La façana d’un negoci, i més concretament, els elements gràfics i de retolació exterior d’una botiga o d’un restaurant, operen, més enllà de la seva funció comercial, com un indicador de les tensions socials i econòmiques presents en els barris. Amb aquesta premissa i en el marc de la Barcelona Design Week 2025, en la jornada El disseny gentrifica? vam plantejar l’assaig visual «Safari visual: la gentrificació en la retolació exterior».
Es tracta d’un experiment de recerca incipient l’objectiu del qual és aprofundir en la idea que els elements visuals i lingüístics en els rètols poden ser un indicador de les tensions generades per l’ocupació urbana. Donant continuïtat a altres propostes anteriorment publicades a COMeIN i que ens fan reflexionar sobre el paper del disseny en els processos de turistificació i gentrificació a les ciutats –concretament a la ciutat de Barcelona–, ens preguntem si un local concret ens pot arribar a fer sentir excloses a causa del seu disseny; si es tracta d’un tema purament lingüístic o econòmic, o si, per contra, hi existeix una relació visual. Dit d’una altra manera, podem parlar d’una estètica o un estil gràfic relacionat amb la gentrificació?
Gentrificació i entorn visual
El fenomen de la gentrificació turística recent s’ha potenciat amb els fluxos globals de capital mòbil, la financerització, l’especulació i l’acumulació de riquesa associada (Aalbers, 2019; Cocola-Gant i Gago, 2019). Aquests processos s’integren tant a escala global com local, especialment en l’era de la gentrificació que es defineix com a «planetària» (Lees et al., 2016).
En aquest context, el canvi estètic no és anecdòtic, sinó un marcador actiu de transformació. Estudis previs, com el d’Speake, Kennedy i Love (2021) a La Valletta (Malta), ja havien determinat diferents fases de gentrificació en edificis a partir de signes visuals (canvis en els acabats de façana o l’ús de paletes de color), demostrant com l’estètica està profundament relacionada amb el fenomen. A Barcelona, Santoro Lamelas i Di Masso (2023) van emprar una metodologia similar en l’anàlisi de façanes de negocis «saludables».
L’assaig visual que plantegem nosaltres porta aquesta anàlisi al pla del disseny gràfic aplicat als rètols comercials. El treball de camp es va centrar en un univers de 96 imatges de negocis situats a la Rambla del Poblenou de Barcelona, un espai urbà fortament impactat per la turistificació i la gentrificació.
Metodologia
En primera instància, es realitza un assaig visual fotografiant cadascuna de les façanes i la recollida de dades es va fer amb l’eina de cartografia crítica, quedant mapades i geolocalitzades. Els locals fotografiats estaven relacionats principalment amb el sector hospitality i la tecnologia: restaurants, cafeteries, fleques, supermercats, botigues de tecnologia i mòbils. Aquest recull encara està per desenvolupar en format d’assaig visual.
En segon lloc, es va realitzar una visualització amb el programari Flourish amb la intenció d’identificar el tipus de gràfica present en cada façana. Per analitzar aquesta gràfica (els seus signes visuals i lingüístics), hem visualitzat els resultats en un diagrama de dispersió definit per dos eixos principals:
- Eix vertical: pes visual (Ploma - Plom). Aquest eix mesura la densitat visual o la càrrega informativa del rètol. Plom (1): representa un gran pes visual. Són ocupacions visuals més denses, sovint intervencions no dissenyades i orientades a captar l’atenció del turista. Ploma (6): indica un pes visual lleuger.
- Eix horitzontal: Distància verbal (Aquí - Allà). Aquest eix polaritzat fa referència a la distància lingüística o cultural del missatge. Aquí (1): indica un missatge destinat a les persones del barri. La normativa de retolació en català obligatòria permetia veure quins negocis estaven destinats als residents. Allà (6): s’orienta a un públic extern o global.
A més, el diàmetre del punt representa la complexitat (la quantitat d’elements que conviuen a la façana) i el color diferencia la tipologia de negoci.
