El 1984, després de l'èxit de la pel·lícula Blade Runner, Apple va encarregar al prestigiós director de cinema Ridley Scott la campanya de llançament del seu Macintosh 128K. Scott no va ser el primer a donar el salt del cinema a la publicitat, però aquesta campanya de 60 segons de durada està considerada avui dia una de les campanyes més famoses i reeixides de la història de la publicitat.
 

Un conegut servei de comunicació digital (WhatsApp) va deixar de funcionar  recentment durant unes hores i l’incident va ser un trending topic mundial a Twitter i a altres xarxes socials. Aquesta inactivitat va ser viscuda amb ànsia per molts usuaris d’aquest servei. Deixant de banda aquest fet aïllat, sabem que les tecnologies digitals impacten les nostres vides i el nostre benestar emocional tal com reflexiona la professora Amalia Creus en un article titulat "Felicitat 2.0".

El passat diumenge dia 23 de febrer es va emetre a La Sexta el fals documental Operación Palace, dirigit pel periodista Jordi Évole, que proposava que el cop d'estat que va tenir lloc el 23 de febrer de 1981 al Congrés dels Diputats va ser un muntatge. Es presenta com una trama organitzada pels polítics que té per objectiu garantir l'estabilitat de la recent i feble democràcia i legitimar el paper del Rei com a cap de l'Estat. 
 

El periodisme que inocula Jordi Évole pretén rebentar les entranyes de la corrupció política, sagnar les consciències de l’economia més antisocial i encomanar el clam contra les injustícies.   Ni la soca del periodisme de denúncia ni la del subgènere del mockumentary són noves, però amb el fals documental Operación Palace van rebrotar molts debats latents des del 23-F de fa 33 anys. Un cop passada la febrada mediàtica, ve l’anàlisi de la peça com a virus de comunicació.

La prospectiva cientificotècnica és cada cop més necessària per a les organitzacions i les societats d’un món amb incerteses creixents. Requereix del concurs d’una sèrie d’elements que, adequadament combinats, poden donar forma a projeccions de futur plausibles en molt diversos formats, segons les necessitats dels públics objectius destinataris dels pronòstics. A aquest tipus de projeccions, en tant que productes de coneixement, els falta avançar en la seva estandardització per tal d’assolir una major difusió i acceptació per part dels potencials usuaris, que són molts i diversos.
 

El temps i l’espai han condicionat l’exercici del periodisme des dels seus orígens. En l’actualitat, si bé la multimedialitat i l’hipertextualitat han permès superar les limitacions dels suports convencionals, la immediatesa informativa ha suposat un nou repte. En un context de crisi econòmica, on es multipliquen els emissors i, per tant, la competència, ser el primer site a oferir una història i aconseguir viralitzar-la encara que no estigui verificada significa incrementar audiència i ingressos. L’impacte d’aquesta tendència esquerda fonaments clàssics de la labor informativa.

Documents electrònics ubicats en administracions públiques i empreses de diferents sectors cerquen professionals de la documentació que els sàpiguen gestionar, per a continuar sent testimoni de les activitats organitzatives, i contribuir a la transparència. Requeriment imprescindible és conèixer metodologies de disseny i implementació de sistemes de gestió documentals. Candidats que no compleixin aquest requeriment, abstenir-se: perillen les nostres vides.

Walt Disney va produir durant la Segona Guerra Mundial una sèrie de curts d'animació dedicats a ridiculitzar l'Alemanya de Hitler. Un en concret, titulat Reason and emotion (1943), volia cridar l'atenció sobre un problema al qual s'enfrontaven els Estats Units: la manera en què l'emotivitat del discurs nazi podia danyar la moral dels nord-americans.

A les societats actuals, lliures de moltes de les restriccions morals i culturals del passat, la felicitat sol ser vista com un dels més grans i més desitjats assoliments d'un individu. Tots volem ser feliços, i no ens cansem de buscar fórmules que ens ajudin a aconseguir-ho, sigui a les llibreries o a les  xarxes socials.

Els científics fa molts anys que debatem sobre una dada, un indicador. Tan simple i enginyós com fou creat i tants malsdecaps que ens ha dut. Evidentment, no és altre que el factor d’impacte, una dada que en forma simple ens deia les cites esperades en mitjana per a un article publicat en una revista científica. Una simple dada, freda, i emprada i debatuda durant quasi 40 anys.