La polèmica ha envoltat, des dels seus inicis, l'emplaçament de producte en obres audiovisuals, sobretot quan la seva difusió es realitza a través de la televisió. Quins límits estableix la legislació actual per a aquest tipus de publicitat? Contempla la llei les noves formes de product placement com, per exemple, el virtual?
Els canvis tecnològics en els dispositius de consum audiovisual han tingut un gran impacte en la manera de veure, conservar i realitzar cinema, televisió i altres formes de la comunicació audiovisual. L'actual revolució digital del cinema es va veure en certa manera prefigurada per l’impacte que va produir en els primers vuitanta la consolidació del vídeo domèstic.
El Tribunal de Comptes espanyol va aprovar la setmana passada els informes relatius al finançament dels partits polítics durant els anys 2009, 2010 i 2011. Mentre aquests informes són remesos a les Corts, tal com és preceptiu, el propi òrgan fiscalitzador n'ha avançat les conclusions en un comunicat: un cop més, existeixen irregularitats en les donacions privades rebudes pels partits i les seves fundacions.
Televisió de Catalunya (TVC) està d’aniversari. Celebra tres dècades de programació televisiva que ha deixat petjada en milers de llars catalanes i s'ha establert com a referent a nivell comunicatiu i informatiu. Els Telenotícies, el departament de documentació, La Marató, el Súper 3 i el lideratge d'audiència per 15è mes consecutiu seran els temes que repassarem.
L’accés obert a continguts educatius perquè puguin ser compartits, copiats, reutilitzats i redistribuïts, juntament amb la disponibilitat que han de tenir aquests continguts en repositoris institucionals i quins són els drets d’autor que hi estan vinculats, són qüestions que s’han plantejat en el marc de la Setmana Internacional de l’Accés Obert, celebrada recentment amb la participació de la UOC.
Per aquelles coses que té la vida, aquest estiu vaig haver d'acompanyar a un familiar a una reunió de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) d'Almeria. Una situació de partida dramàtica però que es va convertir en una experiència profundament interessant a molts nivells. Encara se'm posen els pèls de punta quan penso en aquella calorosa tarda d'agost.
La crisi que estem vivint des de fa més de cinc anys porta implícits aspectes i conceptes macroeconòmics i financers difícils de comprendre per als qui no som experts en economia. Entre tots aquests conceptes, però, és també habitual sentir a parlar de "la manca de confiança dels mercats" o de "la desconfiança en les polítiques econòmiques". I és precisament sobre el concepte de confiança, un dels pilars de la disciplina de les relacions públiques, que intentarem aprofundir en aquest article.
“Pot un territori ser intel·ligent?”, amb aquesta pregunta iniciava la professora Blanca Miedes una de les intervencions del debat sobre Intel·ligència Territorial que va tenir lloc a Barcelona el proppassat 4 d’octubre. Amb independència de la discussió més profunda al voltant d’aquesta qüestió, allò que va articular la Jornada va ser el que s’està coent al voltant d’aquesta idea arreu del món, amb la presentació d’experiències provinents dels EUA i d’Europa.
El terme comunitat es veu estretament lligat als debats sobre la dimensió d’acció col·lectiva, creativitat i participació a les xarxes socials, alhora que es troba en estat de contínua reinvenció. No és d’estranyar, per tant, que les comunitats tinguin una presència notable tant en l’oferta docent com en l’activitat de recerca dels nostres Estudis.
L'agost passat Kevin Spacey, en un inspirador discurs pronunciat al Festival de Televisió d'Edimburg, va llançar a l'auditori la següent pregunta: "Veure 13 hores de contingut cinemàtic unitari difereix en alguna cosa de veure una pel·lícula?". L'actor, guanyador d'un Oscar i fins fa poc vinculat gairebé en exclusiva al món cinematogràfic, posava sobre la taula la incòmoda qüestió de les noves formes de narrativa i distribució audiovisual. I concloïa: "El suport i la longitud s'han tornat irrellevants ... l'important és el contingut ".