Diagrama que combina els dos eixos
Font: autores de l’article / Flourish
Conclusions
Una anàlisi molt preliminar del gràfic de dades del Poblenou revela algunes conclusions significatives sobre la relació entre disseny i transformació urbana. Nosaltres inicialment havíem identificat els establiments amb una gràfica visualment lleugera com a establiments dissenyats per a persones estrangeres i, per tant, orientats a la gentrificació o turistificació. Aquest fet no acaba de ser del tot així: si bé s’observa una gran concentració de punts en els pesos visuals lleugers (Ploma), aquesta estètica «polida» es manifesta tant en cafeteries locals com en negocis orientats al turisme. Això suggereix que l’estil Ploma s’ha convertit en un codi estètic de modernitat i qualitat, ja que alguns locals d’aquí emulen la mateixa gràfica.
D’altra banda, els grafismes pesats (Plom) es concentren en clústers clarament identificables: els restaurants tradicionals i les botigues de tecnologia. Això ens fa pensar tant en locals que fa temps que es van dissenyar, aliens a modes actuals, com en llocs més actuals, però amb un tipus de gràfica identificable (malgrat que sembli menys sofisticada).
Una troballa clau és la poca presència d’elements a la part central del gràfic, el que podria ser conseqüència d’una codificació polaritzada (és a dir, un defecte metodològic en la representació de les dades), però també ho podem interpretar com que no hi ha «grafisme sense disseny». És a dir, la retolació sempre té una intenció; inclosa la d’assimilar-se a l’estil gràfic d’un sector o a un estil dominant.
Així doncs, aquest experiment confirma la nostra hipòtesi de treball provisional, és a dir, podem aventurar-nos a explorar allò que es podria denominar una «estètica gentrificadora», que correspondria a un disseny d’estètica polida i lleugera que marca el territori de la gentrificació, fent pujar preus i amb un paper elitista. No obstant això, l’existència d’una estètica purament turistificadora no queda clara en la mostra analitzada.
El safari visual és una petita mostra, però amb una alta concentració de locals, que pot servir com a inici d’un estudi més ampli que es pugui emmarcar en l’estudio del paper del disseny en els processos urbans de gentrificació i turistificació, confirmant que l’estètica és una part activa i estratègica en la transformació del paisatge urbà.
NOTA:
Per l’elaboració d’aquest article s’han utilitzat eines d’IA per a compilar documents previs.
Per saber-ne més:
AALBERS, Manuel B. (2019). «Financialization». A: D. Richardson, N. Castree, M.F. Goodchild, A. Kobayashi, W. Liu i R.A. Marston (eds.). International Encyclopedia of Geography: People, the Earth, Environment and Technology. John Wiley & Sons. DOI: https://doi.org/10.1002/9781118786352.wbieg0598.pub2
COCOLA-GANT, Agustín (2019). «Chapter 17: Tourism gentrification». A: Loretta Lees i Martin Phillips (eds.). Handbook of Gentrification Studies. pàg. 281-293). Cheltenham: Edward Elgar Publishing. DOI: https://doi.org/10.4337/9781785361746.00028
LEES, Loretta, SHIN, Hyun Bang; LÓPEZ-MORALES, Ernesto (2016). Global Gentrifications. Uneven Development and Displacement. Bristol: Policy Press. DOI: https://doi.org/10.56687/9781447313496
SANTORO LAMELAS, Valeria; DI MASSO, Andrés (2023). «Shaping the healthy subject in gentrified spaces: Two case studies in Barcelona (Spain)». Health & Place, vol. 84. DOI: https://doi.org/10.1016/j.healthplace.2023.103138
SPEAKE, Janet; Kennedy, Victoria; Love, Richard (2021). «Visual and aesthetic markers of gentrification: agency of mapping and tourist destinations». Tourism Geographies. An International Journal of Tourism Space, Place and Environment, vol. 25, núm. 2-3, pàg. 756-777. DOI: https://doi.org/10.1080/14616688.2021.1973081
Imatge de Portada:
Façana del Disseny Hub Barcelona. Font: web de Barcelona Design Week
Citació recomanada
SAN CORNELIO, Gemma; Bartomeu, ELENA. «Safari visual: mapant estètica i gentrificació a la Rambla del Poblenou». COMeIN [en línia], novembre 2025, no. 159. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n159.2581
