Arribem al final d’any i proliferen les llistes amb el resum del més destacat en tots els aspectes de la nostra vida. Llistes de tota mena, en tots els àmbits. Tenim realment una relació curiosa amb les llistes, objecte de polèmiques inacabables sobre què queda dins, què fora i per què aquest ordre i no un altre. Per què són tan populars les llistes? En el meu cas, la meva relació amb les llistes és complicada, i els dedico aquest article.

A mitjan 2023, la presidenta del Fons Nacional d’Innovació italià i experta en polítiques digitals, Francesca Bria, advocava per una eina com Twitter, però de base pública, oberta i plural. Llavors, els canvis recents en la propietat d’aquesta plataforma, ara denominada X, preocupaven i estaven comprometent els valors democràtics, la sobirania digital i l’interès públic, segons Bria en una entrevista a Frankfurter Allgemeine Zeitung.

Els darrers dies del novembre passat, vaig tenir el privilegi de participar en l’esdeveniment Music Futures, organitzat per l’Área de Nuevas Identidades Musicales y Audiovisuales (ANIMA) amb la coordinació de l’experta professional i acadèmica Isabel Villanueva, a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). Durant aquesta trobada, vam comptar amb la presència destacada de Gigi Johnson, experta analista de la transformació digital en el món de la música, qui va dirigir el Center for Music Innovation de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA) i va exercir la docència a l’Herb Alpert School of Music de la mateixa universitat.

El passat 20 de novembre va tenir lloc el primer seminari organitzat per l’equip del projecte de recerca eHealthLit4Teen, titulat «Desinformació, salut mental i xarxes socials: estratègies per acompanyar els i les adolescents». Hi van assistir docents i altres professionals de l’àmbit educatiu que treballen amb adolescents. La sessió va estar moderada pel professor Ferran Lalueza i va tenir dues parts: en la primera, la investigadora principal del projecte, Eulàlia Hernández, va presentar-ne els primers resultats; en la segona, les periodistes Núria de José i Sílvia Loewe van oferir, respectivament, una xerrada i un taller sobre desinformació.

El passat estiu, vaig llegir Dune (Herbert, 1965) a quaranta-dos graus a l’ombra. Durant la lectura desitjava canviar la samarreta i els pantalons curts per un dels artefactes de supervivència de la novel·la: els destilcossos dels fremen, perfectament adaptats al clima desèrtic del planeta Dune. Viure un estiu postsequera com el que hem tingut al nostre planeta ens hauria de fer reflexionar sobre les condicions climàtiques, tal com fa Frank Herbert a la seva novel·la. Tot seguit, us comparteixo la meva reflexió, explorant un objecte creat per l’autor com a exemple de disseny-ficció, i comparant-lo amb altres prototips que exploren la crisi climàtica més enllà del món literari de l’autor.

Le Corbusier va publicar el 1924 La ciudad del futuro, una obra fonamental del planejament urbà i rural modern. El llibre subratlla el creixement incontrolat de les ciutats i proposa els principis bàsics del que considera la ciutat del futur. El 1965, Jean-Luc Godard presenta la pel·lícula de ciència-ficció Alphaville, una icona del moviment nouvelle vague en la qual el director francès ens presenta una ciutat futurista sota la trama d’un agent secret enviat a Alphaville per assassinar el fundador de la ciutat, el científic conegut com a professor Von Braun.

Fa uns dies, la companya Silvia Martínez va escriure un primer article sobre la desinformació al voltant de la nova guerra entre Israel i Palestina, i com s’ha fet una crida renovada a les plataformes i xarxes socials per tal que facin el màxim (i encara una mica més) per evitar que la desinformació faci encara més difícil qualsevol sortida no violenta.

El documental és un gènere que traspua realitat i veritat per se. En Joan Gonzàlez és un dels professionals que el coneix més bé. És el fundador i director del DocsBarcelona, el festival de documentals que té lloc cada mes de maig a la Ciutat Comtal. També és l’ideòleg d’una nova plataforma audiovisual que busca introduir, sense matisos, el documental dins el món educatiu: Nextus.

El primer Seminari d’Estudis Culturals de GAME (Grup de Recerca en Aprenentatges, Mitjans i Entreteniment) va permetre posar en comú projectes, debats i idees al voltant d’un camp de recerca que permet articular el pensament amb la intervenció política i social. La ponència principal va ser a càrrec de Toby Miller, que va posar sobre la taula els elements per definir els estudis culturals a partir de dos autors: el filòsof Bruno Latour i l’historiador Roger Chartier.

Les noves tecnologies no només ofereixen un control inèdit sobre les nostres vides, sinó que en condicionen les conductes. La nova febre contemporània per les narratives apocalíptiques es diferencia d’una tradició que és tan antiga com ho són la literatura, el cinema i la ràdio per un fet esgarrifós: les formes apocalíptiques actuals es produeixen en l’esfera d’allò real o, fins i tot, la superen mitjançant tecnologies com els videojocs o la intel·ligència artificial.