Les dades són una peça clau en els treballs finals i les investigacions acadèmiques. En funció de les hipòtesis i objectius plantejats en la recerca, les dades s’han de recopilar o es poden reutilitzar, si prèviament ja han estat obtingudes i estan obertes. Avui us presentem un tresor de coneixement: els Baròmetres i els estudis del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), que recullen l’opinió de la societat espanyola en política, economia i molts altres temes des de 1963.
El Baròmetre del CIS és l’enquesta mensual que indaga sobre qüestions d’actualitat i fa un seguiment de la valoració subjectiva de la situació social, política i econòmica, a més dels principals problemes del país (el darrer, d’octubre de 2025, formula preguntes sobre el genocidi de Gaza, l’imminent 50è aniversari de la mort del dictador Francisco Franco i la percepció dels principals problemes d’Espanya, entre altres preguntes). També n’hi ha d’específics de sanitat, d’estudis sobre les audiències i els mitjans, de la intel·ligència artificial, l’edatisme, etc. Les dades recollides remunten a l’any 1963.
El CIS és un organisme autònom espanyol, adscrit al Ministeri de la Presidència, que es dedica a l’estudi científic de la societat espanyola mitjançant la realització d’enquestes periòdiques i d’opinió pública. La seva base de dades és un dipòsit de dades primàries i secundàries recollides mitjançant dissenys mostrals i metodologies quantitatives estandarditzades. Aquest recurs és molt valuós pel coneixement empíric en ciències socials, però també en altres disciplines. El catàleg d’estudis, preguntes i sèries permet diferents opcions de cerca i filtratge.
Les dades són necessàries en una investigació per poder analitzar-les i mostrar-ne els resultats i no sempre és necessari buscar-ne i generar-ne de noves, ja que hi ha repositoris i bases de dades amb molt de contingut per explotar i/o reutilitzar. Un dels referents és el CORA. Repositori de Dades de Recerca. De fet, la reutilització de les dades de recerca obertes és un dels pilars de la ciència oberta, però la manera de fer ciència i recerca encara no ha canviat prou per integrar-ho en la rutina habitual. Encara ens agrada generar més i més dades noves.
Les xifres que podem obtenir del CIS són garantia d’informació primària, són també un recull històric que permet veure l’evolució de les percepcions de la societat i, en certa manera, són memòria històrica. Per altra banda, tenen rigor metodològic, ja que totes les dades recollides pel CIS provenen d’enquestes realitzades sota un estricte procés científic i estadístic. Això garanteix que la informació utilitzada és representativa de la població espanyola i que ha estat obtinguda amb mètodes de qualitat demostrada, un requisit indispensable per a la validació externa d’una recerca. A més, disposen de varietat temàtica i de trasnsversalitat.
Homogeneïtzació de les dades
Les dades brutes estan anonimitzades i llestes per ser processades amb programari estadístic, però poden sorgir algunes dificultats metodològiques i tècniques, principalment relacionades amb la comparabilitat i la gestió del volum de dades quan agreguem períodes de diferents anys. En aquest sentit, es produeixen canvis en la formulació de les preguntes (variables), ja que aquestes s’han formulat de manera lleugerament diferent al llarg dels sondejos. Per exemple, una pregunta sobre l’ús d’Internet l’any 2005 no tindrà el mateix significat ni les mateixes opcions de resposta que una del 2025. Per tant, per establir una sèrie històrica, caldrà harmonitzar les variables, creant una variable comuna a partir de respostes que poden ser categòricament diferents.
També podem topar amb canvis en les categories de resposta, que poden haver variat. Un cas concret en seria la classificació de l’edat o del nivell d’estudis, que pot haver-se desagregat o agregat en diferents anys, fent que calgui recodificar les categories per fer-les uniformes. També podem haver de resoldre canvis en la metodologia de mostreig i ponderació: les tècniques de mostreig (telefònic, presencial, en línia) i els paràmetres de ponderació per corregir biaixos (ajustats a censos de població variables). Això pot afectar la representativitat i caldrà tenir-ho en compte en la interpretació dels resultats, especialment quan es comparen els primers anys amb els darrers. I segurament hi hagi més casos on això succeeixi.
Un exemple: violència masclista
Superats aquests reptes i unificada tota la informació descarregada amb una depuració i estandardització de les dades –feina feta en gran part de manera manual, tot i les opcions tecnològiques disponibles– les autores d’aquest article hem creat una base de dades pròpia que recull els baròmetres complets dels darrers 20 anys (2005-2025) per posar el focus en la variable de la percepció social de la violència de gènere. D’aquesta manera, podem elaborar figures, taules i infografies per acompanyar el text. La quantitat d’indicadors disponibles en els baròmetres permet creuar dades i extreure les percepcions segons edats, gènere, ideologia o territori, per exemple.
És, en definitiva, un dels milers i milers d’opcions que el reaprofitament i la reutilització de les dades disponibles al portal del CIS poden aportar en la recerca.
Nota
Les anàlisis i els resultats d’aquesta recerca han estat finançades per la convocatòria Accelerador 2025 i esperem que estiguin publicades pròximament.
Imatge de Portada:
Imatge de Pixabay / Peggy_Marco
Citació recomanada
OLLÉ, Candela; BERNAL-TRIVIÑO, Ana. «Un tresor de coneixement sociològic: el CIS». COMeIN [en línia], novembre 2025, no. 159. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n159.2579
