Les recents modificacions legislatives en matèria de privacitat i comunicacions electròniques imposen noves restriccions al sector de la publicitat digital en matèria de cookies i publicitat comportamental. En què consisteix aquesta modalitat publicitària i quins són els seus límits? Francisco Pérez Bes ens ho explica en l'obra La publicidad comportamental online.

Deixant de banda els catàlegs bibliotecaris, col·lectius o no, la majoria de grans bases de dades documentals han estat tradicionalment de pagament, per la qualitat i per la inversió duta a terme per editorials o societat dites a voltes “no de lucre”. Això ha fet que, per a grans estadístiques, cerques documentals exhaustives i fins i tot per a l'avaluació per part d'institucions públiques, hagin estat referents. Seria el cas, per exemple, de Chemical Abstracts, ara reconvertit en la majoria d'usuaris com a Scifinder.

Aquesta és la segona entrega de l'entrevista mantinguda amb Jaume Ripoll, director de filmin, sobre el sector del Video on Demand (VoD) a Espanya. Hi abordem qüestions clau relacionades amb els nous models de negoci de la distribució sota demanda i també sobre el paper determinant que té la protecció dels drets d'autor a Internet. El curs 2012-13, filmin es convertirà en partner de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) per posar en marxa el primer postgrau que s'ofereix a Espanya sobre distribució audiovisual i nous models de negoci, que comptarà amb la participació dels principals portals de VoD actius al nostre país.

Moritz ho està fent molt bé. És un d’aquells pocs casos en què una petita marca es converteix, en relativament poc temps, en el que Kevin Roberts anomenaria una Lovemark. Aquesta cervesera ha sabut fidelitzar el seu públic, sobretot a través de les xarxes socials, mimant-lo, fent-lo sentir especial i, el més important, fent que se senti part d’una comunitat.

La comprensió i la governança d’un món profundament interconnectat plantegen reptes inèdits. Un dels principals desafiaments cientificotècnics del futur proper és la creació d’una nova generació de sistemes d’informació globals, radicalment innovadors, per a fer front a aquests reptes.
 

Març va ser un mes intens per als apassionats de la viralitat. Quan encara no ens havíem recuperat del ciber-terratrèmol que va suposar el vídeo documental sobre el guerriller ugandès Joseph Kony  (el més vist en la història digital, en superar el centenar de milions de visites en sis dies), la marca madrilenya Loewe es convertia en trending topic al nostre país per un documental publicitari aparentment incoherent amb la imatge construïda des de 1846.

Els Jocs Olímpics d’estiu són un esdeveniment informatiu de primer orde i s’han convertit en un camp d’experimentació de nous mitjans i avanços tecnològics. En els 20 anys que van des dels Jocs de Barcelona de 1992 fins als que se celebraran a Londres en juliol de 2012, els principals canvis han vingut de la mà de la distribució digital del missatge.

La múltiple eclosió de nous perfils professionals gestats en el si de la denominada web social és un fenomen imparable. Ja vaig comentar fa uns mesos la figura del community manager i la falta de consens existent entorn de les seves funcions. És el torn ara del content curator, el qual, a diferència de l’anterior, té el seu paper molt més ben definit encara que potser no és tan nou com alguns es pensen.

L’art és inútil. No ho dic jo, ho va dir Oscar Wilde. També ho diria més tard Paul Auster, parlant de literatura: “Sens dubte, és una estranya manera de passar-se la vida: tancat en una habitació amb la ploma a la mà, hores i hores, dies i dies, anys i anys, esforçant-te per omplir unes quartilles de paraules amb l’objectiu de donar vida a allò que no existeix… excepte en la teva pròpia imaginació”.

Gestionar els riscos i els documents té més transcendència de la que ens puguem imaginar. En pensar en què pot ocórrer si aquesta gestió manca, ens en farem una idea més precisa.