Al mercat superpoblat de la informació, els mitjans de comunicació compren els conceptes als majoristes més llestos, als més entrenats. Després que ens expliquessin la crisi econòmica com si es tractés d'una catàstrofe natural, ara han posat en voga l'apel·latiu “tecnòcrata” enfrontat a “polític”.

En el moment de redactar aquest article, la continuïtat del programa La noria a la graella de Telecinco penja d’un fil  ja que s'ha quedat sense anunciants. El detonant d'aquesta insòlita desbandada? L'entrevista retribuïda que aquest espai de Telecinco va realitzar el passat 29 d'octubre a la mare d'un delinqüent convicte.

La informació disponible per als ciutadans en temps d’eleccions és un element clau per a un exercici conscient de les seves decisions sobiranes. Alguns canvis, viables  a dia d’avui tant des del punt de vista tècnic com pressupostari, podrien millorar la qualitat de la nostra democràcia.

Actualment la publicació de continguts d’accés obert de revistes acadèmiques i de divulgació encara no és una pràctica habitual a totes les universitats, i és així per diferents motius: manca de confiança en la difusió de continguts per part dels autors, reticència a l’hora de compartir coneixement, desconeixement de quines són les possibilitats que ofereix el reaprofitament dels continguts publicats en obert. 

Quina va ser la primera agència de publicitat a Espanya i com treballava? Quins suports utilitzava la publicitat al segle XIX? Eren creatius els anuncis a principis del segle XX? Aquestes i moltes altres preguntes relacionades amb els orígens de la publicitat moderna troben resposta a l’exposició “Publicitat a Catalunya 1857-1957 Roldós i els pioners”. Cent anys de publicitat ens esperen al Palau Robert de Barcelona. Ens acompanyes?

El passat 26 de setembre començava a Barcelona un curs específic sobre e-City Branding amb un advertiment inicial sobre el mateix títol: es podia haver anomenat City Branding 2.0 (fins i tot 3.0), o City Branding Digital, o... i es limitava a “city”, però el mateix programa delatava una intenció d'abastar àmbits majors, per la qual cosa es podia haver dit també e-Place Branding. La qüestió era emfatitzar com l'entorn “e”, electrònic, digital, obliga a replantejar la manera en què es construeixen i gestionen les marques ciutat, les marques territori, per millorar les percepcions i els posicionaments a diferents nivells (cultural, econòmic, turístic, etc.) i davant diferents públics (intern o extern).

Els canvis econòmics dels darrers anys han comportat una creixent incertesa  en tots i cadascun dels àmbits socials. El panorama mediàtic no en podia ser pas una excepció. La creixent demanda de tecnologia, com l’increment dels smartphones, un consumidor instruït que es mostra cada vegada més exigent, i la mala situació econòmica per la que passen la gran majoria dels anunciants fan que el repartiment del pastís publicitari sigui ara més complex que mai.

Les xarxes socials ens han retornat la capacitat de confiar, cooperar i compartir. I alguns autors coincideixen que no hauríem de limitar aquestes actituds únicament a l'àmbit social. En aquesta línia, empreses com IBM i Boeing ja han aplicat models col·laboratius per llançar nous productes amb bons resultats. Compartint idees, recursos i despeses podrem compartir també beneficis.
 

Fa una estona he encès l'ordinador per primera vegada avui. Després de fer un cop d'ull al correu electrònic, faig el recorregut habitual: començo per Twitter, i d'aquí salto a alguns enllaços, després fullejo alguns diaris i blocs, assenyalo per llegir després un parell d'anàlisis sobre la fi d'ETA i prenc nota a Delicious d'una excel·lent peça del servei de documentació d'un diari, que passo immediatament a recomanar a Twitter. Abans d'arribar al despatx, parada obligatòria al bar a prendre un cafè i mirar com presenta un diari imprès les notícies del dia (d'ahir). Ja en el meu lloc de treball, veig en el meu “Calendari del contribuent” que avui toca enviar article a COMeIN, i penso en com ha canviat la manera en què consumeixo i consumim notícies.

En relació directa al sector televisiu es calcula que els europeus destinen prop de quatre hores diàries a veure la televisió. Si a aquesta dada afegim el progressiu augment de possibilitats que estan oferint els serveis de comunicació sota demanda per a diversificar l'oferta audiovisual a la llar, se'ns presenta un nou escenari que ha estat considerat i comença també a ser recollit per legisladors com a nova via d'impuls del sector.

 
Diferents iniciatives s'han adoptat ja a nivell Europeu per a incentivar i regular el sector a través d'aquests nous mitjans i han començat a ser transposades als diferents estats membres.