L’acceleració de l’envelliment global és un repte demogràfic ineludible, especialment a la Xina, que es preveu que tingui 200 milions de persones de 65 anys o més l’any 2050 (Li et al., 2025, pàg. 1). Aquest panorama fa que l’atenció domiciliària de base comunitària esdevingui l’estratègia central per satisfer les necessitats de cura de la població gran. El model no només és logísticament necessari, sinó que també s’alinea amb la preferència del 98,4 % de la gent gran xinesa per rebre cures a casa, en consonància amb els valors tradicionals de cura i respecte a les persones grans, molt presents a les llars d’aquell país (ibíd.).
No obstant això, la cobertura i la satisfacció amb els serveis existents a la Xina encara necessiten ser optimitzades. Una investigació realitzada per la dissenyadora Sijie Sun a la província de Shanxi –una regió amb una proporció de població de gent gran del 18,92 %– va analitzar els factors que influeixen en la demanda d’aquests serveis, i com el disseny es posiciona com una estratègia clau a l’hora d’implementar-los.
Una perspectiva transversal
L’estudi va adoptar un disseny de recerca transversal per avaluar la demanda de serveis entre una mostra de 1.046 residents de més de 60 anys a Shanxi (ibíd., pàg. 2). La recerca es va dur a terme mitjançant qüestionaris estructurats a cinc comunitats urbanes de les ciutats de Taiyuan i Jinzhong.
Àrea d’estudi de la recerca
Font: creació de l’autora via Paintmaps.com
L’anàlisi va trobar que la demanda de serveis d’atenció comunitària no és uniforme, sinó que es correlaciona directament amb la necessitat de suport, especialment per part d’aquells amb menys recursos. Es van trobar diferències notables segons els ingressos i l’ocupació laboral; els ingressos baixos van mostrar una demanda més alta, fet que subratlla la necessitat de serveis subvencionats, i es van trobar diferències significatives per gènere i nivell educatiu (ibíd., pàg. 4). A més a més, la situació de convivència és un predictor fonamental: mentre que els residents amb suport familiar tenen una demanda menor, la gent gran que viu sola presenta una demanda significativament més alta, depenent en gran manera de les xarxes externes per satisfer les seves necessitats bàsiques (ibíd., pàg. 5).
Un dels punts més reveladors de l’estudi és la força de l’ajuda mútua dins la comunitat. Més del 90 % dels participants reconeix tenir relacions properes amb persones veïnes i estan disposats a demanar ajuda quan calgui. També es va trobar una correlació positiva i significativa entre la demanda de serveis i factors comunitaris com el temps de residència i el suport a programes de suport mutu. Aquesta connexió suggereix que la confiança i la cohesió social augmenten la voluntat d’ús dels serveis de cura, convertint el veïnat en un recurs de salut essencial.
El paper del disseny
L’eficàcia de l’atenció domiciliària es juga no només en els serveis presencials, sinó també en el disseny dels ecosistemes digitals i comunitaris. Aquí és on la perspectiva de la investigadora en disseny Sijie Sun, desenvolupada en el programa de doctorat en Filosofia de la UAB (EINA, s.d.), esdevé crucial.
Mentre que el concepte d’adaptació a l’envelliment (aging-in-place) tradicionalment se centrava en l’entorn físic –mobilitat, seguretat a la llar i espais públics que fomenten la interacció (Carroll i Nørtoft, 2022)–, la recerca de Sun porta aquesta filosofia a l’era digital. La seva aportació se centra a dissenyar plataformes interactives que serveixin com a facilitadors socials i emocionals, i no només com a eines funcionals.
Aquesta visió té dues implicacions fonamentals per als resultats de l’estudi de Shanxi: la primera, la tecnologia centrada en l’usuari, exigeix que les plataformes digitals siguin accessibles, intuïtives i dissenyades sota criteris d’experiència d’usuari (UX) per permetre que la gent gran participi en l’ajuda mútua i la cura recíproca, en lloc de rebre instruccions passivament i de forma unidireccional (Sun, 2025b).
