Manifestacions gràfiques

Sovint, l’activisme i la protesta van relacionats amb la comunicació amb pocs recursos, el Do It Yourself (DIY) i la creativitat de persones que volen explicar coses i s’espavilen per poder fer-ho. La història és plena d’exemples de gràfiques creades per a manifestacions espontànies que es formalitzen i tenen una estètica determinada depenent de les eines amb les quals s’han creat.

Fins al 29 de gener de 2022, es pot visitar, a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, l’exposició «Quan plovien octavetes», una mostra que parla de clandestinitat, premsa i propaganda antifranquista a Catalunya. Us recomanem que en demaneu el catàleg. En un espai petit i íntim, tenim l’oportunitat de veure fulls de mà, diaris, butlletins o revistes que, des dels anys trenta del segle xx fins a finals del franquisme, van recórrer carrers i van arribar a cases d’amagat. S’imprimien de manera clandestina, a rebotigues o dins les llars particulars, i volaven escales avall de les universitats o sortien de butxaques d’abrics per inundar el carrer.

D’aquest context, en va sorgir una gràfica concreta determinada per les eines de reproducció que les persones tenien a l’abast. En aquest article, en revisem tres, concretament del context català i que es poden veure a l’exposició esmentada anteriorment. L’anàlisi, però, es podria fer a diferents localitzacions i moments de la història de la humanitat.

Creativitat dels anys cinquanta

Durant la vaga de tramvies del 1951 a Barcelona, els fulls volanders mostraven missatges mecanografiats, copiats un a un, d’amagat, sovint des dels llocs de treball, ja que en plena postguerra, a les cases no era habitual tenir màquina d’escriure. El boicot, que convidava a no pujar al tramvia per protestar per la seva pujada de preus, no va tenir més organització prèvia que el boca-orella i aquests fulls copiats i passats amb el mètode de la cadena.

Full volander mecanografiat del 1951

Font: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

Creativitat dels anys setanta

Més endavant, als anys setanta, es podien trobar pintades a parets, que s’havien de fer de manera molt ràpida, per evitar ser enxampats i detinguts. S’utilitzaven pinzells gruixuts que escampaven pintura negra. El procés d’aplicació podia ser lent i el pot de pintura podia ser difícil d’amagar en cas de trobar-se la policia de cara. Així que es van començar a fer servir aplicadors de betum negre (tipus marca Kanfort) per a sabates, molt més lleugers, fàcils d’amagar i efectius pels traços gruixuts i uniformes que creaven.

Pintada mostrada a «Estudiants per la llibertat»

Font: TV3

Creativitat en la premsa

La producció de premsa en un entorn clandestí i de repressió comportava creativitat, no només en la gràfica que s’imprimia, sinó també en la manera com es reproduïa. Màquines de cosir que fessin més soroll que les minerves o les ciclostil (maquinària d’impressió del moment) per passar desapercebudes, parets dobles per no ser descobertes pel soroll que feien, etc.

Material confiscat per la policia arran la desarticulació d’una organització comunista a Barcelona (5 de febrer del 1973)

Font: EFE

La premsa clandestina s’acostumava a imprimir a una tinta, habitualment en negre, amb imatges –fotografies o il·lustracions– amb poc detall que jugaven amb un alt contrast, de vegades sobre paper de color. Els jocs tipogràfics i les imatges impactants tenien un paper important en aquest tipus de comunicacions.

Revistes Cristianos por el Socialismo (1974), C.O.Ñ.O (1975) i Lluita (1974)

Font: Cristianos por el Socialismo (1974), C.O.Ñ.O (1975) i Lluita (1974)

No existien els ordinadors i els originals o les matrius per fer les còpies eren molt senzills. Així i tot, els resultats eren ben diferents entre ells i es feien filigranes gràfiques amb ben pocs mitjans. La creativitat era aplicada a esprémer els recursos, les condicions i un context complex, i es buscava, alhora, un impacte en el lector o lectora.

Si ens mirem com són, avui en dia, les comunicacions relacionades amb l’activisme o l’expressió de protesta, segur que trobem imatges resultants d’un procés o d’una tecnologia concrets, d’un mitjà específic o d’unes condicions que, tot i ser molt diferents de les que hem mostrat en els exemples anteriors, continuen partint, moltes vegades, de la iniciativa i producció individual.

Us convidem que busqueu imatges de manifestacions dels darrers anys i jugueu a analitzar quin aspecte tenen les pancartes i com es deuen haver fet.

Per saber-ne més:

CLEMENTE, Nacho (2012). La gráfica popular en las manifestaciones de protesta. Monográfica [en línia]. Disponible a http://www.monografica.org/02/Opini%C3%B3n/3669

MASSAGUER, Lluc; FUSTER, Anna; FERNANDEZ, Vivian (2011). Grafismo, cultura de proyecto gráfico y creación de identidad visual en manifestaciones espontáneas en Barcelona y Cataluña. Design Activism And Social Change [en línia]. Barcelona. Disponible a https://diposit.eina.cat/bitstream/handle/20.500.12082/242/massaguer_fuster_fernandez.pdf?sequence=1&isAllowed=y

TV3 (2010). Estudiants per la llibertat. Sense ficció [en línia]. Disponible a https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/sense-ficcio/estudiants-per-la-llibertat/video/3246370/