Un món publicitari cada vegada més complex, la multitud de suports i formats, així com la gran varietat de productes cada vegada més similars entre ells, fan que la connexió amb el consumidor sigui més necessària que mai. Fa unes setmanes, Cristina Kenz, Marketing VP de Danone, així ho afirmava en una entrevista a IPMark: “Tot consisteix a escoltar al consumidor i parlar del que ell està disposat a escoltar, més enllà del que tu vulguis explicar”. 

Les situacions de risc viscudes recentment per les inclemències meteorològiques i desastres naturals han tornat a demostrar el paper fonamental que els social media adquireixen en estats d'emergència. El seu ús s'incrementa significativament en permetre que, en temps real, víctimes, testimonis, professionals i operatius implicats es comuniquin i ofereixin dades actualitzades a la resta de la ciutadania. Al costat de missatges de solidaritat i ajuda, serveis informatius, consells i recomanacions, circulen a més gifs, memes i també rumors en un moment en què la desinformació pot augmentar l'abast de la catàstrofe. 

El proper dia 8 de novembre se celebrarà la tercera edició de la Jornada Almanzora Comparte. En aquesta ocasió, les experiències innovadores en matèria de formació i aprenentatge col·laboratiu que compartirem formaran part de l'àmbit de l'administració pública. Des de l'Institut Nacional d'Administració Pública (INAP), representat per les Escoles d'Andalusia, Múrcia i Catalunya, d'una banda, i el Servei Andalús d'Ocupació (SAE), l'Escola Andalusa de Salut Pública i la Diputació d'Almeria, de l'altra, tindrem l'oportunitat de conèixer diferents iniciatives basades en l'intercanvi de coneixement. A la tarda comptarem amb la presència de Miguel Lorente Acosta, expert en medicina legal i en temes relacionats amb la igualtat i la violència de gènere que segurament és el principal atractiu d'aquesta edició pels assistents. 

Al 2009, l’editor de Cinema Scope (a més de guionista i ex programador del Festival de Locarno) Mark Peranson va dividir l’ecosistema dels festivals en dos: d’una banda, el festival de negoci i de l’altra, el festival de públic. El primer es caracteritzava per un pressupost elevat per a la seva organització, un bon nombre de presències acompanyant les estrenes (la majoria d’elles mundials i internacionals) i, sobretot la presència d’un mercat o activitat comercial intensa dins del seu marc. El segon model, pel contrari, amb menor pressupost mancava de capacitat per atraure lògicament estrenes, presències i la seva participació dins de la indústria era més aviat escassa o nul·la. 

D'entre els infinits atractius que ofereix un festival com Sitges per als amants del cinema, fantàstic (o no), trobem també xerrades professionals com les organitzades pel Film Hub. En aquest article comparteixo de manera breu una síntesi de la sessió titulada "Quant val una pel·lícula?", que es va convertir en una interessantíssima masterclass sobre com es compren, es venen i s'estrenen avui dia les pel·lícules. 

No diré res nou si destaco que en els darrers anys i, especialment des del passat 8M, la presència i reivindicació feminista és més present a l’espai públic i als mitjans. La veu de dones amb diferents perfils i professions no només s’ha fet visible la televisió o mitjans tradicionals, també té una especial ressonància a Internet i les xarxes socials. És en aquest context que he començat a observar el treball d’algunes dones que mitjançant el dibuix, (il·lustració o còmic) tracten qüestions obertament feministes. 

La pregunta li va fer el Jorge Martínez al Toni Segarra a la primera trobada presencial del nou Màster Universitari d'Estratègia i Creativitat en Publicitat de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que va començar la seva docència el dia 17 d’octubre. Quines respostes tenen aquests dos creatius sobre la situació del sector i del talent publicitari? 

Comparteixo amb satisfacció com la col·lecció «Dircom» d'Editorial UOC acaba de ser premiada amb el segell de Qualitat en Edició Acadèmica (CEA-APQ), reconeixement a la visió de la nostra universitat que posa el focus en una de les realitats clau de la comunicació. Soc dels que creu que qualsevol entitat o comunitat és sensible a enriquir les seves dinàmiques d'informació com si es tractés d'un laboratori d'expressió en què assajar, innovar i reinventar estigui a l'ordre del dia dels grups. Humilitat i autoconeixement de les organitzacions per dissenyar i desenvolupar millor qualsevol pla de comunicació que pugui fer brillar els seus valors de marca.

Recordeu com era la vostra vida fa vint anys —sense Google—? Tant si ets estudiant, acadèmic, comunicador o documentalista, com era el dia a dia? Abans de seguir llegint fes uns segons de pausa i un petit retrocés en el temps. L’accés a la informació no era immediat, la consulta d’enciclopèdies i els viatges a la biblioteca devien ser freqüents i la tipologia i quantitat de fonts d’informació utilitzades era totalment diferent. Per altra banda, no deixàvem rastre digital i gaudíem d’una major privacitat, tot i no tenir la immediatesa, la rapidesa i la resposta a qualsevol pregunta —com ens hi ha acostumat Google, tot i que segurament no obtenim la millor resposta a la primera pàgina de resultats.