La segona, el disseny per a la cohesió social, implica que les plataformes han de ser dissenyades per fomentar activament la interacció i el valor mutu, amb l’objectiu de crear espais digitals de cohesió social en què l’intercanvi de coneixements i l’ajuda entre generacions siguin el motor de l’activitat (Li et al., 2025, pàg. 5).
La tesi de Sun utilitza el disseny d’interacció per tancar la bretxa digital i social, assegurant que la tecnologia esdevingui un eix de participació activa per a la gent gran. Per dur-ho a terme s’ha desenvolupat i testat un prototip de cura recíproca anomenat Digital Bridge.
Una avaluació controlada d’aquest model va revelar que, quan la interacció intergeneracional s’integra en un marc de disseny impulsat per la cura, millora significativament les habilitats digitals, el benestar emocional i el sentiment de connexió social de la gent gran (Sun, 2025a).
Digital Bridge, un sistema de mentoria digital inversa per a gent gran amb un component ludificat
Font: imatge i disseny de Sijie Sun
Conclusions
L’estudi de Shanxi subratlla la necessitat d’una política d’atenció domiciliària a la Xina urbana que sigui multidimensional. Per optimitzar els serveis, les recomanacions finals de la investigació passen per una segmentació de recursos de manera específica segons el gènere i el grup d’edat, i també per una integració tecnològica que permeti utilitzar aplicacions mòbils per crear plataformes d’ajuda mútua dissenyades sota els principis d’accessibilitat.
Dissenyar amb els principis d’una ètica recíproca de les cures, implica integrar la tecnologia per desenvolupar un pont intergeneracional, en què la gent gran no sigui només receptora de serveis, sinó que faci valdre el capital social i experiencial que pot oferir a la comunitat, ajudant així a reduir la bretxa de serveis i promoure un envelliment digne i connectat.
Nota
Aquest projecte forma part de la tesi doctoral de la Dra. Sijie Sun, defensada el passat mes d’octubre a EINA - Centre Universitari d’Art i Disseny de Barcelona (adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona) i dirigida per Elena Bartomeu Magaña.
Per saber-ne més:
CARROLL, Sidse; Nørtoft, Kamilla (2022). «Co-designing age-friendly neighborhood spaces in Copenhagen: Starting with an age-friendly co-design process». Architecture, vol. 2, núm. 2, pàg. 214-230.DOI: https://doi.org/10.3390/architecture2020012
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona. (s.d.). «Tesis doctoral de Sijie Sun». EINA [en línia]. Disponible a: https://www.eina.cat/es/blog/tesis-doctoral-de-sijie-sun
LI, Haoran; SUN, Seijie; BARTOMEU-MAGAÑA, Elena; Wei, Xin (2025). «Determinants of community-based home care service demand among urban older adults in Shanxi, China: a cross-sectional psychological perspective». Frontiers in Public Health, vol. 13:1645632. DOI: https://doi.org/10.3389/fpubh.2025.1645632
SUN, Sijie (2025a). «Designing Gamified Intergenerational Reverse Mentorship Based on Cognitive Aging Theory». Multimodal Technologies and Interaction, vol. 9, núm. 6, pàg. 64. DOI: https://doi.org/10.3390/mti9060064
SUN, Sijie (2025b). Research on Intergenerational Gamified Digital Reverse Mentorship and Experience Design for Older Adults Well-being. Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona. Dipòsit Digital de Documents de la UAB [en línia]. Disponible a: https://ddd.uab.cat/record/321492
Imatge de Portada:
Il·lustració del sistema Digital Bridge. Font: Sijie Sun
Citació recomanada
BARTOMEU MAGAÑA, Elena. «El disseny com a resposta a la demanda d’atenció domiciliària entre la gent gran de Shanxi (Xina)». COMeIN [en línia], gener 2026, no. 161. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n161.2601
