Quant he de cobrar com a 'freelance'?

Com calculo les meves tarifes si soc autònom/a? Quant puc cobrar, sense semblar que em flipo i, alhora, arribar a final de mes? Aquestes són algunes de les moltes preguntes que se’ns plantegen quan ens fem autònoms. Un tema feixuc i poc sexy a priori. Però és un peatge bàsic que cal pagar si volem construir un negoci rendible (sí, negoci, empresa: que no et faci por anomenar-lo així, perquè això de dir-li projecte evidencia la por que ens fa la responsabilitat d’emprendre).

I no, no et donaré la solució ni et diré exactament quant has de cobrar exactament, perquè depèn de cada cas. Apunta:

Costos personals segons el teu estil de vida i que determinaran el teu sou (casa, subministraments, veterinari, pinso, televisió de pagament, la roba de la canalla…)
Costos professionals. Atenció, en aquest punt acostumem a ser molt garrepes i a córrer així riscos. Cal tenir en compte:
- Quota d’autònoms.
- Gestoria.
- Advocats.
  - Cal legalitzar les dades que passaran per les nostres mans (e-mails, telèfons…).
  - Contractes amb clients i proveïdors. Saps que un client insatisfet et pot denunciar? Amb un contracte, estableixes límits i et protegeixes.
  - Avisos legals al web: per llei, qualsevol portal s’ha d’identificar.
- Assegurança de responsabilitat civil. Oi que el cotxe està cobert amb una assegurança per si mai passa res? És important que el teu negoci també ho estigui.
- Web (domini, allotjament, disseny i programació, excepte que t’hi dediquis, és clar).
- Creació de la teva marca, que es concretarà en un logo, fotografies…
- Local (si en tens).
Benefici que en vols obtenir.
Un 20 % per estalvi/reinversió (per si cal renovar l’ordinador, contractar algú…).

Càlcul de la tarifa: valor i preu

Quan tens aquesta llista feta, la pots dividir per les hores que treballes i sabràs el teu preu per hora. Tenint en compte que, si treballes 8 hores, no totes són per fer feina amb clients. Ara no ets tècnic/a, ets empresari/ària, així que hi haurà hores no facturables que les dedicaràs a màrqueting, pressupostos, atenció al client, formació, investigar tendències i a la competència, així com a innovar i treure nous productes o serveis per estar al dia, etc.

El meu mecànic cobra 65 euros l’hora. Fa mil anys que té el negoci –així que té totes les inversions més que amortitzades–, no té pàgina web ni fa màrqueting (amb el boca a boca ja en té prou, de fet, sempre té cua), no té equip… Vaja, que segurament té molts menys costos que tu i fixa’t quines tarifes.

Potser penses: «Però, si calculo les tarifes així, cobrant realment totes les hores que treballo –de fet, igual que passa quan algú treballa per compte aliè–, ningú no comprarà el meu producte ni em contractarà». Segur?

Pensa en l’smartphone més pijo i conegut que et puguis imaginar: a les sis de la tarda ja no té bateria. Però, el continuem comprant, creient que és el millor telèfon del mercat.

O en el cafè de les càpsules que anuncien famosos: tothom l’ha consumit algun cop a la vida, oi? I això que no és gens barat.

O segur que coneixes un restaurant que sempre té ple, i no és precisament econòmic.

Valor emocional i valor econòmic

En aquests tres casos, el valor emocional o simbòlic és superior a l’econòmic. Ens és igual si hi ha cua, si és car: el volem sí o sí, el necessitem. Per què? Perquè aquestes marques saben connectar amb la gent, saben generar vincles i solucionar un problema que ens afecta.

Si no connectes amb un «punt de dolor de la gent», és quan competeixes per preu, o quan ets una pijada prescindible en cas de crisi.

Nodreix el valor emocional, l’experiència que envolta la teva marca, i deixa de vendre temps, o de posicionar-te per preu. Aprèn a comunicar bé tot el que aportes, a desmarcar-te de la competència, a enfocar-te en els resultats (que és el que la clientela valora) i no en el com. Perquè, si vols una empresa ètica, on puguis guanyar un sou digne sense treballar mil hores, no pots competir per preu ni ser barat. Perquè a l’estat espanyol no hi ha tant volum de població com per moure’s també per volum, i perquè ser barat és curtterminista i no et dona marge per reinventar-te.

En vols més? Porta comptes separats de vida i feina (al primer compte és on t’ingressaràs un sou, més petit durant els primers anys perquè necessites reinvertir més en el negoci), calcula amb alguna eina a què dediques les hores que treballes i intenta cobrar sempre que puguis per avançat.

Nota per a economistes

Aquest article ha estat redactat amb voluntat pràctica per algú de lletres pures, puríssimes, però que fa més de quinze anys que paga autònoms. Disculpeu l’atreviment.

Citació recomanada

COSTA, Txell. «Quant he de cobrar com a ‘freelance’?». COMeIN [en línia], gener 2023, no. 128. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n128.2304

publicitat; relacions públiques; disseny; creativitat; lifestyle;