Avenços cap a la paritat de gènere en les redaccions dels mitjans?

Davant d'aquestes dades sembla més que evident la necessitat de promoure una major paritat i equitat de gènere en les redaccions. En aquest sentit, el marc normatiu espanyol ofereix algunes indicacions a la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes. Aquesta conté un apartat concret, el Títol tercer sobre "Igualtat i mitjans de comunicació". Dos dels seus articles, el 37 i 38, estan destinats a la Corporació de RTVE i a l'agència EFE oferint indicacions per tal que en l'exercici de la seva tasca informativa utilitzin un llenguatge i comunicació no sexista i que es donin codis que tinguin en compte el principi de igualtat. En ambdós casos inclouen una menció específica relacionada amb la promoció de les dones cap a rols de més responsabilitat o llocs directius. L'article 39, més breu, es destina als mitjans privats i els apel·la a respectar la legislació en matèria d'igualtat però també a evitar "qualsevol forma de discriminació".

 

Pel que fa a la paritat a les redaccions, més contundent és la recent Llei 27635 d'Equitat en la representació dels gèneres en els serveis de comunicació de la república Argentina. Publicada a mitjans del 2021, el seu primer article indica que el seu objectiu és "promoure l'equitat en la representació dels gèneres des d'una perspectiva de diversitat sexual en els serveis de comunicació, sigui quina sigui la plataforma utilitzada". Ampliant l'abast que ja s'expressa al final d'aquest article, el següent indica que la normativa afecta tot tipus de mitjans encara que aquests siguin de titularitat pública o privada. No obstant això, mentre els primers es troben obligats als segons se'ls aplica un criteri de "promoció". Aquest règim suposa que aquells que complisquen un mínim de requisits marcats obtindran un certificat que serà públic i que els permetrà tenir, tal com es reconeix en l'article 8, "preferència en l'assignació de publicitat oficial efectuada pel sector nacional". Un element, per tant, de persuasió i una motivació addicional per complir amb els criteris marcats en la normativa.

 

El context generat per la pandèmia no ha contribuït a millorar la situació en termes d'igualtat sinó més aviat alguns informes apunten el contrari. La Federació Internacional de Periodistes ha volgut evidenciar la incidència que aquesta ha tingut en la situació de les dones periodistes a través d'una enquesta. IFJ (segons les seves sigles en anglès) va publicar al juliol de 2020 l’estudi en què va participar més de mig miler de professionals de més de mig centenar de països per aportar la seva experiència. Els resultats apunten un increment de les desigualtats manifestades de diverses formes.

 

Davant d'aquesta realitat, les associacions professionals reiteren la necessitat de convertir aquesta defensa per la igualtat en un objectiu prioritari i col·lectiu. Així, el març passat el Col·legi de Periodistes de Catalunya publicava un manifest per la igualtat en el periodisme en el qual demanava la implicació no només dels mitjans de comunicació mateixos i de les institucions sinó també dels i les periodistes en la seva tasca diària. Aquest mateix mes també la Federació d'Associacions de Periodistes d'Espanya (FAPE) anunciava que s'adheria al Manifest de Professionals per a la Igualtat i contra la Violència de Gènere en què se sol·liciten, entre d'altres, mesures públiques.

 

Compromesos amb la perspectiva de gènere en la docència, des dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC hem elaborat un repositori en obert de recursos, un Toolkit de gènere, en el qual es poden trobar des de guies i recomanacions per una comunicació no sexista fins a informes i iniciatives que promouen la igualtat i evidencien casos de discriminació. En definitiva, una font per promoure la reflexió i descobrir algunes propostes per fer front els desafiaments presents en el sector de la comunicació des de la perspectiva de gènere.