Les persones amb autisme tenen competències molt valuoses per al sector de la comunicació (i molt probablement per a la majoria de sectors professionals), però encara topen amb un entorn que no sap apreciar-les. Fer-lo més inclusiu és una qüestió de justícia... i d’intel·ligència col·lectiva.
Durant quinze anys, entre el setembre de 2009 i el juliol de 2025, el grau d’Informació i Documentació de la UOC ha format generacions de professionals que han entès el grau no només com l’únic que els era possible fer, sinó també com el que els convenia en aquell moment vital. I no pas com un recurs neutre, sinó que m’atreviria a dir que com uns fonaments prou sòlids per sostenir les institucions i la ciutadania.
Per què, si tots diem que la publicitat ha de ser creativa, sovint les campanyes acaben sent tan semblants? Aquesta és una de les paradoxes que hem estudiat en el marc d’un doctorat industrial que duu per títol «Neuroadvertising / Improving the Creativity and Well–Being of Advertising Professionals in the Age of Generative AI». L’estudi, basat en 350 professionals de publicitat i màrqueting a Espanya i 10 entrevistes en profunditat, conclou que la creativitat (aquesta paraula tan celebrada) és, massa sovint, la gran perjudicada dins d’un sector que la posa al centre del discurs, però no sempre de la pràctica.
En les últimes dècades, el tractament del monstruós s’ha desplaçat: de l’enemic a derrotar al company amb qui es conviu. En obres populars com ara Pokémon, How to Train Your Dragon i The Last Guardian, el vincle amb criatures no humanes se sosté menys en la força i més en pràctiques d’atenció, de cultiu de la confiança i d’aprenentatge mutu. Llegit des de l’ètica de la cura i els estudis multiespecie, aquest gir no és menor.
Fredric Jameson ja assenyalava a Postmodernism, or, The Cultural Logic of Late Capitalism (1991) que la nostàlgia constitueix una simptomatologia central de la condició postmoderna, caracteritzada pel pastitx i la crisi de la historicitat. La nostàlgia s’ha convertit avui en una de les lògiques culturals i estètiques dominants més visibles en la producció audiovisual contemporània, particularment en l’ecosistema de les sèries televisives.
La defunció de Peter Watkins el novembre passat retorna l’atenció a una obra que va qüestionar la passivitat i l’homogeneïtzació del llenguatge audiovisual. Les seves pel·lícules, concebudes com a espais de debat i treball col·lectiu, dialoguen avui amb un ecosistema dominat per plataformes i algorismes. Revisar-les permet imaginar altres maneres de produir sentit en comú. En temps en què les imatges s’acceleren i els llenguatges audiovisuals tendeixen a l’homogeneïtzació, tornar a Peter Watkins no és un gest nostàlgic, sinó una necessitat crítica.
Els integrants del projecte de recerca «Ecologías de aprendizaje en salud mental digital en adolescentes de Barcelona. Contenidos y formatos de comunicación a través de redes sociales» (eHealthLit4Teen) vam ser convidats a participar en el debat obert que va tenir lloc durant l’última sessió del cicle sobre «Bienestar digital y menores» organitzat per The Conversation. L’acte es va celebrar en el Palau Macaya de Barcelona el passat 11 de novembre.
La façana d’un negoci, i més concretament, els elements gràfics i de retolació exterior d’una botiga o d’un restaurant, operen, més enllà de la seva funció comercial, com un indicador de les tensions socials i econòmiques presents en els barris. Amb aquesta premissa i en el marc de la Barcelona Design Week 2025, en la jornada El disseny gentrifica? vam plantejar l’assaig visual «Safari visual: la gentrificació en la retolació exterior».
El tercer Seminari d’Estudis Culturals, celebrat els dies 13 i 14 d’aquest mes de novembre a l’edifici Can Jaumandreu del campus de la UOC, va consolidar un espai de reflexió col·lectiva entorn de la pregunta que travessa, com un ressò persistent, tota la història dels estudis culturals: què entenem avui per cultura i quines fronteres la separen (o la confonen) amb allò que anomenem barbàrie?
Les dades són una peça clau en els treballs finals i les investigacions acadèmiques. En funció de les hipòtesis i objectius plantejats en la recerca, les dades s’han de recopilar o es poden reutilitzar, si prèviament ja han estat obtingudes i estan obertes. Avui us presentem un tresor de coneixement: els Baròmetres i els estudis del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), que recullen l’opinió de la societat espanyola en política, economia i molts altres temes des de 1963.
Els articles publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca