Juny és el mes de la creativitat publicitària per excel·lència perquè se celebren dos dels festivals més importants del sector: El Sol i Cannes Lions. A propòsit d’aquest darrer, el Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya va reunir el passat 5 de juliol a quatre professionals de primer nivell per analitzar les tendències detectades i descobrir-nos com s’està transformant la professió.

En un article publicat el passat mes de maig a Retina, suplement d'economia d'El País, Guillermo Vega efectuava una encesa defensa de l'ús de la llengua pròpia (en el seu cas el castellà) contra l'abús d'anglicismes innecessaris que s'instal·len en el nostre bagatge comunicatiu quotidià, quan ja disposem de les paraules adequades. Però, què passa quan no és el cas? Sobre això vull reflexionar en aquest article. 

La visualització dinàmica de dades i processos té un paper fonamental en molts àmbits professionals i acadèmics ja que permet no només observar, pas a pas en el temps, l'evolució d'un sistema o fenomen en estudi, sinó obtenir diferents visualitzacions de les mateixes dades, representar mitjançant animació un fenomen, possibilitar la interacció de la visualització amb l'usuari, la simulació de sistemes, etc. 

És la mateixa sensació que experimentàvem cada desembre a l'espera de l'espot de Freixenet. Aquesta curiositat i entusiasme d'uns anys ençà l'hem traslladat a l'arribada de l'estiu i amb ell, la campanya d'Estrella Damm. 

L'erosió de la confiança explica moltes coses de la realitat política actual, des de la desafecció al populisme rampant passant per la polarització extrema. Encara que la confiança sigui considerada un intangible, pot mesurar-se. En aquest article expliquem com fer-ho i et convidem a descobrir a quin nivell està la teva confiança en els polítics. 

Fa dos mesos comparteixo casa meva amb uns quants unicorns. Davant el meu desconcert, s'han instal·lat còmodament en els racons més insospitats de la casa. Ronden pel pati, s'amaguen als armaris i a les caixes de galetes, amorren els seus musells entre les flors del jardí i els coixins de l'habitació de la Sara. És ella, la Sara, qui m'explica, amb la irreverent saviesa d'una nena de quatre anys, que els unicorns són animals màgics, que volen i que viuen en el bosc, on parlen un idioma estrany i s'alimenten de flors i gelats de color rosa. 

La localitat navarresa de Tudela ha estat la seu, per segon any consecutiu, del certamen “Lo que Viene”, una cita organitzada per l'Associació d'Informadors Cinematogràfics d'Espanya (AICE) que reuneix a la indústria i premsa especialitzada en cinema i sèries per avançar alguns de les estrenes més destacades en el segon semestre de l'any.  

Escric aquest article poques hores després del lliurament dels premis publicitaris d’El Sol. Aquest festival, en 33 anys d’història, ha anat evolucionant des de la seva primera edició a Marbella. Durant aquest període ha canviat d’ubicació, passant per Sant Sebastià, Bilbao i Madrid, i s’ha obert als països llatinoamericans. L’essència, però, no ha canviat, es premien les millors idees.