Els Jocs Olímpics d’estiu són un esdeveniment informatiu de primer orde i s’han convertit en un camp d’experimentació de nous mitjans i avanços tecnològics. En els 20 anys que van des dels Jocs de Barcelona de 1992 fins als que se celebraran a Londres en juliol de 2012, els principals canvis han vingut de la mà de la distribució digital del missatge.

La múltiple eclosió de nous perfils professionals gestats en el si de la denominada web social és un fenomen imparable. Ja vaig comentar fa uns mesos la figura del community manager i la falta de consens existent entorn de les seves funcions. És el torn ara del content curator, el qual, a diferència de l’anterior, té el seu paper molt més ben definit encara que potser no és tan nou com alguns es pensen.

L’art és inútil. No ho dic jo, ho va dir Oscar Wilde. També ho diria més tard Paul Auster, parlant de literatura: “Sens dubte, és una estranya manera de passar-se la vida: tancat en una habitació amb la ploma a la mà, hores i hores, dies i dies, anys i anys, esforçant-te per omplir unes quartilles de paraules amb l’objectiu de donar vida a allò que no existeix… excepte en la teva pròpia imaginació”.

Gestionar els riscos i els documents té més transcendència de la que ens puguem imaginar. En pensar en què pot ocórrer si aquesta gestió manca, ens en farem una idea més precisa.

En un article anterior vam exposar un context que descriu un important desfasament entre l'escola i la societat en general, i les pràctiques digitals culturals dels menors amb l'educació en les competències mediàtiques en particular. Amb l'eclosió de la tecnologia sempre ha sorgit un efecte fascinant, amb una repercussió tant individual com col·lectiva. Va passar amb el foc, el telègraf, l'electricitat, la televisió o Internet. Però portem massa temps amb un llarg debat sobre els usos i no usos de les TIC, que ja ha quedat obsolet.

A la xarxa hi ha menys barreres per als que tenen una discapacitat visual. Poden llegir i navegar per webs accessibles, i gràcies als programaris desenvolupats per a ells, cada vegada ho poden aconseguir d’una manera més ràpida tot guanyant en comoditat i autonomia. Tot i els avenços, encara queda molta feina i conscienciació per endavant.

El llop que va intentar matar els tres porquets ha mort i la família de porcs és detinguda i jutjada. The Guardian desplega una cobertura multiplataforma. S'informa de cada pas del procés en premsa, web, tabletes i mòbils mentre l'audiència reacciona i pren partit a les xarxes. Amb la frase “The Whole Picture” acaba el vídeo promocional.

L'anunci és un aparador dels reptes del periodisme actual, de l'exigència de ser immediats però alhora precisos, d'adequar el missatge a cada suport i format i d’estar atents a l'audiència.
 

Aquest és el primer lliurament de l'entrevista que vam mantenir amb Jaume Ripoll, soci fundador de filmin, el passat 1 de març a Barcelona. Hi abordem qüestions clau per al sector del Video on Demand (VoD) com són la pirateria i la vulneració dels drets d'autor a Internet, el paper dels teleoperadors, la importància de les xarxes socials per a donar-se a conèixer i generar comunitat, o la situació del mercat del VoD a Europa i als Estats Units. El curs 2012-13, filmin es convertirà en partner de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) per posar en marxa el primer postgrau que s'ofereix a Espanya sobre distribució audiovisual i nous models de negoci, que comptarà amb la participació dels principals portals de VoD actius al nostre país.

El desenvolupament d’un territori depèn de diversos factors i variables, i hi juga un paper rellevant la informació i el coneixement que s’hi genera. Fer ús d’aquest coneixement i d’aquesta informació, mitjançant la coordinació dels actors que treballen i participen en una mateixa regió, és el què s’ha vingut a denominar intel·ligència territorial (IT). Tot i que la IT engloba més aspectes que la gestió d’informació, aquesta n’és una de les pedres angulars.

En una fotografia panoràmica amb resolució gigapíxel, els detalls més nimis poden ser ampliats i apreciats amb sorprenent nitidesa. A mesura que la tecnologia que permet obtenir-les s'ha anat fent més accessible, han sorgit veus crítiques que alerten sobre l'amenaça que suposa, per a la preservació del dret a la privacitat, la cada vegada més habitual difusió d'aquestes imatges a través d'Internet.