Una de les coses que canvia quan hi ha nens petits a casa és el nostre consum audiovisual. Aquest consum no només inclou la programació en televisió, el visionat de DVD o cinema, sinó també allò que veiem a Internet, i molt especialment a YouTube. Hi ha molts formats que s’han popularitzat a través d’aquest mitjà: remixos, spoofs, memes i d’altres que han sorgit o s’han reinventat, fruit de la participació dels públics o del que es coneix més popularment com a continguts generats per usuaris (UGC). Tot aquest univers ha suscitat interès en la meva recerca dels darrers anys. En aquest article, però, em voldria centrar en alguns dels vídeos destinats al públic infantil, que he anat descobrint darrerament i que, sense ànim de tenir el plantejament de recerca, em fan repensar alguns dels paràmetres i estàndards, tant narratius com estètics.  

Bibliotecaris, documentalistes, infonomistes, gestors de la informació, content curators,  community managers o... el que vagi sorgint, són termes per a identificar les funcions i les competències dels professionals que gestionen informació i coneixement. Per què l’evolució de les funcions i competències d’aquests professionals porta associada una sèrie de noves etiquetes i pseudo “noves” professions?
 

La ràpida evolució dels actuals entorns informatius digitals, ens porta a la demanda de nous serveis personalitzats en els propers anys. Es tractaria de serveis qualificats i de proximitat, d’alt valor afegit, per tal d’ajudar a construir per als usuaris un entorn informatiu més humanitzat, i que estigui efectivament a les seves mans. Això suposaria redreçar una situació actual on sovint tenim com a usuaris la sensació que anem a remolc del nostre entorn informatiu. 

En un article anterior que portava per títol “Ludo... què? Ludoliteracy under construction” argumentava que els videojocs no són únicament una indústria cultural potent sinó que també són artefactes culturals i socials, eines d'aprenentatge i reproducció social i cultural que mereixen una atenció especial per part de les polítiques actuals d'alfabetització mediàtica. La Ludoliteracy té com a objectiu subratllar la importància d'una alfabetització mediàtica que es prengui seriosament el joc digital com a objecte d'estudi i coprotagonista dels seus discursos. 

 En la comunicació d'emergències la informació és fonamental a l'hora de solucionar qualsevol contingència. Les xarxes socials han modificat el paradigma comunicatiu i Twitter es presenta com una eina indispensable per a la gestió de la informació. No obstant això, pot ser problemàtic si un contingut erroni es difon a gran escala mitjançant repiulades, sobretot si aquestes poden causar alguna alarma social. Així va ser en la cobertura que 112 Canàries va realitzar en una situació de emergència. 

En un article anterior de COMeIN, a propòsit de l'exposició de la Cinémathèque Française sobre el cineasta Tim Burton, fèiem èmfasi en l'interès que per als afeccionats, docents i estudiants de cinema podria tenir l'estudi de la dimensió material de la producció cinematogràfica.