Amb el suport econòmic de "la Caixa", el juliol de 2012 vam tenir ocasió de convidar Christy Dena a inaugurar el congrés internacional BCN Meeting 2012. Acadèmica, guionista i dissenyadora, Dena és una de les majors expertes mundials en el concepte de transmedia. Aquest és el segon i darrer lliurament de l'entrevista que li va fer la periodista Maria Sanz juntament amb el professor Antoni Roig, autor d'aquesta adaptació per a COMeIN.

L'increment del consum domèstic de videojocs, jocs de taula, televisió i cinema és un símptoma evident de la nostra creixent reclusió a casa, la qual cosa ofereix nous reptes i oportunitats als comunicadors i creadors de continguts d'entreteniment.

Manllevo la famosa frase dels Dupond i Dupont, aprofitant que fou un 10 de gener que va aparèixer per primer cop en Tintín, per a continuar donant voltes com a eina de debat a l’article del company Dani Aranda, on venia a ser crític amb l’actual sistema de comunicació científica. Voldria aportar algunes reflexions més, no noves, sinó complementàries, a aquest debat.

En les darreres dues dècades s’han explorat diferents tipus d’estratègies amb l’objectiu d’identificar de manera automatitzada els conceptes que són presents en continguts de caràcter especialitzat o bé de recent aparició i que són susceptibles de marcar tendència en tecnologia, consum, política, comunicació o informació en general. La novetat sempre genera interès, i la identificació de la paraula nova no sempre és una tasca senzilla de dur a terme.  

Les xarxes socials són femenines. Així ho manifesten les dades del IV Estudi sobre xarxes socials realitzat per IAB Spain i publicat aquest gener.

Durant els dos darrers mesos, analistes saberuts han interpretat minuciosament els resultats electorals del 25-N intentant trobar les claus que expliquin la inesperada ensopegada de CiU. Aquí, humilment, ens hem centrat en un mer detall: la mirada del candidat en el cartell de la campanya. Tal vegada no es consideri un aspecte clau, però resulta simptomàtic i suggeridor.

El passat 15 de novembre va tenir lloc la primera jornada de recerca al si dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC. L'objectiu principal era posar en comú totes les línies de recerca que s’estan duent a terme per part del professorat dels esmentats Estudis.

Els publicitaris som grans mastegadors de paraules del nostre argot professional. Estirem anglicismes com si fossin xiclets, fem bombolles amb neologismes i de vegades ens peta a la cara part de la terminologia bèl·lica que usem (estratègia, target...). Quan sembla que hem perdut el sabor venedor d’un concepte, el llencem a la paperera, en desemboliquem un de nou i de seguida ens el duem a la boca.

Fa uns mesos el vaticanleaks, amb la filtració dels documents de la Santa Seu, obtenia ressonància en els mitjans. Ara l’atenció ha passat del grall del particular corb del Vaticà a les piulades del compte del Papa a Twitter. I és que els tweets que ha començat a publicar en @pontifex han despertat l’interès de milers d’usuaris del social media però també de la premsa. Darrere de la inauguració del compte descobrim una tàctica de seqüenciació de la informació i una singular estratègia comunicativa que han aconseguit generar de moment expectativa i moltes preguntes per respondre.

Des de fa molts anys diferents instàncies institucionals i acadèmiques han vingut assenyalant la informació i el coneixement com a via per a generar riquesa i competitivitat. Ja en l’Agenda de Lisboa (2000) es parlava de convertir l’economia de la UE en la més avançada i competitiva del món mitjançant el coneixement. L’any 2003 la Directiva 2003/98/CE apuntava la reutilització de la informació del sector públic com una via a explotar, perquè contribuís al creixement de la producció de continguts i a crear ocupació. I a Espanya, com es traslladen aquestes inquietuds?