Durant els moments més durs del confinament provocat per la COVID-19 es van fer populars algunes accions i imatges de marques que prenien posicions respecte a la seva activitat en el context de la pandèmia. D’altra banda, múltiples materials gràfics han estat desenvolupats per informar, cridar l’atenció sobre el tema, etc. Quin ha estat el paper del disseny i el branding? En aquest article comento alguns exemples que poden servir per a la reflexió sobre el tema.

El 27 d’agost d’aquest 2020 es va celebrar el 250è aniversari del naixement del filòsof alemany G. W. F. Hegel. És una ocasió propícia per revisar aquells postulats de la filosofia hegeliana que apel·len al paper mediador del llenguatge i de la comunicació en el progrés humà, i que estan recobrant certa actualitat des de posicions pragmàtiques i evolucionistes. Aquest article mira d’elucidar les claus de la seva importància en el debat filosòfic i científic actual.

Durant molts anys ens hem acostumat a entendre i explicar el canvi climàtic com tot allò que passa al nostre planeta: escalfament global, inundacions, incendis, desforestació, pluja nuclear, extincions, desaparició accelerada de la biodiversitat... Amb el temps i la contínua degeneració dels ecosistemes terrestres, hem començat també a conèixer la seva dimensió experiencial: guerres, migracions forçades, pobresa, col·lapse del sistema alimentari... Finalment, a cop de pandèmia, vam comprendre que les conseqüències del canvi climàtic no ocorren només en països distants, a les tortugues i als ossos polars. Ens afecten a tots, són terribles i ens estan matant.

El 1899 Thorstein Veblen va escriure La teoria de la classe ociosa com a crítica d’una societat nord-americana que al cap de dues dècades es convertiria en l’anomenada societat de consum. Durant aquells feliços vint (roaring twenties) es va inflar el que seria una de les bombolles econòmiques més sagnants i, un segle més tard, després dels mesos en què ens hem vist en l’obligació de romandre en bombolles físiques pel confinament, parlar de consum en singular pot revelar-se insuficient.

El proppassat agost ens va deixar una de les figures que més ha fet per integrar la creativitat en tot allò que envolta la nostra vida quotidiana, en especial en els espais relacionats amb el món de l’aprenentatge. Des d’aquestes pàgines no podíem deixar passar l’oportunitat de fer-li un petit homenatge. Sir Ken Robinson, autor i gran comunicador anglès establert a Califòrnia, ha estat un dels investigadors més influents en l’educació d’ençà que va començar el segle XXI.

En el context actual de pandèmia, però també de crispació política, han circulat nombroses informacions falses l’origen de les quals es troba en contingut generat des de comptes que parodien algun conegut personatge de l’esfera pública, habitualment des de Twitter. En alguns casos s’han arribat a suspendre alguns comptes, acusats de jugar a la confusió amb una persona real. Aquesta desconfiança informativa sol passar per alt la diversitat de tipologies, contextos i rols que tenen els personatges paròdics en xarxes socials. En aquest article em proposo fer una aproximació inicial a aquest fenomen, més complex del que sembla a primera vista.

La pandèmia que ha marcat aquests darrers mesos, particularment en els moments de confinament més estricte, ha suposat un destacat increment de l'activitat online. De la mà d'aquest fenomen, també ha crescut la cara més negativa de la interacció via Internet: la ciberviolència. La investigadora Leila Mohammadi analitza la victimització de les dones joves en aquest context. 

Vam dedicar un article fa unes setmanes a remarcar la importància de la comunicació de proximitat per entendre la realitat que ens envolta en temps de crisi i participar en les nostres societats. En aquest aprofundim en els reptes que el periodisme de proximitat ha d’afrontar per sobreviure, com la gran dependència de la publicitat i la legislació vigent.

Qui no ha sentit mai l’expressió «Els nadons venen amb un pa sota el braç»? Però els temps canvien i ara podríem dir que «Els nadons venen amb una eina tecnològica sota el braç» atès que, de manera sorprenent i a molt curta edat, les nenes i els nens fan anar amb gran facilitat qualsevol dispositiu mòbil.

En ple confinament i context de pandèmia, les plataformes socials han tornat a protagonitzar un profund debat entorn de la seva actuació davant la difusió del discurs de l’odi que es pot produir en aquests espais de comunicació. Un debat en el qual actors polítics i econòmics s’han anat pronunciant, juntament amb usuaris i agents relacionats amb les empreses tecnològiques. La discussió s’ha vist marcada per arguments que han enarborat la defensa de la llibertat d’expressió i la limitació de la censura davant d’altres que advoquen per la necessitat d’intervenir per frenar els missatges d’odi.