Des de fa uns anys la gestió dels documents administratius està envoltada de legislació i recomanacions, tot i que més en l’àmbit de l’administració pública que en l’àmbit productiu privat. Aquest marc regulatori està generant noves expectatives en la gestió documental.

Recentment m’he trobat amb una de les branques de la ciència que té per objecte d'estudi el cervell i el sistema nerviós: la neurociència. Els seus investigadors estan interessats en com interactua el nostre organisme amb el seu entorn, de quina manera les nostres neurones s'encarreguen de transmetre la informació necessària perquè el nostre organisme respongui de la manera més eficient possible a multitud d'estímuls interns i externs. Parlar d'estímuls en neurociència no només significa temperatura, ph, moviment... sinó també creativitat, aprenentatge, llenguatge, atenció, raonament, empatia o emoció entre d'altres. En definitiva, un estímul té la capacitat de promoure tots aquells processos, respostes i canvis que el nostre organisme necessita per adaptar-se al seu entorn biològicament parlant, però també culturalment i social.

No sembla gens exagerat afirmar que en el segle XXI tot gira entorn d'Internet. Tant és així que als nens i nenes, als adolescents i joves d'aquest segle actual se'ls anomena la generació digital per la quantitat de temps que inverteixen en l'ús de les tecnologies de la comunicació electrònica, com ara la missatgeria, les xarxes socials i els correus electrònics. Els avantatges d'Internet són múltiples, i aquells que, en general, millor els coneixen i més se'n beneficien són els adolescents i els joves, però aquesta eina també implica tota una sèrie de riscos i perills que s'han de conèixer per poder actuar-hi en conseqüència.

No hi ha resposta més ambigua que un sí i un no junts. Aquesta és també l’opinió que donen els experts en legislació a l’hora d’analitzar la Llei de la Ciència espanyola: confusa i difícil d’interpretar. Part de la Llei acaba d’entrar en vigor a inicis del mes de desembre, la resta fa uns mesos, però ara ens centrarem només en l’article sobre l’accés obert i mirarem què ens diuen cadascun dels punts en què es divideix.

En un article anterior vam parlar del concepte d’intel·ligència competitiva (IC), idea gens nova però encara poc explotada a les organitzacions del nostre entorn. Allò que és més nou al nostre país és que aquesta eina s’empri en diferents sectors i organitzacions, tant de caire públic com privat, i que a més les organitzacions col·laborin entre elles per captar, analitzar i donar valor a la informació recollida, tot per impulsar la competitivitat i la innovació en un sentit ampli.

El documental ha trobat a Internet una via per arribar a una audiència que potser no coneixeria mai.

Sorprèn la quantitat de producció documental audiovisual que hi ha a tot el món i el poc espai que té a les graelles televisives (malgrat haver crescut en els últims temps). Els festivals com a aparador principal són interessants però exigeixen ser-hi. Per això, l'extensió online de qualsevol activitat relacionada amb el documental es presenta com la millor manera de captar l'atenció, difondre i vincular-hi la molta gent interessada pel món.

Malgrat que el terror ha tingut tradicionalment certes dificultats per consolidar-se en les graelles de la programació televisiva, en els últims mesos han irromput amb força en les pantalles domèstiques alguns productes que fan de l'horror sense concessions el seu principal atractiu. És aquest auge del terror una moda efímera o, per contra, és la constatació que la producció d'entreteniment televisiu acaba sempre sent el reflex de profunds símptomes culturals?

A Gràcia, on visc, s’ha obert fa poc una nova biblioteca. Concretament al barri barceloní de Vallcarca-Penitents. És motiu suficient per a fer-ne un article? Entenc que sí, i bàsicament per dos motius, i deixo expressament fora del debat el fet que s’obri un nou equipament en aquesta època de crisi econòmica.

Des de fa uns quants anys termes com flashmob, lipdub, street marketing, ambient marketing, buzz marketing o màrqueting de guerrilla formen part del vocabulari dels professionals de la comunicació. De fet, segur que molts de vosaltres heu presenciat o participat en alguna flashmob, heu estat “assaltats” per una acció d’street marketing mentre passejàveu tranquil·lament pel carrer o heu entrat a Youtube per riure amb un lipdub que ha protagonitzat algun dels vostres amics. Estacions de metro, carrers, places, parcs… s’han convertit així en l’escenari d’accions que busquen atraure l’atenció dels usuaris i vianants.