Aquest mes de maig he tingut l'oportunitat d'atendre diferents grups d'estudiants que estaven realitzant el seu Treball Fi de Grau sobre els canvis que està vivint el sector televisiu amb la irrupció de les plataformes de vídeo sota demanda (VOD) com Netflix, HBO, Amazon, Disney +, Apple, Filmin, (...). 

Disseny i xarxes socials. Sembla una bona combinació, oi? Doncs la veritat és que no és una relació que s’hagi estudiat a fons des de la perspectiva acadèmica. El proper dia 18 de juny en parlarem a la Jornada Experiències de transició: Oportunitats i reptes dels social media en l'àmbit del disseny dintre del marc de la Barcelona Design Week. En aquest article en faig un breu avançament. 

Per garantir principis com la llibertat, la igualtat, la proporcionalitat o el pluralisme, la propaganda política i l'ús dels mitjans de comunicació en campanya electoral es troben regulats en el nostre sistema democràtic. No obstant això, en un entorn canviant com és el que caracteritza la comunicació digital, sorgeixen situacions i pràctiques noves en un context globalitzat en què alguns límits es desdibuixen sent difícils d'acotar i fins i tot controlar. Així, mentre diferents plataformes i iniciatives advoquen per fomentar una major transparència, la difusió de fake news que afecten la política cobra protagonisme. 

Són pocs els mitjans de comunicació que s’adrecen als infants i joves. El projecte d’educació i formació mediàtica eduCAC liderat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) i adreçat a tota la comunitat educativa, vol ser una iniciativa continuada i sobretot proactiva. En el complex ambient informatiu actual, on l’ús i l’abús de les pantalles de mòbil i tauletes és una realitat i els nous consums de mitjans són un fet, cal ajudar a: distingir les fonts, els canals, a identificar la credibilitat de qui emet, a detectar quina confiança mereix des del punt de vista personal/individual una informació. En altres paraules, formar a uns joves consumidors amb esperit crític, que reconeguin les garanties i els beneficis que aporta el periodisme de rigor, que fa ús del codi deontològic i aconseguir que aquestes facin un consum responsable dels mitjans. 

En termes televisius, l’any 2019 serà recordat en bona part per la finalització de sèries tan estimades i alhora amb etapes finals tan criticades des del propi fandom com Joc de Trons o Big Bang Theory. Però aquest cop vull fixar-me en una sèrie de llegat quasi infinit i tampoc  exempta de polèmica entre els fans. La vostra pròxima parada, de nou… La dimensió desconeguda.  

Rosa Romà, recentment reelegida Degana del Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya, comparteix la seva visió del sector de la comunicació i el màrqueting, i apunta una nova etapa de l'associació professional que presideix, apostant per la innovació i la creativitat com a elements clau per diferenciar el sector dins el panorama internacional. 

El passat mes d'abril el Consell de la UE adoptava la coneguda com a Directiva del Copyright que pretén establir un marc de garantia de protecció dels drets dels autors en el context actual. La seva tramitació no ha estat exempta de polèmiques i enfrontaments per la forma en la qual planteja donar resposta als reptes que la societat digital presenta a l'hora de respectar la propietat intel·lectual. Els opositors a les indicacions marcades des de la Directiva només poden ara fer pressió per incidir en la forma en què cada Estat membre transposa aquesta norma al dret nacional. 

El cinemagraph és un recurs gràfic que neix de la hibridació, fonamentalment de la fotografia i el vídeo, tot i que també intervé el disseny, la computació, la cinematografia o la comunicació entre altres disciplines, donant com a resultat una imatge fixa, però en què s'observa una petita regió en moviment; un detall subtil en bucle que atrapa la nostra mirada.

Un cop coneguts els resultats de les darreres eleccions generals espanyoles celebrades el 28 d'abril de 2019 i a la vista de l’adveniment immediat de les eleccions locals i europees, és un bon moment per obrir una reflexió no tant sobre els resultats obtinguts per les diferents formacions polítiques com sobre de quina manera el control de la informació actua com a clau de volta en la qualitat democràtica d’un país. Prenem com a exemple la gestió política del canvi climàtic i la transició energètica.