És indubtable que tots els objectes dissenyats, analògics o digitals, consumeixen o han consumit energia elèctrica. En la seva producció (una cadira) o en la seva distribució, l’han consumit. I molts s’alimenten de l’electricitat per funcionar regularment, com, per exemple, una cafetera o un telèfon mòbil.
Quants objectes consumeixen energia elèctrica en aquest mateix moment a Barcelona? Duré a terme un exercici micropolític domèstic i comptaré quants en tinc al meu voltant, a l’espai des del qual escric aquest text (8 m2). El resultat són 16 objectes que han estat dissenyats i que necessiten alimentar-se d’electricitat. La ciutat de Barcelona té una superfície de 101,35 km2 i el càlcul d’objectes connectats és complex, però podem imaginar que és ingent. Hi cal sumar les infraestructures que acompanyen l’entorn urbà i que necessiten electricitat (semàfors, enllumenat, transport públic, internet, etc.).
És probable que sigui més fàcil enumerar els objectes dissenyats que no necessiten electricitat per funcionar. Aquesta tasca és cada vegada més complexa perquè la indústria turbocapitalista global s’ha obstinat a intentar connectar cada objecte a internet, un fenomen anomenat «L’internet de les coses». Tot perfecte per a les companyies elèctriques i els seus beneficis econòmics, si no fos per un petit detall: l’augment en el consum elèctric és una de les causes de la crisi climàtica global. El ventilador que ens ajuda a no morir de calor, al mateix temps accelera processos que provoquen que el planeta mori lentament. Quants ventiladors hi ha al món que funcionen simultàniament?
Consum elèctric, disseny d’objectes i crisi mediambiental
No recordem que hi hagi debats en l’actualitat lligats al disseny d’objectes i la crisi mediambiental global. En concret, que es focalitzin en el consum elèctric. El que sí que trobem són recomanacions de com consumir menys electricitat. «Compra l’arma, però et recomano que no la disparis», o bé dispara poc. Aquest no és un tema senzill en un món que depèn del consum a totes les escales de la societat. Per a mostra, la guerra entre Rússia i Ucraïna ens il·lustra els conflictes lligats a la producció energètica a Europa i més enllà d’Europa. Cada vegada són més freqüents les notícies relacionades amb una crisi energètica global i de moment no hi ha veus que debatin dissenyar menys productes que s’alimentin d’energia elèctrica. Deu ser que no és possible aturar aquest cabal productivista?
És fonamental que des dels estudis de disseny aquest tema es posi sobre la taula de manera urgent. No val evitar-ho o fer un greenwashing (blanqueig verd o ecoblanqueig), i utilitzar la retòrica de ser més ecològics sense subratllar que s’han de produir menys objectes. En una ciutat de 101,35 km2, hi cap un nombre concret de cotxes, és una cosa matemàtica. Si es continua omplint de cotxes nous, encara que siguin elèctrics, i no se n’atura la producció, el que tindrem és una millora en la imatge de la indústria automotriu, però alhora cada vegada tindrem més cotxes «verds» que continuaran consumint electricitat en comptes de gasolina. Canviem de botxí.
És veritat que les tecnologies contemporànies consumeixen menys electricitat que les anteriors, però avui dia hi ha milions d’objectes més al món, i cada dia es multipliquen. Si el disseny va ser capaç de produir tants objectes que depenen de l’electricitat, també ha de ser capaç de revertir aquesta tendència. Si això no succeeix, la tasca del disseny serà començar a dissenyar objectes per al col·lapse i la supervivència de la humanitat. No hi haurà altre remei. Segurament, aquesta idea ja està en procés en algun laboratori d’R+D.
Citació recomanada
FOGLIA, Efraín. «El disseny i el consum energètic». COMeIN [en línia], novembre 2022, no. 126. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n126.2275
