El desenvolupament d’un territori depèn de diversos factors i variables, i hi juga un paper rellevant la informació i el coneixement que s’hi genera. Fer ús d’aquest coneixement i d’aquesta informació, mitjançant la coordinació dels actors que treballen i participen en una mateixa regió, és el què s’ha vingut a denominar intel·ligència territorial (IT). Tot i que la IT engloba més aspectes que la gestió d’informació, aquesta n’és una de les pedres angulars.

En una fotografia panoràmica amb resolució gigapíxel, els detalls més nimis poden ser ampliats i apreciats amb sorprenent nitidesa. A mesura que la tecnologia que permet obtenir-les s'ha anat fent més accessible, han sorgit veus crítiques que alerten sobre l'amenaça que suposa, per a la preservació del dret a la privacitat, la cada vegada més habitual difusió d'aquestes imatges a través d'Internet.

Fa alguns dies vaig topar-me amb un article en què es presentava un recull de l’opinió de diferents ciutadans valencians a propòsit de la per a mi ignominiosa actuació policial del proppassat mes de febrer durant les protestes estudiantils originades al voltant de la situació de l’IES Lluís Vives. Sota l’epígraf “La opinión de los valencianos”, totes elles eren profundament crítiques amb els poders públics i solidàries amb l’actitud dels estudiants i dels manifestants. Jo em sentia emocionat i encantat de la vida llegint-ho perquè, al cap i la fi, estaven dient el que jo volia sentir. Llavors vaig recordar que s’acostava el dia de preparar un article que volia dedicar a com construïm les nostres opinions a partir del que llegim, escoltem i veiem en els mitjans i l’he escollit com a punt de partida.

L'estrena al canal HBO, el juny de 2010, de Game of Thrones, basada en el primer lliurament de la voluminosa sèrie de llibres A Song of Ice and Fire de l'escriptor nordamericà George R. R. Martin, i el desplegament simultani en la web de guies de lectura i altres recursos que anunciaven la complexitat i vastitud de la trama de la sèrie, ha vingut a certificar que l'explotació radical de la infinitud potencial del relat s'ha erigit en un dels trets més destacables de l'actual narració audiovisual destinada al gran públic.

El més important en la comunicació es resol en pocs segons: els primers segons en què estem en contacte amb una altra persona o amb un missatge. Els primers segons en què actuen els mecanismes inconscients i la intuïció solen marcar els judicis que generem sobre l'altre. Aquesta defensa del paper de la intuïció en la comunicació és relativament nova. La història, forjada pels prohoms que consideraven la intuïció un assumpte menor, irrellevant, ha apartat la intuïció i l'inconscient de la línia central del coneixement i els ha convertit en les males herbes que creixen a les vores dels rius.

La innovació pensada en termes de programari lliure fa possible crear de manera oberta i compartida noves opcions de treballar i relacionar-se amb l’entorn, d’organitzar i gestionar la informació disponible diàriament o construir un nou model flexible d’aprenentatge electrònic.

A mesura que Internet ha anat potenciant la seva dimensió social, s'ha incrementat exponencialment el nombre de plataformes que permeten a qualsevol persona amb accés a la Xarxa mostrar-se, donar-se a conèixer, expressar-se i, en definitiva, relacionar-se amb els altres en l'entorn virtual. Així, de la mateixa manera que les empreses van forjant dia a dia la seva identitat digital corporativa, els individus anem construint la nostra identitat digital personal.

En els darrers mesos, tres campanyes publicitàries han reobert la polèmica en el Regne Unit sobre l'abús de les tècniques de retoc d'imatges en anuncis de productes cosmètics. Vulneren també la legislació espanyola aquestes campanyes? Quin sentit té i, sobretot, quines conseqüències comporta l'ús (i abús!) del retoc digital en la publicitat? 
 

Recordo quan feia classe per a futurs químics en una universitat presencial; quant tocàvem el tema de la propietat intel·lectual i industrial, feia aixecar la mà a tots aquells alumnes que voldrien patentar algun dels seus invents, com ara un medicament nou o un procés químic innovador. La majoria aixecaven la mà. A continuació, mentre tenien la mà aixecada, els demanava que aquells que descarreguessin o haguessin descarregat mai un arxiu de la xarxa de forma il·legal, baixessin la mà. També, la majoria les baixaven. Era una paradoxa? Era una incoherència fruit de la joventut? No ho crec, més aviat són les dificultats de l'època que els ha tocat viure.