Els integrants del projecte de recerca «Ecologías de aprendizaje en salud mental digital en adolescentes de Barcelona. Contenidos y formatos de comunicación a través de redes sociales» (eHealthLit4Teen) vam ser convidats a participar en el debat obert que va tenir lloc durant l’última sessió del cicle sobre «Bienestar digital y menores» organitzat per The Conversation. L’acte es va celebrar en el Palau Macaya de Barcelona el passat 11 de novembre.
La façana d’un negoci, i més concretament, els elements gràfics i de retolació exterior d’una botiga o d’un restaurant, operen, més enllà de la seva funció comercial, com un indicador de les tensions socials i econòmiques presents en els barris. Amb aquesta premissa i en el marc de la Barcelona Design Week 2025, en la jornada El disseny gentrifica? vam plantejar l’assaig visual «Safari visual: la gentrificació en la retolació exterior».
El tercer Seminari d’Estudis Culturals, celebrat els dies 13 i 14 d’aquest mes de novembre a l’edifici Can Jaumandreu del campus de la UOC, va consolidar un espai de reflexió col·lectiva entorn de la pregunta que travessa, com un ressò persistent, tota la història dels estudis culturals: què entenem avui per cultura i quines fronteres la separen (o la confonen) amb allò que anomenem barbàrie?
Les dades són una peça clau en els treballs finals i les investigacions acadèmiques. En funció de les hipòtesis i objectius plantejats en la recerca, les dades s’han de recopilar o es poden reutilitzar, si prèviament ja han estat obtingudes i estan obertes. Avui us presentem un tresor de coneixement: els Baròmetres i els estudis del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), que recullen l’opinió de la societat espanyola en política, economia i molts altres temes des de 1963.
El buidatge de l’Estat que impulsa Javier Milei redefineix el verb desaparèixer a l’Argentina contemporània. La reedició de Cómo desaparecer completamente, de Mariana Enríquez, escrita desprès de l’altre col·lapse nacional, il·lumina les continuïtats del malestar argentí. La seva lectura torna a interrogar-nos sobre el que queda d’un país quan es dissolen les estructures que haurien de sostenir-lo.
La irrupció de la intel·ligència artificial generativa (IAGen per les seves sigles en anglès) ha transformat en temps rècord la forma com estudiem, treballem i ens comuniquem. Des del llançament de ChatGPT a finals de 2022, el debat sobre les seves implicacions ètiques, educatives i professionals no ha deixat de créixer.
Sabem que els algorismes estan arreu. Ho hem sentit, ho repetim, i ho assumim gairebé amb naturalitat. El que potser no tenim tan clar és fins a quin punt aquests sistemes –que decideixen què veiem, què comprem o amb qui interactuem– estan reconfigurant la manera en què entenem el món i l’habitem.
En l’era del consum solitari de música en streaming, les listening parties emergeixen com a espais físics per a gaudir de la música de manera col·lectiva. Un punt de trobada entre fans i artistes que s’ha convertit en una font d’ingressos. Aquest article explora els seus orígens i la seva evolució.
En aquest article, aventuro algunes notes sobre el que penso que podria ser un canvi interessant en el viatge narratiu dels i les protagonistes en certes ficcions contemporànies. Un viatge de transformació en el qual no es pretén restablir l’equilibri perdut, sinó crear-ne un de nou. Una nova equació, en un present que demana a crits un canvi de mirada, que superi el dualisme entre el nihilisme distòpic i el conformisme tecnoutòpic.
Jo ho anomeno «comunicació de frontera». I per comunicació de frontera, entenc els límits màxims als quals pot arribar avui la recerca sobre comunicació. Un d’aquests límits, menystingut per aquells que no es formulen preguntes grans en les seves recerques, és la comunicació amb entitats més enllà de la mort. Sona a paranormal, però defenso davant qualsevol audiència que es tracta d’un fenomen bastant normal, ja que les estadístiques sobre creences en diferents països indiquen que entre un 10 % i un 30 % de la població diu haver tingut comunicació amb un difunt.
Els articles publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca