aquestes protestes com una extensió natural de la lluita per la justícia, i tot un altre grup de persones que veuen això com un atac mortal contra ells i la seva història i tradició». I remata: «la història es repeteix, però també és un territori inexplorat».
Retorn a la història
El precedent pioner del 1968 obriria un món de significats que s’han anat reescrivint al llarg de la història. A la primavera d’aquell any, poques setmanes després de la mort de Martin Luther King, el campus de la Universitat de Colúmbia veuria néixer un moviment d’activisme estudiantil (i professoral) que avui, gairebé 60 anys després, continua deixant la seva estela. A finals d’abril emergien les expressions de dissens dels estudiants per una sèrie de causes en cascada que evidenciaven un racisme estructural entre les institucions més elitistes de la nació (les Ivy League universities): els vincles de la seva universitat amb la indústria militar que donava suport al desastre dels Estats Units al Vietnam i el pla urbanístic gentrificador –llavors singular– per tal de construir un gimnàs privat a terrenys públics a Harlem.
En resposta a les primeres accions i proclames estudiantils, el president de la institució, Grayson Kirk, una setmana després donaria permís a la policia de la ciutat per entrar a les instal·lacions de la institució del coneixement i arrestar més de 700 estudiants.
La protesta precursora de 1968
Font: Columbia University Archives
La universitat va trigar dècades a recuperar-se d’aquells moments convulsos, però és cert que avui Colúmbia té un dels col·lectius d’estudiants més diversos socioeconòmicament d’entre les seves institucions anàlogues. A A time to stir, editat per Paul Cronin per a la mateixa Colúmbia University (2020), s’explica molt bé com la universitat va acabar rescindint el seu contracte amb l’Institut d’Anàlisis de Defensa i va decidir no construir el gimnàs a Morningside Park. El preu a pagar? Trenta estudiants van ser suspesos acadèmicament, però la història els ha donat la raó.
Si les protestes estudiantils van paralitzar la universitat, el verdaderament transformador va ser l’impacte al món i la inspiració per a futurs alçaments provinents dels moviments socials globals –des de la imminent onada del Maig del 68, passant pels contraculturals anys 70, el moviment antiglobalització global de finals dels 90 i principis del 2000 i l’onada d’aixecaments populars a les places de l’Àfrica nord i de l’Europa meridional.
Hi ha hagut entremig altres capítols rellevants. L’any 1985, els estudiants lluitarien perquè la universitat donés per acabades les seves connexions amb l’apartheid a Sudàfrica. Menys virulentes, les protestes van durar més de tres setmanes i el president d’aleshores, Michael Sovern, que havia après les lliçons del precedent del 68, visitaria els estudiants en vaga de fam a l’hospital. Sis mesos després, Colúmbia es convertiria en la primera gran universitat nord-americana a desinvertir del tot amb els foscos interessos de l’apartheid. Què hi ha de diferent en la situació actual, l’any 2024? L’enorme complicitat que la causa israeliana obté en la pell de la societat nord-americana. Per això, el caràcter existencial de les protestes del 68 i 2024 les fan especials.
Les protestes de 1985
Font: Columbia University Archives
Per saber-ne més:
CRONIN, Paul (2020). A Time to Stir: Columbia ‘68. Columbia University Press.
FOUCAULT, Michel (1999). El orden del discurso. Tusquets editores.
HAJELA, Deepti (2024). «How Columbia University’s complex history with the student protest movement echoes into today». Associated Press [en línia]. Disponible a: https://apnews.com/article/columbia-gaza-campus-protests-1968-505f9da3aef5ce7a9f7d6eb962dacb5d
TARROW, Sidney (1998). Power in Movement. Social Movements and Contentious Politics. Cambridge University Press.
Citació recomanada
GOZALO SALELLAS, Ignasi. «L’eclosió del moviment estudiantil (1): Colúmbia, retorn a la història». COMeIN [en línia], maig 2024, no. 143. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n143.2438
Ignasi Gozalo SalellasProfessor de Comunicació a la UOC
