Si sou d’aquells que teniu una memòria excel·lent o teniu una única i fàcil contrasenya, enhorabona. Segur que no feu servir la pregunta “Has oblidat el teu nom d’usuari? Has oblidat la teva contrasenya”. En canvi, si sou dels que aneu combinant noms d’usuari i contrasenyes, o les canvieu sistemàticament cada cert temps i, a més, teniu mil i un perfils –potser no sabeu ni on us heu donat d’alta– segurament heu d’emprar les preguntes de seguretat o generar nous passwords amb certa freqüència.

Multimèdia, 2.0, cross-media, multiplataforma, participatiu i ciutadà, entre d’altres. Són només alguns dels adjectius o complements que la pràctica del periodisme ha rebut en els últims anys. Un dels més recents és transmedia o transmediàtic. És alguna cosa nova o només una mirada diferent sobre el que ja existeix?

La nostra societat analitza les imatges que capten les càmeres de tot el món amb molt de detall. Tant és així, que encara recordem la imatge del candidat a la presidència Barack Obama en què matava una mosca mentre responia la pregunta d'una periodista. Aquell mosquicidi va donar la volta al món i es va convertir en el símbol definitiu de la rapidesa de reflexos del presidenciable que enlluernava al planeta.

L'espectacular i molt visitada exposició dedicada al cineasta Tim Burton que la Cinémathèque Française acull fins al proper mes d'agost demostra, entre d’altres coses, que la dimensió material de l'expressió cinematogràfica no té per què seguir sent la gran desconeguda que fins ara ha estat.

En el marc del Postgrau en Distribució Audiovisual: VoD i Nous Models de Negoci que la UOC posarà en marxa conjuntament amb filmin el curs 2012-13, la professora Judith Clares, directora acadèmica d'aquesta titulació, ha entrevistat els representants de les principals empreses del sector del Video on Demand (VoD) que operen a Espanya. Aquesta és la segona i última entrega de l'entrevista a Anders Sjöman, vicepresident de Comunicació de Voddler.

Actualment en la majoria d’àmbits professionals es genera de manera constant nova informació, que convé tenir recollida i classificada per a poder ser recuperada i reaprofitada. Per a les organitzacions representa una important inversió de temps i diners el fet d’organitzar i fer accessibles tots aquests continguts. Una possible sortida a l’escull de la gestió de la informació en les organitzacions és la identificació dels conceptes clau que resideixen en els documents amb l’objectiu de facilitar-ne la classificació temàtica i la futura recuperació. 
 

Cada vegada són més els anunciants que opten per utilizar la nostàlgia per a posicionar els seus productes en el mercat, diferenciant-se de la competència. D’aquesta manera, pretenen crear un vincle emocional, connectant el seu públic objectiu amb vivències viscudes anteriorment.

Les noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), i Internet per sobre de tot, han sacsejat moltes de les coses que estàvem acostumats a fer i les han canviat, en algun cas sent-ne conscients, i en d’altres sense ser-ne.  Un dels millors exemples el tenim en les revistes científiques.

Per garantir un funcionament adequat i segur de les entitats financeres és important i urgent replantejar-nos algunes premisses del seu funcionament. En aquest sentit, no es pot oblidar que el productes financers són intangibles que transporten informació, i on la confiança dels implicats i la seva capacitat per a prendre decisions són imprescindibles.

La diferenciació entre mitjans publicitaris convencionals i no convencionals se'ns està quedant petita per ser massa genèrica. Des d'un punt de vista estratègic, sembla que està resultant més útil distingir entre mitjans pagats, guanyats, compartits i propis. Des de la visió creativa, la disjuntiva es troba entre mitjans sòlids o líquids. No obstant això, també podríem parlar de mitjans públics, privats... i íntims. I és que cada vegada hi ha més exemples interessants de coses (publicitàries) que ens poden passar en un lavabo.