Quan la diferència comunica: autisme i talent en les professions de la comunicació

Les empreses de comunicació i relacions públiques (RP) acostumen a buscar perfils que combinin creativitat, empatia, adaptabilitat i habilitats socials fortes. Però... i si aquestes mateixes qualitats poguessin expressar-se de formes menys convencionals? I si la diferència, lluny de ser un obstacle, fos una font d’innovació?

Aquestes preguntes van ser el punt de partida de l’estudi que acabem de publicar al volum 42(2) de Comunicació: Revista de Recerca i d’Anàlisi. Hi explorem els reptes i les oportunitats d’inserció laboral de les persones amb trastorn de l’espectre autista (TEA) en el sector de la comunicació i les RP.

L’objectiu era entendre no només quins són els obstacles existents, sinó també quines fortaleses poden aportar aquests professionals i fins a quin punt s’alineen amb les competències que el sector més valora.

Un sector que parla molt, però encara escolta poc

Tot i ser un àmbit en què –en principi– es defensa la diversitat i la inclusió, la comunicació continua sent un espai en què la neurodiversitat és pràcticament invisible. De fet, no s’han trobat estudis previs, ni a Espanya ni a l’estranger, que analitzin la presència de persones amb TEA en aquest sector.

Les entrevistes que hem realitzat a professionals amb autisme i a ocupadors del sector, juntament amb l’anàlisi de testimonis internacionals, revelen un panorama ple de contrastos. D’una banda, hi ha dificultats vinculades a la interpretació dels codis socials o a la gestió d’imprevistos. De l’altra, hi emergeix una riquesa competencial sovint ignorada.

Les persones amb TEA destaquen per la seva capacitat analítica, precisió, sinceritat i constància. També per una forma de pensar que desafia el pensament convencional. «No he pensat dins de la caixa en la meva vida», deia una de les entrevistades. En un sector on la creativitat és clau, potser és l’hora de reconsiderar què vol dir, realment, pensar diferent.

Quan les competències coincideixen

Un dels resultats més reveladors de la recerca és l’encreuament entre les competències que exigeix el sector de la comunicació i les que caracteritzen a moltes persones amb autisme.

Els marcs professionals internacionals, com el Professional Bond de la Commission on Public Relations Education o el Global Body of Knowledge de la Global Alliance for PR and Communication Management, destaquen habilitats com ara la creativitat, la capacitat d’anàlisi, la fiabilitat, l’ètica professional, la transparència i la consciència intercultural. Curiosament, aquestes són també algunes de les fortaleses més freqüents en el col·lectiu amb TEA.

Algunes coincidències clau entre competències sectorials i perfils autistes són les següents:

• Atenció extrema al detall i rigor analític, ideals per a tasques de monitoratge, redacció o anàlisi de dades.
• Honestedat i coherència, valors centrals per construir confiança en la comunicació corporativa.
• Pensament lògic i estructurat, útil per la planificació estratègica i la gestió de crisi.
• Perseverança i compromís, enfront d’un entorn laboral sovint marcat per la immediatesa.
• Creativitat divergent, fruit d’un processament cognitiu que connecta idees de manera no convencional.

Com recorda el professional britànic Lyndon Johnson a PRovoke Media: «La nostra manera de pensar no és un hàndicap: és una altra forma d’arribar a conclusions noves.» Així, el nostre estudi mostra que les diferències cognitives no són deficiències, sinó actius professionals que poden enriquir la disciplina si els entorns aprenen a reconèixer-los i potenciar-los.

Adaptacions que inclouen –i beneficien– tothom

Molts dels obstacles que dificulten la inserció de persones amb TEA no provenen de la seva condició, sinó de l’entorn laboral. Oficines obertes amb soroll constant, instruccions ambigües o processos de selecció basats en entrevistes socials poden esdevenir barreres més grans que qualsevol limitació individual.

Les adaptacions necessàries són, en realitat, senzilles i sovint de cost molt baix. Experiències d’èxit d’empreses com Specialisterne ho confirmen.

A continuació detallem algunes bones pràctiques identificades en la recerca que podrien aplicar-se en el sector professional de la comunicació i les RP:

• Flexibilitat horària i possibilitat de teletreball per reduir sobrecàrregues sensorials.
• Espais tranquils i personalitzats, amb llum natural i menys estímuls auditius.
• Comunicació clara, literal i estructurada, amb retorns (feedback) freqüents i objectius concrets.
• Persona d’enllaç o mentor, que faci de pont entre el treballador o treballadora amb TEA i la resta de l’equip.
• Formació interna en neurodiversitat, per sensibilitzar companys i comandaments intermedis.

Aquestes pràctiques no només milloren la inclusió, sinó que també beneficien el conjunt de la plantilla, augmentant la claredat comunicativa i el benestar laboral. En paraules planeres: fer un entorn més accessible és fer-lo millor per a tothom.

Vers una nova manera d’entendre la comunicació

La incorporació de professionals neurodivergents ens interpel·la com a sector. En un món on es valora el carisma o la velocitat, potser ha arribat l’hora de reivindicar la profunditat, l’autenticitat i l’ètica.

Una de les participants en l’estudi ho expressava així: «El meu potencial de comunicació simplement és diferent, però això no vol dir que no sigui útil.» Potser aquesta és la gran lliçó: la comunicació no és només parlar bé, sinó entendre millor. Llavors, ens podem permetre continuar ignorant aquest talent? Quantes històries creatives i honestes ens estem perdent perquè no sabem escoltar la diferència? Si el sector de la comunicació vol ser capdavanter en diversitat, potser ha arribat l’hora de fer el que millor sap fer: donar veu a qui encara no la té.

Per saber-ne més:

COMPTE-PUJOL, Marc; ESTANYOL, Elisenda; LALUEZA, Ferran (2025). «La inserció laboral de les persones amb autisme com a professionals de la comunicació i les relacions públiques». Comunicació: Revista de Recerca i d’Anàlisi, vol. 42, núm. 2, pág. 67-95. DOI: https://doi.org/10.2436/20.3008.01.258

Imatge de Portada:

Foto de Pexels / Leeloo The First

Citació recomanada

COMPTE PUJOL, Marc; ESTANYOL, Elisenda; LALUEZA, Ferran. «Quan la diferència comunica: autisme i talent en les professions de la comunicació». COMeIN [en línia], desembre 2025, no. 160. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n160.2588