La pandèmia ha deixat poques coses bones, però una ha estat posicionar la comunicació com una eina fonamental dins de les organitzacions. En un moment en el qual no podíem acudir a l’oficina o ho fèiem amb restriccions, es va poder constatar que la comunicació és essencial a l’hora de propiciar la col·laboració i la implicació imprescindibles per al bon funcionament de qualsevol entitat.
En moltes professions, ens passem gairebé el 70 % del temps comunicant-nos: escrivint, llegint, parlant i escoltant. I jo afegiria que la comunicació, sobretot, és vital per als qui ocupen llocs directius. Però, la pregunta és: les figures directives, siguin de la generació que siguin, tenen les habilitats comunicatives necessàries per exercir el lloc que els han confiat? I una altra qüestió més: tenen les habilitats comunicatives necessàries per accedir a llocs de fins i tot més responsabilitat?
Potser, moltes d’aquestes figures directives tenen habilitats innates, però d’altres poden presentar mancances, perquè la comunicació no sol formar part dels programes educatius. Necessiten, per tant, aprendre i, sobretot, entrenar-se.
Jo relaciono el coach esportiu (entrenador) amb l’àmbit acadèmic, perquè la persona que ha rebut una formació en comunicació també necessita practicar, per no oblidar allò que ha après al cap de pocs dies. No resulta sorprenent, doncs, que agències i professionals incloguem programes de coaching en comunicació en el ventall de serveis que oferim.
Formació personalitzada
En el meu cas, per exemple, la formació que ofereixo s’adapta de manera molt personalitzada a les necessitats del client (gairebé sempre figures directives) i pot anar des de la capacitació per redactar un post a LinkedIn fins a la formació de portaveus que el prepararà per parlar en públic amb aplom i encert. És, per tant, una formació en comunicació de 360º, perquè inclou la comunicació externa, interna, digital, escrita, verbal i no verbal, i en un context de comunicació descendent, ascendent i creuada. Aquesta formació també s’adapta a la marca personal del discent i a l’estil comunicatiu de la seva organització.
La denominació de coaching en comunicació també respon al fet que, en les meves sessions, incorporo aspectes genèrics del coaching. Així, per exemple, defenso que, després d’un bloqueig a l’hora de parlar en públic, hi pot haver una creença limitadora que podem treballar amb pensaments positius o visualitzacions que ens empoderin. O també que, abans d’una conferència, una bona respiració conscient ens pot ajudar a fer-la de manera més relaxada. De fet, entenc que el coaching aplicat a la comunicació és fonamental per aconseguir uns resultats òptims.
En cada formació, treballem allò que la figura directiva requereix. Si al cap de pocs dies, té una intervenció molt important davant els mitjans de comunicació i la vol preparar amb mi, comencem revisant els coneixements teòrics sobre la millor manera d’afrontar una interacció d’aquest tipus i, a continuació, la posem en pràctica a tall d’assaig. Aquests assajos es graven i després els visionem conjuntament, per poder identificar els progressos respecte a sessions anteriors, i també alguns aspectes de millora. Al cap d’uns quants dies, quan ja ha dut a terme la intervenció real davant els periodistes, m’interesso per la manera en què ha viscut aquesta situació i el seu feedback ens aporta pistes valuoses sobre els avenços realitzats en el procés d’aprenentatge, la qual cosa també em permet avaluar la qualitat de la meva proposta formativa.
Per descomptat, abans de començar la col·laboració, se signa un acord de confidencialitat per garantir que tota la informació que el client pugui compartir durant la formació no es difongui. Entre sessió i sessió, a més, actuo com el coach esportiu, aportant ajuda i motivació per propiciar que allò que s’ha après es consolidi i es mantingui la predisposició a continuar desenvolupant les habilitats comunicatives.
No en va, la comunicació és ara com ara una de les soft skills més importants, juntament amb altres, com la resolució de problemes o el lideratge, competències l’exercici de les quals també requereix al seu torn comunicació (saber transmetre idees, ser assertiu, saber expressar-se de forma escrita i oral, i escoltar de manera activa). És evident, doncs, que el coaching en comunicació s’ha convertit en una formació més necessària que mai.
Citació recomanada
SANTA MARÍA, Rosario. «El ‘coaching’ en comunicació: una formació necessària». COMeIN [en línia], febrer 2023, no. 129. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n129.2312
Rosario Santa MaríaCoach de comunicació, dircom de La Charito Films i professora col·laboradora a la UOC
@rosariobcn
