En un article anterior de COMeIN vaig tenir ocasió d'esmentar el paper de certs festivals com a dinamitzadors de l'exhibició de pel·lícules en pantalla de cinema i en les seves condicions òptimes de recepció. Al fil d'aquesta idea, la recent edició del Sitges - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya ens permet seguir aprofundint en aquesta reflexió.

Un bon tractament documental i garantir-ne la preservació són dos factors claus per poder conservar el patrimoni audiovisual d’un país. Actualment els processos de digitalització són una realitat, però encara no han arribat a transformar digitalment tot el fons nascut analògic. La celebració del dia mundial del Patrimoni Audiovisual i la recent publicació d’un article sobre la temàtica, han estat bones excuses per parlar-ne.

La popularització de plataformes socials com Pinterest, que permet compartir interessos de forma eminentment visual, ha contribuït a situar en primer pla la imatge com a eina d'expressió a les xarxes socials. La imatge sempre ha format una part essencial dels nostres intercanvis personals i socials, però la tendència ha anat en augment en paral·lel a la major presència de dispositius mòbils tàctils, com els smartphones o els tablets. L'èxit de Pinterest i altres eines emergents es troba a combinar una espatarrant facilitat de capturar contingut de la web i presentar-lo gràficament d'una forma totalment diferent. I això és només la punta de l'iceberg.

La màgia de la intuïció resideix en la rapidesa de les respostes que genera. Per això qui es guia per la intuïció veu moltes vegades el que uns altres no veuen. En això la intuïció s'enfronta als processats d'informació de caràcter analític. Mentre que l'anàlisi racional requereix temps i tots podem arribar a conclusions semblants, la intuïció dóna solucions immediates i sembla estar a l'abast dels que no tenen por de veure la realitat d'una altra manera.

Tenir la capacitat de poder seguir fil per randa la informació que es difon sobre un tema que ens interessa demana temps, constància i tenir a l’abast eines que ens ajudin a gestionar els continguts de manera sistemàtica. I si volem anar encara més al detall del contingut, cal disposar d’eines que permetin extreure'n els conceptes clau per a identificar amb més exactitud quin volum d'informació realment volem llegir sobre un determinat tema.

Com a documentalistes i investigadors, cercant en bases de dades documentals, és molt habitual trobar-se amb silenci documental, no recuperar documents que resoldrien la nostra necessitat informativa, i sorolls documentals, massa documents que no responen a la nostra necessitat. Personalment, sempre m’ha fet més por el silenci que el soroll.

El nostre entorn informatiu quotidià és cada vegada més automatitzat. Les forces que mouen aquesta automatització són potents. I les implicacions de tot plegat resulten difícils de copsar i sovint poc desitjables. Però algunes iniciatives malden per un entorn informatiu més humanitzat.

Daniel Solana, fundador de l’agència de comunicació DoubleYou, va oferir una classe magistral en el marc dels actes de difusió del nou Màster en Publicitat Digital UOC-DoubleYou-Mindshare. Solana afirma que, degut a l’auge de les noves tecnologies i la greu crisi econòmica que estem patint, ens trobem en un moment decisiu, de transició. Segons les seves pròpies paraules es tracta d’un “canvi de paradigma”.

Per diferents motius i per diferents vies, en les darreres setmanes no deixo de sentir parlar del mapping:  l’espectacularitat del mapping de la Sagrada Família durant les festes de la Mercè, la trobada d’un cartell que anuncia un proper esdeveniment de mapping audiovisual sobre la Casa Batlló a Barcelona… Tot això, coincidint amb la preparació d’una presentació per a un congrés on tractem del mapping des d’una perspectiva social i de creació col·lectiva. Però que és això del mapping?

Una aposta arriscada, fins i tot massa alta, és la que s’atreveixen a assumir alguns mitjans de comunicació. L’envit consisteix a capejar entre els límits de la llibertat d’expressió i els drets de la personalitat. En aquests casos, els subjectes que se senten agreujats poden acudir als tribunals perquè dirimeixin si els termes s’han traspassat. Figures de la reialesa, amb àmplia exposició pública, juguen moltes vegades el paper de demandants. Són partides en què mitjans i personatges tenen molt que guanyar o que perdre: un autèntic joc de reines.