Love is in the air o, millor dit, al núvol. Les tecnologies digitals impregnen gairebé tots els aspectes de la nostra vida, incloses les qüestions del cor. Aplicacions com Tinder, Match.com o eHarmony, estan transformat dràsticament la manera en què ens connectem, establim vincles  socials o ens enamorem. És igual si el que busquem és una trobada sense compromís, un amor per a tota la vida o, simplement, trencar la rutina. El cas és que les aplicacions de cites en línia estan revolucionant la manera com experimentem l’idil·li o l'amistat... 

Actualment sovint sentim a parlar de gestió de dades, dades massives o big data, dades en obert o open data, o linked open data. De fet, hi ha una idea força arrelada que totes les organitzacions necessiten gestionar dades per a crear informació i coneixement per a l’acció, per a prendre decisions. En definitiva, per a crear valor. A més, les administracions públiques, en compliment de la legislació de transparència i reutilització d’informació pública, generen  un major volum de dades que han de gestionar. El volum de negoci, que depèn de la qualitat de dades, és considerable i s’incrementa al llarg dels anys. 

Pel·lícula a pel·lícula, escena a escena, va haver-hi un temps en què el cinema ens convidava a viure mil aventures, en les quals ens identificàvem amb el bo, amb l'heroi. Amb les heroïnes no ens identificàvem, això era molt més difícil perquè gairebé mai el setè art ha permès que existeixin. Però un bon dia la cosa va canviar. 

Aquesta història, com gairebé totes, té el seu origen en una experiència personal: corria el mes de febrer i gaudia del permís de maternitat del meu segon fill en el moment que van aparèixer diverses notícies relatives a dones que havien publicat selfies poc després d'haver donat a llum. Aquestes accions compartien la reivindicació del cos natural -en oposició a les imatges de cossos perfectes- que sovint mostren determinades celebrities, fins i tot després del part. Quines narratives estan presents en aquest tipus d'accions i imatges?  En el present article ho analitzo breument en el context del projecte Selfiestories i personal data. 

El 26 de setembre se celebra el Dia Europeu de les Llengües amb l'objectiu de promoure la riquesa lingüística i cultural d'Europa i fomentar l'aprenentatge de llengües. Aquesta iniciativa fa possible que una gran varietat d'institucions, com ara les que són responsables de la política lingüística o les institucions educatives, es facin ressò de la importància que té fomentar l'interès per la llengua i també de la rellevància que té l'aprenentatge continu de llengües.

El mes de setembre de 2016 la UOC inicia el Grau de Disseny i Creació Digitals. És un grau de tres anys, nou dins de l’ecosistema estatal de formació en disseny: no té itineraris i aporta una visió holística del disseny, pivotant al voltant de la cultura lliure, el moviment maker i l’ètica hacker.

Segons Viquipèdia, etimològicament el terme emoció ve del llatí emotio, que vol dir "moviment o impuls", "allò que et mou cap a". I conductualment és així, les emocions serveixen per a establir la nostra posició pel que fa al nostre entorn, i ens impulsen vers certes persones, objectes, accions, idees i ens n'allunyen d'altres. Les emocions fan que les coses despertin el nostre interès o el nostre rebuig. Que reaccionem davant el que ens resulta agradable o dolorós. 

 Aquest estiu en Tomàs Baiget, atent com sempre, ens enviava un correu que, des del meu punt de vista, es pot considerar una notícia molt bona. Doncs sí, l’American Chemical Society (ACS) ha anunciat la seva intenció de crear ChemRxiv, un servidor de preprints de química. Anem a pams, emprant les preguntes periodístiques clàssiques de Kipling.

La celebració d’un centenari, com la d’altres efemèrides i aniversaris, és una excusa excel·lent per organitzar un esdeveniment o desenvolupar qualsevol altra acció de relacions públiques. Als Estats Units d’Amèrica ho saben molt bé: els 100 anys de la preservació de l’espai natural de Yellowstone, que va donar el tret de sortida a la implantació dels Parcs Nacionals, n’és un bon exemple.

Aquest estiu, els interessats en la nova nostàlgia hem rebut un regal per part de Netflix, concretament Stranger Things, una sèrie que remet contínuament, en fons i forma, a l'imaginari dels Estats Units de principis dels anys vuitanta. Una època marcada pel cinema popular d'Amblin Entertainment, la mítica productora impulsada per Steven Spielberg, Kathleen Kennedy (avui presidenta de LucasFilm) i Frank Marshall l’any 1981. I mentrestant, Netflix perfila la seva ambiciosa estratègia d'estrenes simultànies de cinema que donaran molt a parlar en el futur immediat.