Fa uns mesos el vaticanleaks, amb la filtració dels documents de la Santa Seu, obtenia ressonància en els mitjans. Ara l’atenció ha passat del grall del particular corb del Vaticà a les piulades del compte del Papa a Twitter. I és que els tweets que ha començat a publicar en @pontifex han despertat l’interès de milers d’usuaris del social media però també de la premsa. Darrere de la inauguració del compte descobrim una tàctica de seqüenciació de la informació i una singular estratègia comunicativa que han aconseguit generar de moment expectativa i moltes preguntes per respondre.

Des de fa molts anys diferents instàncies institucionals i acadèmiques han vingut assenyalant la informació i el coneixement com a via per a generar riquesa i competitivitat. Ja en l’Agenda de Lisboa (2000) es parlava de convertir l’economia de la UE en la més avançada i competitiva del món mitjançant el coneixement. L’any 2003 la Directiva 2003/98/CE apuntava la reutilització de la informació del sector públic com una via a explotar, perquè contribuís al creixement de la producció de continguts i a crear ocupació. I a Espanya, com es traslladen aquestes inquietuds?

Innovadora i solidaria. Així és UOCom,  l'agència virtual de comunicació corporativa on els estudiants de la UOC poden fer pràctiques professionals, tot donant servei a entitats del tercer sector. Aquesta iniciativa s'integra dins el projecte ComCity, un projecte d'innovació docent que neix per donar resposta a les necessitats d'una part significativa de l'alumnat de la UOC: els estudiants que no tenen disponibilitat per fer pràctiques de manera presencial.

Hem transformat un sistema de comunicació i d'intercanvi de coneixement acadèmic com són, o eren, les revistes científiques en una simple eina d'acreditació i en un negoci. A tall d’exemple, un cas ben recent.

Amb el suport econòmic de "la Caixa", el passat juliol vam tenir ocasió de convidar Christy Dena a inaugurar el congrés internacional BCN Meeting 2012. Acadèmica, guionista i dissenyadora, Dena és una de les majors expertes mundials en el concepte de transmedia. Aquest és el primer lliurament de l'entrevista que li va fer la periodista Maria Sanz juntament amb el professor Antoni Roig, autor d'aquesta adaptació per a COMeIN.

Possiblement el rol de la informació com a element que permet una millor adaptació al medi es pot considerar consubstancial a l’instint de supervivència. Aquesta peculiaritat s’accentua a mesura que la raça humana evoluciona. El llibre Nativos digitales: transiciones de lo impreso a lo digital analitza la competència informacional amb una mirada lúcida i renovada.

Istanbul va ser la ciutat triada per acollir durant l’última setmana d’octubre una de les trobades d’investigadors en comunicació més importants: la Quarta Conferència Europea de Comunicació, organitzada per l’European Communication Research and Education Association (ECREA), que ha congregat a centenars d’acadèmics i experts en l’estudi de la comunicació. Entre els assistents es trobaven quatre professors dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació de la UOC, col·laboradors habituals de COMeIN, presentant resultats de les investigacions en què participen. Són els signants d'aquest article.

Mozilla pot estar fent més per la innovació en el periodisme que mil gurús donant xerrades. En el seu objectiu d'expandir el codi obert, l'obertura i la innovació a Internet, la Fundació Mozilla intenta inocular la cultura de la programació a les redaccions.

En el marc del Postgrau en Distribució Audiovisual: VoD i Nous Models de Negoci que la UOC ha posat en marxa conjuntament amb filmin aquest curs 2012-13, la professora Judith Clares, que n’és la directora acadèmica, ha entrevistat els representants de les principals empreses del sector del Video on Demand (VoD) que operen a Espanya. Aquesta és la primera part de l'entrevista mantinguda amb Josep Monleón, head of content de Wuaki.tv.

Quin és l'impacte social, polític i econòmic d'Internet a nivell mundial? I a Espanya, quin ha estat l'impacte del moviment 15-M a les xarxes socials? Quines regles heurístiques són aplicables al discurs periodístic dels mitjans de comunicació? Poden ser identificades i analitzades en un marc interdisciplinari?