Els joves i adolescents sempre estan en el punt de mira en relació amb el seu consum de mitjans digitals. Un dels tòpics més estesos és que estan disposats a qualsevol cosa a canvi d'obtenir un like, fins i tot a arriscar la seva vida… A propòsit d'aquest extrem, em van preguntar fa poc per què els joves estaven disposats a arriscar la seva vida per fer-se un selfie. La qüestió tenia relació amb la notícia sobre una noia que s'havia quedat penjant d'una cornisa mentre es feia una fotografia i va haver de ser rescatada pels Mossos d'Esquadra.

L’enfortiment de la democràcia sovint es vincula a rendició de comptes, transparència i govern obert. La rendició de comptes de les administracions públiques està subjecte a la publicació periòdica d’informació pública, proactiva o sota demanda de la ciutadania. Per tal de fer efectiu el govern obert i que els ciutadans participin en la presa de decisions, han de disposar de dades i informació. Si les dades i la informació es publiquen en formats oberts, aleshores dades i informació es poden reutilitzar per crear valor.  

I ja en fa trenta-cinc que va néixer Televisió de Catalunya i amb la primera emissió del telenotícies (TN) també es va establir una política de preservació i documentació del seu fons creant el Departament de Documentació. Consultar el fons documental de la cadena és una bona manera de saber com ha canviat un país i gaudir del patrimoni audiovisual que té. Les vies de difusió dels continguts com TV3 a la carta o el perfil de Twitter de l’arxiu ens permeten fer memòria de programes, personatges, sèries o efemèrides i són un fons molt valuós per ser analitzat en treballs de final de grau i màster. 

La manera com mengem i ens comportem a taula depèn de cada cultura i dels costums i tradicions establertes. Al llarg de la història, podem veure com han anat evolucionant i han donat peu a una major flexibilització.

Si fa un parell d’anys es parlava de qui i com eren els millennials, ara és notícia la generació Z. Aquest col·lectiu, que també és conegut com a postmillennial, centennial, generació K o postbieber, fa referència als joves de fins a vint-i-quatre anys. Aquesta nova generació, nascuda en ple auge de les xarxes socials, aniria des dels preadolescents fins als joves de poc més de vint anys que començarien a entrar en el món laboral. 

Molt sovint m’arriben dubtes i neguits d’amics, col·legues o coneguts sobre què han de fer amb els videojocs. Els dubtes i les pors sempre acostumen a ser els mateixos: és que no sé res del tema, a quina edat, quant de temps… 

Fa uns mesos vaig publicar un article sobre la protecció dels menors a internet arran de la revisió de la nova Directiva de Televisió sense Fronteres. En aquest article prestava especial atenció al contingut audiovisual que els menors tenen a disposició a través d'internet i en concret a través de plataformes obertes com YouTube. Des de llavors a casa vaig fer alguns canvis en les tauletes, incorporant mesures de control parental. He d'admetre que el meu primer impuls va ser desinstal·lar YouTube de la tauleta, però al cap de poques hores l'app tornava a estar instal·lada, així que el pas següent va ser instal·lar YouTube Kids. 

Sovint sembla que alguns dels pilars de la comunicació científica (com ara les revistes científiques, la revisió per experts, els articles i l’avaluació de la qualitat) són monolítics i estancs, que no han evolucionat des de l’aparició de les primeres revistes científiques, ara ja fa més de tres-cents cinquanta anys. Però això no és veritablement així. D’ençà de l’aparició d’internet, velles i noves profecies han anunciat la fi de les revistes i els monopolis editorials. Molts vaticinis no s'han acomplert i d’altres esdeveniments que han anat tenint lloc reconfiguren, a poc a poc, un sector, un mercat, que està en evolució constant sense preveure encara, segons el meu punt de vista, el punt final, el d’arribada. Us plantejo deu novetats dels darrers dotze mesos que penso que poden marcar algunes de les tendències. Com en tota tria, de nou, els criteris de selectivitat són propis, i no hi ha un ordre de prioritat:  

Fa pocs dies, Netflix va anunciar que no acudiria amb cap de les seves produccions al Festival Internacional de Cinema de Canes a causa de la modificació del reglament del certamen, que exigeix que les pel·lícules de secció oficial tinguin estrena a les sales de cinema comercial de França, la qual cosa implica, per llei, que no podran oferir-se en streaming fins passats trenta-sis mesos de la seva estrena.