El dia 20 d'octubre se celebrava el Dia Mundial contra el Càncer de Pit. Un mal que afecta, només a l'Estat espanyol, més de cent mil dones. Cada any s’hi sumen vint-i-set mil casos. Xifres que fan reflexionar i que ens han dut a remenar l'arxiu fotogràfic personal per recuperar unes imatges que just fa un parell de mesos han complert un any. Un any des que vam decidir, mitjançant la fotografia, donar suport a la lluita contra aquesta malaltia. 

Comencem amb humor perquè el tema és molt seriós. Recordeu aquell acudit d’un català que vol publicar una esquela per a la seva dona? «Posi: Montserrat ha mort». El de la funerària li diu: «Senyor, les cinc primeres paraules són gratis». I l’home contesta ràpidament: «Ah, sí? Doncs posi: Montserrat morta. Venc Opel Corsa». 

L’any 2011 un grup d'investigadors de la Universitat de Chicago va conduir un curiós experiment sobre el comportament social de les rates. Consistia a observar dues rates en una arena, una lliure i una altra tancada en una gàbia. Per a sorpresa dels investigadors, després d'algunes sessions d'observació, les rates lliures van aprendre a obrir intencionadament la gàbia i alliberar el seu congènere. Però encara més sorprenent: quan se les va col·locar davant de dues gàbies, la primera amb una rata i la segona amb un tros de xocolata, les rates lliures van escollir obrir ambdues gàbies i, en la majoria dels casos, van compartir la xocolata. Per als investigadors responsables de l'experiment la conclusió era irrefutable: les rates mostraven empatia.  

El Procés i la quasi independència de Catalunya han portat a una eclosió de memes a les xarxes i a un considerable ús de l’humor satíric o absurd en la majoria dels casos. Què fa que una situació de gran tensió social i política empenyi de manera desmesurada aquests tipus de missatges?

L'accés dels ciutadans a la informació pública és un dret als països democràtics. Recullen aquest dret en la seva legislació. La publicitat activa és una via d'accés. La sol·licitud és l'altra. En tots els casos, les administracions públiques necessiten tenir organitzats i ben classificats els seus documents, per garantir el subministrament d'informació de qualitat. Però, com s'aconsegueix això? 

Amb aquesta frase vull començar un article de reflexió sobre el paper de les xarxes en moments crítics, o d’intensa emocionalitat col·lectiva com els que hem viscut darrerament en diversos moments a llocs com Barcelona. Aquests mitjans ens apropen? Ens ajuden?

Parlar de subtileses a dos dies de l’esbombat xoc de trens de l’1-0 pot semblar un contrasentit, però ho faré. Primer, perquè la millor manera de resoldre les pròpies contradiccions és abordant-les. I segon, perquè aquesta metàfora ferroviària mai no m'ha semblat molt encertada per descriure l'escenari que ha marcat l'agenda política catalana i espanyola durant els últims mesos.

Un dels senyals inequívocs que l’estiu s’acaba i que la rutina torna és trobar-se el nou catàleg de l’Ikea a la bústia. I és que aquesta multinacional sueca, amb una trajectòria de més de vint anys al nostre país, s’ha convertit en una de les marques més estimades pels consumidors d’arreu. Enguany s’han imprès més de dos-cents milions d’exemplars del catàleg, deu milions dels quals s’han repartit per tot l’Estat espanyol, i s’han traduït a vint-i-nou llengües. 

En el número 4 de la revista ‘SFX’, en la qual tinc el plaer i honor de col·laborar amb la columna d'opinió Sense of Wonder, vaig publicar un comentari sobre el que semblava que podia ser una de les notícies de l'estiu i que té a veure amb les sinergies entre els diferents mitjans en el panorama actual de l'entreteniment.